Quan surti publicat aquest article al Setmanari Sóller, hauran passat les festes de Nadal, celebrat l’entrada del nou any 2015 i vos
promet que ara mateix no em ve gaire de gust fer una recapitulació de 2014.
Així
com el 2014 ha
estat prou mogut a molts nivells, el que ve segur que ho serà, tant a nivell
municipal , autonòmic, estatal i crec que internacional, vist el que deixam
enrere.
Anem per parts. El 24 de maig hi haurà
unes eleccions autonòmiques i municipals que poden fer un tomb del final del
bipartidisme, que hem patit des de l’inici de la “democràcia” que jo la
qualific de “partitocràcia” ja que cada període de temps han alternat el poder.
L’entrada
a l’escenari polític de “Podemos” que em té un tant desorientat el seu discurs i
el seu programa electoral (el tenen?). Els resultats de les enquestes el donen
com a una força que arrasa amb intenció de vots i pot convertir-se en una
primera força. No em pos a analitzar els seus pros i contres, ni les
contradiccions internes, perquè a lo llarg de l’any hi haurà prou temps.
Respecte al missatge darrer del
desgovern del Partit Popular, s’ha vist clar que estan donant pals de cec i no
n’encerten una, al manco per recuperar la intenció de vot cap a la formació. Enmig de casos de corrupció, un dels més
sonats el Gürtel amb les mogudes diverses dins del poder judicial i l’intent
del control; l’oposició a legislar pèl bé de les persones més desfavorides per la
“crisi” que ja he dit com es va tramar, negant-les la dignitat que els
correspon; les prospeccions petrolieres que han aixecat un tsunami a diverses comunitats
autònomes; la darrera llei mordassa, inquisitorial, de la qual el ministre d’interior Jorge
Fernández Diaz, passarà a la història com el “Torquemada del segle XXI” i per acabar d’arrodonir l’insult a les classes
populars pujant el SMI tres euros, o sigui 36 euros anuals.
Respecte a l’altre partit majoritari
PSOE, també amb prou casos de corrupció a les seves files; una oposició de
pantomima, ja que ells també tenen prou draps bruts que els hi poden tirar en cara
durant els seus respectius governs i l’aparició del capità d’un vaixell sense
rumb, Pedro Sanchez com a imatge
“regeneradora”, tot i que darrera em sembla que Rubalcaba i altres “barons” hi
estan a l’ombra, em sembla que no dóna cap garantia als seus antics votants;
els quals bastants s’estan girant cap a “Podemos” i altres formacions. La
llenegada monumental pegada pels dos grans partits a les eleccions europees
passades, dóna que pensar.
Respecte a altres forces polítiques d’esquerra,
la intenció de formar un bloc unitari sembla que és més complicat -segons quins
pactes antinatura- que mesclar aigua amb oli. No oblidem la ressorgida de molts
moviments socials que estan al carrer i també marcaran fita.
No
em ve de nou, l’esquerra sempre es baralla a deshora, després les coses van com
van, i si torna governar la dreta pels seus despropòsits, es tornaran a tirar
els plats al cap, repartint culpes.
Quan hi va haver la intervenció de Pablo
Iglesias de Podemos a Catalunya, que va
envestir a David Fernàndez de la CUP, ell li contesta que quan
el canó de l’escopeta està tort, les baixes són a les pròpies files. Si
s’ha confús d’enemic, haurien de fer un seriós plantejament i si hi ha altres
intencions, ja es veuran.
El panorama : crec que serà una campanya
electoral històricament única i molt especial.
Canvis a nivell estatal, tot i que les
multinacionals, grups de poder, mercat i financeres, mouran peça per donar
suport a pujar als qui puguin executar els seus interessos i legislar per les
seves conveniències.
La
gran moguda a Catalunya, també marcarà el rumb electoral, i si es preparen unes
eleccions plebiscitàries, no crec que abans de maig pel tema del tempo polític,
posaria messions que entre setembre i octubres es faran.
Internacionalment
ens trobam amb una guerra d’hegemonia. EUA està perdent la supremacia al món;
els hi han sortit dos forts competidors: Rússia i Xina. EUA, està preparant un
tipus de guerra econòmica amb la baixada del petroli, per enfonsar economies de
competidors: Rússia, Veneçuela, Iran...
L’estat
Islàmic serà peça clau amb el que passi a orient mitjà, i les estratègies de
diversos socis.
No serà gaire calm, l’any que encetarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada