Notícies tristes, algunes esfereïdores i el Sant dels Miracles

       He volgut posar aquesta imatge com a testimoni i agraïment per tota la seva vida de músic i activista.

M’han arribat algunes notícies tristes, altres indignants i per l’acabament de la setmana, unes  d’àmbit local, que em fan més por que una tronada.

M’ha entristit el traspàs  de Georges Moustaki, referent de la meva joventut com a músic i activista prou compromès; cançons com “Le meteque”, “Ma liberte”, actualment es troben totalment vigents. Les persones que deixen un legat com aquest no moren, viuen  dins la seva obra i dins la seva vida de lluita.

Hi ha hagut diversos assassinats, cotxes bomba a Iraq, la mort a ganivetades d’un soldat britànic per part de dos suposats “terroristes islamistes”...

El drama i assassinat pel sistema financer, d’una altra persona que s’ha suïcidat penjant-se d’un arbre de casa seva, perquè la pressió de l’impagament de la hipoteca, no l’ha poguda suportar més.

M’han esfereït  les afirmacions del Batlle Carlos Simarro que transcric: “Amb dos anys més culminarem gran part dels nostres objectius”; cadència semblant a  : “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado” Franco dixit

Si en dos anys de legislatura, han assolit, per a mi una continuïtat prolífica de desastres, disbarats acompanyats d'un biaix bastant considerable del que prometeren en la seva campanya electoral per vendre la moto i ocupar el poder, déu ens agafi confessats, en front d’aquestes paraules peremptòries i premonitòries d’un perill imminent  per als ciutadans i ciutadanes de Sóller. Inclusiu, ni s’escapen , ni se’n salven els que els varen votar, ja que l’increment d’impostos, de l’IBI, fems i extensió als olivars, ORA arreu i més perles, ens afecta a tots  i a totes, inclusiu als seus votants.

Segueix, ja que les paraules del màxim edil, no tenen tara. Com hem d’entendre “Per primera vegada hem aconseguit tancar un any amb la caixa en positiu” si no fa res es va afirmar que en un any, han incrementat el deute del Consistori  en deu milions d’euros. No sóc cap geni de la comptabilitat, però no m’acaba de quadrar.

La següent afirmació també és de frase gravada en marbre. “La tasca ha estat difícil perquè la situació ha crispat molt l’ambient”, Contest  o no, ara mateix tinc els meus dubtes. Bé, ho faré. La crispació l’ha augmentada la seva manera de “governar” (és un dir) emprant el rodet de la majoria absoluta, sense escoltar ni a l’oposició ni a la resta de ciutadans (excepte per exemple als del carrer Juli Ramis), i fent pel dret sense escoltar a ningú i amb una manca de transparència absoluta, i una opacitat flagrant.  El batlle se’ns ha descobert com un expert creador de crispació i les seves paraules, moltes vegades en lloc d’apaivagar situacions difícils i complicades, han fet tot l’efecte contrari, escampant presumptes rumors sense fonament.  

Sant Bartomeu necessita un nou sant per posar sobre una peanya, que la podem finançar en una col·lecta popular en que molts estarien disposats a posar-hi cèntims.

A aquest sant, li podríem encomanar nous miracles: Creació de llocs de feines ( els prometé), no pujada dels impostos, transparència en la gestió municipal;  retorn del funcionament d’Agenda Local 21; Creació del reglament de participació ciutadana; exposició i explicació pública del PGOU, per part del regidor d’Urbanisme Sr. Darder. Tal volta per tots aquests miracles necessitaríem més d’un sant, que podria esser el trio que mena el Consistori, acompanyat d’una cort celestial de florers ?

Per cert, si es fa el mateix cas, als  veïnats del Fossaret (com a  alguns  de Juli Ramis) que no hi volen un centre d’activitats; ja pas ànsia que en Simarro no doni ordre de demolir-lo  ; tot això després d’acabar amb la tala de la resta dels Polls de Juli Ramis. A dir que quan surti publicat l’article, l’escomesa ja estarà feta, em refereix a la tala.  

No a la passada  legislatura, que fou la del pacte, sinó en la primera del seu govern, ens trobaren en un funeral i a la sortida, i intercanviarem la següent conversa:

-         Josep que et passa?

Vaig respondre:

-         Res. Per què en fas aquesta pregunta Carlos ?

            - Perquè ja no ens dónes tanta canya com abans.

La veritat és que acomplint la seva   estranyesa de fa anys, he pretès que a l’equador de la legislatura,  no notí a mancar les meves paraules.

Salut i bon estiu, que sembla que no arriba.