dissabte, 22 de desembre del 2012

2012: L’any de les retallades i la repressió



        Moltes accions contra els desnonaments que un sistema financer-tauró ha provocat a lo llarg de l'any


S’acaba un any on els drets bàsics, fonamentals, inclusiu algun de constitucional, s’han vist retallats i inclusiu anul·lats.
El conegut estat de dret ha sofert molts de sotracs i ja som moltes les persones que no creiem que estem vivint dins d’una vertadera democràcia, si no en una pantisocràcia que acompleix al peu de la lletra les consignes dels mercats: Capital financer, especuladors i taurons despietats d’un neoliberalisme ideològic on el sistema capitalista no havia estat mai tan ferotge i despietat.

Fer una llista de tots els casos, que  amb la legislació del Govern del PP, han conculcat drets adquirits a lo llarg de lluites de generacions; inclusiu amb atemptats en contra dels drets humans: Aquí em refereix a la repressió; on hi ha tornat haver-hi presumptes tortures per cossos de seguretat de l’estat. La punta de l’iceberg, fou que l’estat espanyol fou condemnat per la Comissió Europea de Drets Humans, ja que no es feu la investigació corresponent per les denuncies de tortures, em refereix al cas del Jutge Baltasar Garzón i l’atac flagrant en contra de l’independentisme d’esquerra l’any 1992 a Catalunya durant Jocs Olímpics.

Els atemptats privatius en contra d’uns drets socials i fonamentals que recull la Constitució Espanyola de 1978, han ocorregut dia si dia també.
El dret a un habitatge digne, a un treball – amb quasi cinc milions d’aturats/es. A la sanitat, en un clar intent de privatitzar-la, com s’ha pogut veure amb els hospitals de Madrid. Encarir i retallar les partides per educació amb infinitat de professors i mestres al carrer i un augment massiu de les taxes universitàries, porten com a objectiu a una educació on sols hi podran accedir-hi les elits.: Clar objectiu de la dreta més rància i conservadora: Interessa un poble inculte, ignorant i distret amb pa i circ, ja que és molt més fàcil de manipular pels seus interessos.

De la situació dramàtica dels desnonaments per impagament d’hipoteques, on els bancs (sistema financer, rescatat llavors) amb la connivència dels governants que han legislat per  afavorir-los; escriure sobre aquesta situació i els diversos “suïcidis” jo, canvi la paraula per homicidis intencionats  que han provocat,   em posa d’un mal cos que em costa mesurar les paraules per dirigir-me a aquesta nissaga irresponsable i presumptament homicida per acció o omissió. ( Recordar que el PSOE es va abstenir-se a la Dació de l’habitatge com a pagament, i el PP, com és clar  votà en contra)

Tot s’ha encarit, els impostos i serveis bàsics han pujat en desmesura, asfixiant encara més la fràgil economia de les classes populars, a la que ens estan xuclant les nostres darreres gotes de sang, uns per continuar acumulant més riquesa – diu el refrany mallorquí: “Qui tot sols menja, tot sols s’ofega” i els polítics de torn per continuar mantenint els seus luxes, poltrones i privilegis.
I quan el poble fart i cansat surt al carrer a reclamar els seus drets, és detingut, reprimit, repressaliat i sancionat, per part dels mateixos polítics “demòcrates”  emprant per les barbaritats repressives els doblers extrets als ciutadans a base dels impostos que han xuclat.
Feia estona, no veia la quantitat d’accions reivindicatives, que omplen els carrers de l’estat espanyol; ni els atacs més forts de l’estat cap els moviments que no formen part de “l’esquerra oficial” i amb més força inclusiu en contra dels moviments independentistes d’esquerra.

A Mallorca, en relació a la repressió esmentada ha estat “un annus horripilis”amb un augment considerable que hi ha hagut i el Govern de José Ramón Bauzá i els diversos batlles d’ajuntaments on desgoverna el PP, no han tingut cap mania en treure la llendera: repressions, detencions, i sancions, que inclusiu hi ha hagut casos de manipulació de la informació per part dels agents dels cossos de seguretat de l’estat, com va ocorre a Felanitx i a Bunyola, tan sols per citar dos casos evidents.

La part positiva: Que cada vegada estan sortint més moviments i millor organitzats; que l’esquerra independentista està creixent i que en qualsevol moment els governants es poden trobar amb accions reivindicatives, esbroncades, accions diverses dins els àmbits municipals d’enfrontament a una política antidemocràtica i caciquil.
A més d’una generació jove que té el cap ben moblat i no precisa de líders ni d’ideòlegs que dictin el seu discurs.
Que la vertadera solidaritat ompli cada racó de cada casa, no tan sols ara si no durant tot el 2013.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Marxes Túnel i alguna actuació patètica



El canvi de recorregut obligat, ens va fer passar per davant de la consulta i la casa del Batlle de Sóller, i hom es demana: per què?


Després de la realització de les dues marxes del passat diumenge 16 dematí; la de Bunyola fins a la Boca del Túnel organitzada per l’Associació de veïnats de Bunyola en reclamació del Túnel gratuït i la de Sóller, organitzada per la Plataforma Mallorca Lliure de Peatges, a la que hi vaig assistir, reclamant el Túnel de franc i el deute de dos milions i mig de deute del Govern Balear respecte a la subvenció/bonificació de prop de sis mil cinc-cents conductors/es de Sóller i Fornalutx; vull  felicitar a ambdues organitzacions i posar un suspens, als qui feren que la marxa de Sóller, hagués de passar per carrerons i se la forcés a passar per la Gran Via, concretament davant la casa del batlle.

Un suspens pel Batlle Carlos Simarro, que sortí d’un aparcament d’un supermercat  foragitat amb el seu cotxe cap al carrer Cetre, per no trobar-se, per qüestió de no res, la marxa de front i un zero patatero a la seva filla, que tot passant per davant casa seva, sortí al carrer fent gestes insultants als manifestants:  “Locus i folls” amb el dit al pols; per acabar tancant d’una portada que remena la façana. Una reacció sense qualificatiu.

Un excel·lent pels manifestants, que en absolut havíem triat el recorregut per passar per davant cal Batlle i no respondre en absolut a la provocació. És veu que estudiar a col·legis de paga, no és sinònim de millor d’educació.

A la plaça de la Constitució, malgrat  la perillositat del tramvia, que estava en aquell moment fora de circulació, fou llegit un manifest per part d’un membre de la plataforma, denunciant la corrupció i la injustícia en que ens troben en relació al Túnel i amb el deute de la subvenció.
No faig més comentaris respecte a les marxes, ja que ho faran en el seu moment les organitzacions, però m’havia de treure del gavatx el que he comptat.

Quan escric això, dilluns dia 17, s’ha constituït el Parlament de Catalunya, no faré menció al discurs dels diversos grups polítics, tot i que vull fer menció a què la CUP, ha proposat com a President del Parlament  una persona desnonada de Burjassot que intentà suïcidar-se. El vot ha estat nul. Tinc clar que els dos representants i la representant de la CUP, han fet aquest acte testimonial perquè quedessin representades les classes populars repressaliades pel sistema. Aquest és el seu compromís al Parlament de Catalunya. Per a mi una mostra de dignitat.

A hores d’ara n’estic fins allò que no sona, que se’ns vulgui prendre el pèl de mala manera; i no em queda més remei, malgrat no em faci gaire il·lusió parlar del darrer plenari del passat dimarts dia 11 on el rodet de la majoria absoluta del PP, torna aparèixer com el cavall d’Atila.

També de la inoportunitat del Batlle Carlos Simarro, qui va aprofitar el ple extraordinari per apujar-se el sou, ronda al mateix que cobra el Batlle de Palma, i aprofitar, en el punt 8é, per aprovar no pagar les pagues extres als funcionaris, ja que aquests doblers s’empraran per pagar proveïdors.

Faig una petita menció, a què el plenari ordinari s’hauria d’haver fet el dia 4, primer dimarts del més, però m’ha dit un gorrionet que dos regidors/es  del PP, no hi podien estar, llavors no tenien la majoria absoluta i fou per aquest motiu, que sense justificar-ho en absolut a l’oposició, l’ajornaren una setmana a fi d’esser-hi totes i tots.

La política a Sóller es troba encalentida i si no veure que s’ha tret defora de Partit dels Independents del Port (IPIS) a la regidora Andrea Pomar, per dues desobediències a la formació: Una la de no demanar disculpes per emprar un cotxe de l’Ajuntament per assumptes personals i l’altre per votar a favor l’augment de sou del Batlle, qui li ha obert les portes del PP a la regidora esmentada. Els favors es tornen, no?

Diuen, que no basta esser honrats si no parèixer-ho, això fou dit respecte a la dona del Cèsar. Ho dic perquè a una pregunta d’un participant al plenari respecte al tema dels tres milions i mig d’euros desfasats de diverses legislatures de factures extrajudicials; l’oposició feu una explicació meritòria i el batlle va dir “que ningú se n’havia portat cap doblers” O sigui, “acusatio non petita, acusatio manifesta? Ho deix aquí.

dilluns, 3 de desembre del 2012

Atureu les bales de goma, ja!




Ester ferida per una bala de goma, durant la manifestació de la darrera Vaga General, malgrat el  Conseller d'Interior Felip Puig negui que es varen emprar. Aquí hi ha la mostra.


Hi ha moltes maneres de repressió dels ciutadans i ciutadanes que s’atreveixen a oposar-se al poder constituït que els hi nega uns drets elementals i bàsics.
N’esmentaria tres: la física, molt més directe i visible; i la psíquica amb dos vessants, el mental i l’emocional.
La física és brutal i visible ja que deixa marques; i condemnable, ja que moltes vegades s’exerceix de manera indiscriminada en contra de persones que de manera pacífica estan sortint al carrer a demanar i reclamar uns drets bàsics, els quals es troben reflectits en la Constitució Espanyola descafeïnada pactada l’any 1978; on els “pares de la constitució” volgueren  fer un esborrany i compta nova, sobretot als que procedien de diversos governs franquistes amb càrrecs importants i que havien participat directament en la repressió de la dictadura Franquista, com és el cas de Manuel Fraga Iribarne ( el de “La calle es mia”. L’esquerra oficial, no la que continuava treballant dins la clandestinitat que era igualment reprimida, malgrat encetar una democràcia estantissa, va calar el cap i va arribar als acords menys dolents possibles, sobretot, no pel poble, si no per ells i s’instal·laren a la seva cota de poder.
Ester Quintana, una manifestant de la darrera vaga general, li fou disparada una bala de goma  perdent completament la visió d’un ull. Sembla que existeix una norma en el cas d’emprar aquest tipus de fusells, que s’ha de disparar al terra i malgrat el SUP (Sindicat Unificat de Policia) ha denunciat que dues persones encarregades de l’entrenament de les forces especials   antiavalots, els entrenaven disparant a l’altura d’un escut. O sigui, a una altura que si fer a una persona, pot arribar a uns efectes que inclusiu podrien esser mortals, segons la distància a on se li dispari.
Com abans, i em refereix al temps d’en Franco, existeixen agents de policia de paisà, dins de les manifestacions, “infiltrats” se’ls anomena, inclusiu han pogut esser fotografiats esgrimint porres d’acer plegables. També és molt antic, “contractar” a canvis de doblers o favors, als que rebenten manifestacions pacífiques amb atacs violents al mobiliari urbà: No vull dir que tots siguin dels “contractats”, a vegades hi ha elements que van per lliure que no ho són.
Aquesta gent a la que esment, que es dedica a rebentar les manifestacions i així justificar, segons quins tipus d’actuacions policials completament fora mida.
Corre, pels carrers, l'assegurança de què segons quins “antiavalots” i en termes col·loquials “van fins al cul” de segons quins tipus de drogues; no ho don per fet, ja que no he pogut contrastar-ho, però vista l’agressivitat en que envesteixen, sense tenir per res en compte si són infants, o persones velles, no seria gaire estrany.
Que en ple segle XXI, es torni parlar de presó preventiva, tortura, repressió policial orquestrada per l’executiu governant, multes absurdes i elevadíssimes  i sobretot a grups independentistes d’esquerra, o a sindicats que els hi fan molta nosa (SAT- Sindicat Andalús de Treballadors); i que inclusiu aquesta repressió ha estat farcida de mentides i manipulacions , a les quals el poder judicial els ha de posar al seu lloc, és d’una absurditat immensa. Trenta i quatre anys d’un “estat de dret” , drets  conculcats per interessos foscos en plena “democràcia”,on mana tot déu menys el poble, que li permeten ficar un paperet cada cert temps, com si fos un xec en blanc, perquè un cop assolida la cota de poder    facin els que els hi passi pels dallonses. Drets humans, ja no parl dels constitucionals,  trepitjats a balquena.
Quan vaig veure a Ester Quintana, i amb un atac de ràbia i d’indignació, no és l'única que li ha passat, vaig emprar l’eina a la que fa temps m’hi dedic: La paraula. Vaig escriure-li un poema, dedicat, amb el títol de “T’han furtat la mirada” que l’he publicat a diversos periòdics digitals, a la pàgina que s’ha obert al facebook “Ojo con tu ojo, i a altres espais de la xarxa. El seu vers final deia “Jo, Ester, som tu” i amb ell acab.
Voldria que aquest article s’entengués com una mostra de solidaritat a totes les persones reprimides, repressaliades, física, mental i emocionalment per un poder moltes vegades injust i corrupte.
El darrer vers, descrivia que el que  li ha passat a ella,  ens pot ocorre a qualsevol de nosaltres si no aturam aquest absurd que estem vivint.
Tot el meu suport a Ester!