El passat dia dos de desembre vaig patir el
plenari de l’Ajuntament de Sóller i encara estic regirat – no m’ho hauria de
passar- tot i que la meva sensibilitat democràtica encara ho acusa.
Veure com el Batlle Carlos Simarro amb el
rodet de la majoria absoluta i el
conegut ensinistrament de regidors i
regidores, talment pedres amb orelles, que no escolten ni senten, van a pinyó
fixo, aixequen la mà ben ordenats i tombaren prop de vuit mocions de l’oposició.
Feréstec.
Mitges
veritats intencionades, manca d’informació, falta de transparència, penjades de
medalla a la Regidoria
de Patrimoni i Urbanisme pel retorn del Sant Sepulcre al Cementeri de Son Sang;
afirmar que les mesures en serveis socials eren d’excel·lència, segons el
portaveu del partit des governant, i que tot era com en el món de Yupi; veure actuar al batlle en estat
pur amb més que una dosi de cinisme; fou molt dur durant quasi dues hores
llargues.
Afirmar que tot era transparent, que no
tenien res amagat (hemeroteques), el meu padrí deia que es bravejava de barrals
buits, en referència, als que volien justificar unes accions que ningú se les
creia, i ensenyorir-se sense cap ni peus.
Inclusiu
el batlle va afirmar en relació a les dietes dels regidors que havien estat
publicades a premsa; i el director d’aquest setmanari, el qual és la primera
vegada que el veig intervindre en un plenari durant tots els anys que hi he
anat, li va contestar que no les havien publicades ja que no les tenien.
Un espectacle patètic, on per res compte
la resta de la ciutadania representada pels partits de l’oposició. A més haver
d’escoltar els arguments repetitiu i cansinos:
“que si el pacte no va donar informació, que si són els responsables de l’IBI,
que si l’herència rebuda...”: el discurs del lloro que ha repetit prou de
quatre anys de mandat.
Haver
de veure els regidors i regidores, rient, mirant i jugant amb tablets o mòbils, amb una manca total d’atenció
i d’intervenció, que sols estan atents per votar ( i així i tot si el batlle no fos el primer en aixecar la
mà, ni se n’assabentarien) ; és realment deplorable.
Un espectacle patètic en el qual , per res compta la ciutadania
representada pels partits de l’oposició. Ni un rastre d’imaginació per no
repetir el mateix discurs de fa anys.
Sembla
que se li comencen a venir abaix projectes. La retornada del Sant Sepulcre a
Son Sang, treball iniciat pel Col-lectiu Albaïna i culminat per la Comissió Llimona
–Sóller.
L’adjudicació
del solar de Cetre per fer-hi el supermercat,
el qual , torna tenir dos recursos en contra: un de MES i l’altre de PSIB. Ja
que no cuiden ni les formes. A més dels
que s’estan cuinant per part dels comerciants i d’altres ciutadans afectats.
Al batlle Carlos Simarro, li agrada més
una fotografia, que un bon dinar, ho dic per la recollida del guardó pel Firó,
lliurat per “Onda Cero” ; quan la persona que l’hauria d’haver recollit era algun
representant dels Col·lectius que fan una increïble feinada tot l’any, perquè la festa surti brodada. Des d’aquí
aprofitaré per felicitar-los i també a la Policia Local i a
Protecció Civil per la seva bona tasca.
Esment lo de la fotografia ja que al
batlle no li agrada que el gravin sense permís i tornà a repetir el mateix
discurs de tot el mandat , demanant la identificació, la qual per variar no va
esser atesa.
De moment la referència al plenari “democràtic”
que vaig patir.
Sembla
que molts des governants del PP, es creuen tocats amb un dit de déu, i que
estan per portar una tasca messiànica, tot i que les coses de la terra, els
importen prou. Basta veure els darrers casos de corrupció per posar mà a la
caixa o fraus de “Black Target- Bankia”
Van bastant nerviosos en l’arribada de
les eleccions autonòmiques i municipals pel maig i assegurar la cadira. La irrupció de
Podemos, els ha fet pànic i estan
emprant les clavegueres per a veure si enfonsen la figura del seu líder Pablo
Iglesias.
No
sé si arribarem a veure en directe la crisi dels partits majoritaris ja que
s’està ensumant i ells també ensumen de qualcuna manera el final del bipartidisme. Gros ensurt.
D’aquí
a Maig de 2015 en veurem de salades. Estarem a l’aguait.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada