L’any 2012 vaig estar a la Diada Nacional. Vaig viure tots
els actes reivindicatius de la seva sobirania i més d’un milió i mig de
persones ens manifestarem amb un clam unànime d’independència. Tinc molt bons
records d’aquell 11 de setembre viscut amb molts amics i amigues de Mallorca
que ens desplaçarem fins a Barcelona.
Vaig sentir
que el Poble Català té clar el seu objectiu i que l’assolirà. Arrel de
l'experimentat vaig escriure un article i un poema que el passat dia 11 vaig
tornar a compartir.
Enguany m’hagués encantat estar-hi altra vegada,
ja que consider que era i és una fita històrica. Una gran passa que enceta
definitivament el camí cap al referèndum del 9N Pel dret a decidir i “Ara és l’hora”
La “V” de la Diada marcant a través de
les camisetes que portaven els i les participants, la quadribarrada, ensenya
dels Països Catalans, agradi o no; aquesta i no altra porta el Rei en Jaume, em
va omplir d’emoció contemplar aquell fet important que s’ha convertit amb la
manifestació més multitudinària de la història, pacífica i amb respecte. No hi
ha constància en absolut d’una concentració de més d’un milió vuit-centes mil
persones ( Delegació de Govern, donava una xifra inferior als inscrits per fer
la “V”) , reivindicativa i sense cap tipus d’incident.
Vaig seguir
la Diada per
TV3 i també per la xarxa. Em va posar els pèls de punta, escoltar a la
finalització a l’orfeó Català el “Cant de la Senyera” i veure com una al·lota catalana introduïa
un sobre en una urna, representant el vot de Catalunya a esser lliure ja d’una
vegada i decidir si vol la seva independència.
Ni l'entorpiment del Govern Espanyol, ni els que
falsejaven missatges de l’ANC per embullar i fer mal bé la concentració no van aconseguir
res. Més bé el ridícul. Quedà palès la força del Poble Català amb el clam
unitari pel dret a decidir i quedà marcat per la gran “V”.
Des de la Transició- Traïció,
els diferents executius de l’estat espanyol, han estat opressius per una part dels territoris que formaven la Corona d’Aragó.L’espoli a
les “colònies” ha estat constant.
El
despotisme per a mantenir-ho ha estat flagrant i en els darrers mesos, la reivindicació
del dret a votar de Catalunya, ha demostrat que posaran totes les barreres i impediments
per exercir un dret democràtic impecable.
Entenc la
“V” com el dret a votar i al mateix temps té una connotació de la inicial de
Victòria i sent que aquesta vegada, guanyaran. Per part meva també guanyaré ja
que consider justes i legitimes les seves reivindicacions i el mateix vull per
casa nostra.
Se’ns ha
tractat com a colònies els darrers tres-cents anys.
Si el 1714 i següents, amb l'opressió, repressió i
la imposició del “Decret de Nova Planta” hi va haver una defenestració dels
nostres drets legítims; el cop d’estat d’en Franco i la consegüent dictadura;
va intentar fer desaparèixer l’independentisme. Molts lluitadors
antifranquistes , teníem clar lluitar a favor de la lliure determinació dels
Pobles que conformaven l’estat espanyol, incloent el dret de l’autodeterminació
del Sahara occidental, vilment regalat per Franco al Marroc.
El 1978,
amb els pactes de la transició per part de la dreta franquista i una part de
l’esquerra pactista , que vàrem acatar-la, assoliren la impunitat dels crims
del franquisme, i la instauració de la llosa de la Monarquia Parlamentaria
( un altre Borbó, parent d’enfora de Felip V) pensaven que donarien un cop de mort als
moviments de l’esquerra rupturista. S’equivocaren.
L’independentisme
ha anat creixent dia rere dia, i l’actitud cavernícola i despòtica de l’estat espanyol, ara
representada per en Rajoy i corifeu mal sà han ajudat com a mai a què
incrementàs.
Machado escrivia: “Castilla miserable/ayer
dominadora/ envuelta en sus harapos/desprecia cuanto ignora” Rajoy n’és un
digne representant.
L’intent
d’estendre arreu l’anticatalanisme ha estat una pràctica de tots els governs
que hem patit. Així i tot no han assolit aquest trist i denigrant objectiu.
Parlen de “la unidad de españa” i un president és capaç d’iniciar el boicot als
productes catalans.
El camí cap el 9N, està traçat i esper que tots
els polítics catalans estiguin a l’alçada de la situació i siguin dignes
representants del missatge clar i concís del Poble Català: Volem esser lliures
i independents i ho mostram al carrer davant els ulls del món,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada