Lluís Llach, procés català i les maniobres polítiques

Si fa quatre o cinc anys, algú  m’hagués dit que veuria a Lluís Llach, com a President de la Comissió Constituent ( cap a la independència de Catalunya), en el lloc de Muriel Casal, fatalment morta i que el dia 10 de març podria veure’l a través d’una entrevista que Televisió de Catalunya va oferir; possiblement li hagués demanat si s’havia begut l’enteniment.

Lluís Llach, sempre ha estat un referent de cantautor de la Nova Cançó i del que les generacions de la meva edat i més joves, han cantat les seves cançons com a forma de protesta en contra dels sagnants fets de la Dictadura Franquista.

“Campanades a mort” cantada a Vitòria la darrera vegada que la vaig escoltar, recordant els fets que succeirem, que han quedat en la impunitat i el trist i deplorable espectacle dels dos partits majoritaris ( no per massa temps espero) que votaran en contra a què fos declarat fill il·lustre de Vitòria.

“L’estaca” ha estat un referent de marxes, concentracions, manifestacions i que encara avui en dia es troba més que vigent. Qui pensi que realment vivim en una democràcia participativa i que el Poble és escoltat i la seva paraula i prioritats respectades, necessita unes bones ulleres d’augment, perquè té seriosos problemes de visió.

La repressió, tant durant la dictadura, com a l’inici de la “democràcia” amb el President Adolfo Suárez, ben igual que després tant amb Felipe Gonzalez ( Patada en la Puerta, llei Corcuera) com el tema Gal i d’altres; del Govern d’Aznar, al qual na Pilar Manjón, li ha dit, Assassí,  i inductor de l’assassinat del seu fill, el trist i aberrant 11 M; i per acabar amb el govern Rajoy i la llei mordassa que ha omplert de sancions i detencions de persones que han protestat al carrer pels seus drets, ens du a veure que moltes de les lletres de les cançons dels cantautors de la Nova Cançó, com record a Maria del Mar Bonet, amb “Que volen aquesta gent”; es troben en plena vigència.

Fer una relació dels cantautors que durant aquests períodes han denunciat la repressió a l’estat espanyol es faria inacabable. Vaig escriure fa estona un article totalment dedicat als quaranta anys de la Nova Cançó i inclusiu en ell no vaig poder fer referència a tots els que hi participaren, i cantaren el que les persones que vàrem lluitar  en contra del règim dictatorial i repressiu, tant en refereix de la Dictadura com en plena “democràcia” , sentíem.

Tinc ben clar, el perquè Lluís Llach, ha entrat en l’entramat polític, i és, perquè a Catalunya s’està vivint un moment històric que ja pagaria que es visqués a tots els Països Catalans, inclusiu  a les Illes Balears i Pitiüses.

Els polítics catalans, triats pel seu poble, van fent passa a passa, camí per convertir-se en la República Catalana, i això posa molt nirviós al govern de  Madrid ( ara en funcions i no ho pareix) que està emprant totes les seves armes a l’abast, per posar-hi pals a les rodes, inclusiu els tribunals de “justícia”, com el Tribunal Suprem, inclòs el Constitucional.

A Catalunya reivindica. “La gallineta” “La gallineta ha dit que prou/Ja no vull pondré cap més ou, a fer punyetes aquest sou/que fa ant temps que m’esclavitza. I si en venen ganes de fer-ne/faré venir un estrenyiment/ No tindrà cap més ou calent/ el que de mi se n’aprofita. La gallina ha dit que no/visca la revolució!”

Els partits espanyolistes, centralistes i jacobins, juguen a marejar la perdiu. Ara estan totalment en contra del procés, com més tard, parlen de la possibilitat d’un Referèndum a Catalunya. Per part del PP i Ciutadanos, el seu missatge és clar i si poguessin tornar bombardejar Barcelona i Catalunya ( en sentit figurat o no) ho farien. Per l’altra banda ens trobam un Pedro Sánchez ( PSOE) que si se li ha de donar la mateixa credibilitat a les paraules d’en Rodriguez Zapatero “ Apoyaré lo que decida el Parlamento de Cataluña” i per desgràcia alguns els varen creure i quan va arribar al poder i guanyà les eleccions, se li va veure ben el plomall i el llautó.

I per part d’en Pablo Iglesias de Podemos, aquest home en té totalment despistat, i respecte al tema català, no s’aclara.

La moguda a los madriles, ens donarà sorpreses. Fins i tot unes noves eleccions generals.

Josep Bonnín