El dia en que el batlle Carlos Simarro, va prendre el pèl a tot el Poble de Sóller
Abans d’encetar l’article, vull donar
les gràcies a Joan Castanyer per la seva referència a mi, en el que serà la
seva darrera col·laboració en relació a la seva pàgina “Quaderns d’apunts” (
Esper ben aviat el nou projecte). A dir que cada dissabte em reservava un temps
per llegir la seva col·laboració i la dels altres col·laboradors a qui també en
fa esment. I poder gaudir del seu article i de les veritats, clares i punyents
que en Joan escrivia. Al mateix temps felicitar-lo per aquests dotze anys d’una
tasca prou ben feta i curosa.
Darrerament
nadam de conflicte en conflicte i al mateix temps s’estan destapant casos de
corrupció, dia si dia també, com si fos la plena dels bolets.
El
darrer, que és de vergonya, ja que pràcticament la majoria de partits polítics
tenen membres implicats, ha estat el de les targetes”black” de Caja Madrid ara
Bankia nacionalitzada amb doblers públics o sigui dels nostres impostos. La
suma puja a quinze milions d’euros. Rodrigo Rato i tres més han tornat
dos-cents mil euros cada un. No basta això si hi ha hagut una presumpta
apropiació indeguda.
La Fiscalia anticorrupció està
gratant arrel d’una denuncia del FROP, institució depenent del Banc d’Espanya .
Despeses de restaurants, viatges, compres a grans superfícies, hotels, roba i
complements Ara comencen a ploure
renuncies i dimissions. Tampoc això basta.
Un dels caps o “capos” més importants,
que està essent investigat és Rodrigo Rato. En total han estat vuitanta i sis
personatges implicats. Inclusiu el líder d’UGT Madrid que ha dimitit.
Casos
de corrupció, arreu en tot l’estat espanyol, des de la “Gürtel” passant pel
tema Barcenas, ara el cas Pujol de doblers a paradisos fiscals... i no faig la
llista ja que a més d’avorrida i costosa per tots, seria inacabable.
El que passa, és que per tots aquests
casos, poca gent dimiteix i torna els doblers. Alguns paren a presó, després
d’una especialització en la carrera de delinquir i d’apropiar-se de doblers
públics.
Quan començava dient que anaven de
conflicte en conflicte no em referia als bèl·lics que gràcies a EUA, ONU, Rússia
i molts altres països del món, pels seus interessos de recursos ,
geoestratègics i de fabricació d’armes, els han convertit en un gran negoci del
que tots els seus governants porten les mans sollades de sang innocent.
Escriure
sobre el conflicte organitzat i muntat pels interessos del cap President del PP
a les Illes Balears Bauzá i retahila. Han començat a rodar caps, no sigui que
esquitxi al de més adalt. Dimissions, poques de moment en Bosch i la darrera
peça n’Estarellas. Cessats un, na Joana Trepitja Sa Moma, no tant per
incompetent, sinó perquè li han plogut a la pobretona tres sentències en contra
del TIL i contra el decret d’aplicació.
Ara al cap, Núria Riera, portaveu i
Consellera d’Educació, que sembla ( no vos fieu) que està abaixant del cantet
de prepotència. Mentre Bauzá, ha perdut el somriure, els moviments socials, sindicats i assemblea de docents li han
propiciat una bona sabatada al seu projecte.
Així i tot, manca la vergonya, ja que
des d’educació han enviat una recomanació d’aplicar el TIL, sense signar per no
caure en prevaricació, ja que estan incitant a desobeir una sentència del TSJB.
Bauzá expert en embullar la troca.
Deix
aquí el tema per passar a les nostres contrades. El tema del Batlle de Sóller
Carlos Simarro i la moguda del petit comerç per l’HiperCetre o Super-Cetre.
Mig
milionet, vull dir set-cents cinquanta mil euros ara, per endreçar obres, fer fotografies de
tallades de cinta i acabar de preparar la campanya electoral, per les eleccions
municipals del maig de 2015, canta a tots els vents.
Emprar el patrimoni municipal i mal vendre’l pels
interessos del seu partit és una cosa tan cantada que està en el carrer. I
molta gent està indignada. Simarro és un expert alumne de Bauzá amb la creació
de tensió, crispació i conflictes; i mai s’ha convertit amb el que hauria
d’esser, el batlle de tots els sollerics i solleriques. Un altre amb totes les
mentides que ha amollat, ja hauria dimitit.
El
petit comerç està en peu de guerra i amb tota la raó. No tan sols això que
aquest presumpte negociet afectarà a tot el Poble de Sóller. Tenim un batlle i
junta de govern que no ens la mereixen, però la patim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada