Habitatge de Karl.
La
mort Karl Uwe K. indigent alemany, degut a una aturada multiorgànica , i
mossegat per rates, que vivia dins d’un eixugador a la carretera del Port , és
esfereïdora i indignant.
Contrastant premsa, el diari Dbalears de
8/5 informà que el trobà una voluntària de la fundació Miró-Pastor, en canvi
Ultima Hora, publicà que un veïnat, que l’anava a veure, en Matias, fou qui
realment el trobà i donà l’alerta.
Es personaren policia local, Guàrdia Civil d’Esporles ( la
de Sóller segurament estava controlant la cursa ciclista) i dues ambulàncies.
Em
sembla aberrant que això passi i que el responsable Antoni Arbona, regidor de serveis socials, afirmi que va
rebutjar l’ajut . El que no es diu,
sembla que l'única opció que se li oferí per part de serveis socials fou un alberg de Palma. I a això si que es va negar i explicaré el perquè.
Quan na Margalida, una persona, que bé
coneixia serveis socials i també el regidor, arrel d’acabar el seu contracte de
lloguer , va dormir dos vespres a plaça ( no un, com afirmà el batlle a la finalització del plenari ordinari del passat
quatre d’abril a les preguntes d’una persona del públic), rapidament se li
cercà una sol·lució, que per la “perícia” del Batlle se li va trobar.
Tampoc fou vera que els hostals Nadal i
Casa Margarita, on es va cercar per allotjar-los, estaven plens. Fou per
la problemàtica del fill de na Margalida que no els varen admetre.
Carlos Simarro també afirmà que gràcies a una gestió personal seva havien anat
a una residència. Posteriorment a través d’una persona que parlà amb na
Margalida, es va saber que l’havia anat a cercar la Guàrdia Civil i els
havien portat a la base militar del Port.
El
batlle demanà que se li donés l’enhorabona per la seva gestió. Que no li fou
donada; jo consider que no és manera de tractar un cas així, i no tenia perquè
arribar a aquella situació. Ens va quedar
a l’aire una pregunta no feta, quin
procediment s’ha de seguir per portar
personal civil a una base militar. Bones amistats del Batlle?
O
sigui, que en prop de quatre frases, sembla i sempre presumptament, que amollà tres mentides al públic present, i
a l’oposició. S’hi esmerça, cal reconèixer-ho.
A
na Margalida se li va trobar una caseta, i una part del lloguer el paga l’ajuntament,
va dir el Batlle. Ella és de Sóller i en
Karl , que mori de manera infrahumana, un indigent alemany. No vull mal pensar.
Segons la informació publicada a Ultima Hora de 8/5 , els serveis sanitaris
no tingueren el valor d’entrar-hi a recollir-lo degut a la quantitat de rates
que hi havia i ho feren uns veïnats. Estava inconscient, hagué d’esser reanimat
i morí posteriorment a l’hospital.
El cas d’en Karl fou degudament seguit per serveis socials ? Un
reportatge d’IB3 emès passat dia
10,encara em quedaren més preguntes enlaire i una sensació d’engany.
L’opció de l’alberg de Palma , que l’impedia portar el
seu cà, que era la seva única companyia i estimava, no l’acceptà. En fou
pensada una altra? Tingueren més d’un any i mig per trobar una solució per la
persona que morí. Tan difícil era? Fruit d’una deixadesa?
Els
veïnats de Karl, li portaven menjar i
roba, i s’en cuidaven d’ell.
No m’acaba de convèncer, que si se li
hagués fet una oferta d’un lloc, on hagués pogut continuar amb el seu cà, ho
hagués refussat i hagués preferit viure a l’eixugador entre rates.
Crec
que davant d’aquest fet, els responsables, i em refereix a serveis socials,
regidor inclòs, s’haurien d’explicar de forma clara i meridiana, i no que ens
arribi la informació per premsa . Tenim
tot el dret ciutadà a saber, i ho
exigim.
Al darrer plenari extraordinari de dia 8 de
maig i ni una paraula de dol de cap dels regidors/es sobre aquest succés
esfereïdor. Unes persones del públic portaren un llaç negre en el seu record.
Encara
afligit pel trist succés, he pensat escriure i deixar un record, per Karl o Charles Mario, ciutadà de Sóller que morí d’una manera miserable.
Caldria que no tornés a succeir pus mai més i que tota la veritat surti a la llum.
Que
descansi en pau.
Josep Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada