El
passat diumenge 7 de desembre, m’arriba la notícia que un personatge molt
peculiar, i amb vestimenta militar, havia gosat entrar dins del fossat dels lleons al Zoo de Barcelona, i demostrà a
la practica el refrany que diu ”llançar-se als lleons” o també “llançar-lo als
lleons”, fou rescatat per efectius de la Guàrdia Urbana i el
cos de Bombers de Barcelona, i es troba en estat crític a l’hospital de la Vall d’Hebron. Aquest home, en “Jujo” de Gèlida, ja n’havia feta d’altres: Cremar una
estelada davant de l’estàtua de Casasnova, penjar una pancarta amb una
esvàstica o entrar a la
Generalitat per denunciar els suborns dels polítics. Una vida
desastrada, divorciat, perdé la custòdia del seu fill, emmalaltir i després de
tenir un treball de Guàrdia Civil i una plaça de policia, pul·lulava pels
carrers com un “supervivent”. Qui sap que li va passar pel cap, quan es llença
als lleons.
En
política és bastant usual el llançar-lo als lleons, quan algú ja ha fet la
tasca que interessava o pel que sigui ha acabat tocat (imputat) i ha perdut la
gràcia de la cort. Seria semblant a “fer llenya de l’arbre caigut” que seria el
primer pas abans de llançar-lo a les bèsties. En segons quins “fòrums” no hi ha
ni perdó ni compassió. Funcionen com en les lluites de gladiadors, on el Cèsar
amb el dit búlgar, amunt o avall, decidia sobre la vida o mort del perdedor.
Sembla que vivim en una societat que
repeteix aquests simbolismes, com per exemple “tirar la clau de la presó al
mar”.
L’altre dia pensava en la quantitat de
polítics, Govern Matas: Cardona, .... UM amb na Munar, la princesa, i del Govern Aznar, i d’altres propers al
Govern PP actual, que sols se’ls hi veu la cara baixant del furgó de la Guàrdia Civil o
Policia Nacional quan van a declarar als jutjats. La premsa els ha silenciat
completament i sembla que ja ni existeixen, persones que han tingut una molt
alta rellevància pública.
Corre
pel facebook, que una persona va dir una frase molt encertada, que quan al PP
un cas judicial li va malament, enlloc de canviar de misser, canvia al jutge.
Sembla
que quan es toca a fons, algun entramat de qualcuna xarxa de corrupció – cada
dia en sorgeixen més- al jutge que l’ha
instruïda, li ha tocat la loteria i té els dies comptats.
Sembla que hi ha prop de set o vuit
jutges que han tocat el bolet premiat, entre ells en Garzon (malgrat no sigui
sant de la meva devoció) , en Silva pel tema del cas Blesa i ara mateix el
jutge Ruz que l’han posat a passar per la corda fluixa, i de moment no han
decidit tirar-lo als lleons, ja que la jugada ha estat molt més sibil·lina,
perquè deixes el Cas Gurtel; degut a què Na Cospedal està molt a prop d’en
Rajoy i abans que es destapi la caixa dels trons, li han fet una jugada
maquiavèl·lica.
El
poder judicial es troba molt pressionat pel govern de l’estat del PP i estan
passant coses que no tenen ni lògica ni sentit, com ara mateix amb el cas Noos
on el fiscal Pedro Horrach, presumptament, sembla l’advocat defensor de la
infanta Cristina, ja que està tirant abaix tot el que proposa el jutge Castro.
De moment presó per n’Urdargarin ( devuit anys i mig) per en Torres, el soci,
devers onze, també rep en Matas que sembla que li toquen 11 de la loteria i dos anys per la dona de Torres que sembla
que tenia els mateixos coneixements que la infanta del tema de l’empresa
Aizoon.
El que m’encantaria saber és que o qui
hi ha darrera les decisions del fiscal i si realment és independent de
l’estatus polític.
Sembla
que el PP ha obert la veda de la caça fa estona en contra dels jutges incòmodes
i ara el proper trofeu que prepara és el cap de Ruz. Sembla
que si el jutge Ruz, continuas en el cas Gurtel, com a jutge de suport,
incorreria en una il·legalitat. Per l’altre banda ho ha de sol·licitar al
Consell General del Poder Judicial, on l’opció conservadora està més que
representada. La seva plaça a concurs i una piruleta jurídica perquè a no res
de cloure la instrucció del cas, ja que hi ha temes molt avançats, li han fet
la traveta i al llancen als lleons com han fet amb altres.
Em ve al cap el “suïcidi “ del fiscal
que portava el cas Pokemon i el macrojudici a la màfia italiana, on foren assassinats
dos jutges. Si ens trobem que el poder l’ostenten, presumptament,
organitzacions que controlen el poder judicial, per poder donar la impunitat
que pertoca als seus membres que delinqueixen i a més els pagam amb els nostres
impostos. El poder disposa de la cobertura amb doblers (nostres) per a fer
allargar els casos judicials, així com per fer aquests malabarismes quan li
convé. Cosa que el ciutadà normal, degut a les tasses i a la caristia de la
justícia, moltes vegades no hi pot accedir.
La
impunitat s’estén a altres temes, com als crims del franquisme, posant el coixí
a ex ministres que participaren en les darreres sentències de mort del
franquisme i que reclama la justícia argentina. Un tarannà feixista del que
darrerament ni se n’amaguen i alguns ens fan ostentació, Com el darrer cas, en
que un periodista va dir dels diputats i diputades de Izquierda Unida, que es
posaren cinta adhesiva a la boca, quan s’aprovà la llei d’inseguretat ciutadana:
Llei mordassa; “estan para pegarles un tiro en la nuca”.
Quan en un model de societat, l’executiu
controla el poder judicial, no és una democràcia, sinó una dictadura encoberta.
Ara mateix, per afegitó, la llei mordassa, inclusiu igual de repressiva que algunes lleis franquistes. No
és estrany, ells són els hereus.
Repressió,
tortures ( segons l’informe de l’ONU, Espanya no en surt massa ben parada). Indefensió
jurídica.... l’estat de dret se n’està anant per les clavegueres de la merda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada