Tres anys i escacs de despotisme i corrupció

Aquests darrers tres anys i escacs,  hem hagut de patir a tots els nivells – estatal, autonòmic i municipal- la política depredadora dels des governants del PP, aplicant el rodet de la majoria absoluta.

S’ha malbaratat, destruït i especulat amb el nostre patrimoni tant natural, com immobiliari, que no els pertanys a ells, si no a tots nosaltres. Ells  són simples gestors, i com a tal haurien d’actuar pel bé i l’interès general, enlloc de mostrar clarament que l’únic que els importa són els doblers ( psicopatia i obsessió?), el poder, la repressió de les veus discordants i el control ciutadà.

Que aparegui publicada la notícia que el 75% del Govern de l’anterior president Jose Maria Aznar ( a qui la política de Rajoy serà carregar-li tota la corrupció del seu mandat) està imputat, untats amb doblers negres i alguns a la presó-un d’ells per Segovia-  no ens hauria de venir de nou.

Han emprat i robat els doblers públics per fer-se un bon patrimoni a l’hora que es retirin de l’aforo polític.

Els casos de corrupció han sortit a balquena. Ara els més orejats, són les targetes negres de Bankia, amb el capdavanter Rodrigo Rato, que a hores d’ara ha abandonat provisionalment el partit, abans que en Rajoy el fotés a defora. Tot i esser perillós ja que el senyor Rato en sap molt i de molts. Ha estat a molts diversos governs.

Un segon cas el d’Angel Acebes imputat pel desviament de doblers públics a favor de “Libertat Digital. Acebes, un dels que gestionaren el brutal atemptat de l’11 M, com a ministre d’interior- cal fer memòria- conjuntament amb en Zaplana, portaveu en aquells moments. Ambdós desapareguts i ara entra altre cop en escena.

Hi ha moltes maneres de corrupció, una d’elles és el periodisme groc, manipulador, com ara mateix sembla que presumptament la SER va oculta una informació sobre que el ministre Cañete, tenia interessos en petrolieres, no fos cosa, que l’afectas per l’elecció de Comissari Europeu. Aquests tipus d’accions també estem acostumats, ja que una gran part dels canals de comunicació, escrits i visuals adeptes al règim – una gran majoria controlats per la banca- saben prou bé com han de funcionar.

Ha desaparegut del mapa, amb els des governs del PP, la paraula dignitat i ètica. De tal manera, que corria per les xarxes la seva definició com a una organització de malfaents organitzada per delinquir. O sigui, alguna semblança a organitzacions mafioses la definició.

Aquests patrons del neoliberalisme acèrrim han creat precarietat i pobresa, s’ha arribat al límit que un de cada tres treballadors a l’estat espanyol està baix el llindar de pobresa (treball precari i mal pagat), l’índex de pobresa a tot l’estat ha incrementat brutalment, així com l’atur, mentre ells s’embutxacaven els doblers públics ( dels sagnants impostos al que ens estan obligant a pagar) i els enviaven a llocs segurs de no esser inspeccionats ( paradisos fiscal), i anaven deixant les finances estatals, autonòmiques i municipals a la ruïna.

El deute generat durant els darrers anys ha arribat al límit, i l’hem acabat pagant nosaltres.

El seu negoci és sucós i sense risc. Empren el capital nostre ( quasi una extorsió a base d’impostos que no et pots negar a pagar, tenen el seus sistemes) l’inverteixen amb negocis propis o a vegades amb obra pública ( de la que extreuen les corresponents comissions il·legals). Si el negoci va malament i no genera beneficis i si pèrdues, les pagam nosaltres(rescats bancaris, rescat d’autopistes deficitàries, aeroports que no funcionen. AVE innecessaris, etc ) O sigui que sempre ens foten.  

Hem viscut en una estafa permanent, a l’ampar de la impunitat, ja que l’executiu ha fet una pressió brutal sobre el poder judicial, per intentar contenir i controlar el que hauria de fer en cas d’esser totalment independent.

Respecte al deute, no sé  quin setmanari publicà,  que el deute de cada solleric i sollerica  pujava a prop del mil docents euros, i gràcies al Govern Simarro, segur que ha anat pujant, vist com manegen els nostres doblers.  No li ha bastat que paguem un del rebut dels fems més cars de Mallorca. Un IBI extorsionant, afegint que els seus amics del Govern Balear, mateix color, el deute  de la subvenció del peatge del Túnel de Sóller.

Esper que vagi preparat pels propers mítings de campanya electoral, la gent va molt cremada.

Josep Bonnín