Començar
l’article el dia del meu aniversari i el celebrat dia del pare, em du a pensar
que a Lesbos no celebraran aquest dia, ja que hi ha molts pares sense fills que
se’ls ha engolit el Mediterrani i molts fills sense pares. Famílies senceres
que han mort durant la travessia i no celebraran absolutament res. Morts en un
país forà.
Sempre he cregut que el dia del pare com
el de la mare, són invents comercials.
Actualment i sobre la taula tenim el dia
del refugiat maltractat.
Dia 18 de març passat la Unió Europea els ha fet un bon
regal. Reunits els vint i vuit representants dels països que la conformen,
entre governants i caps d’estat signaren l’acord de les deportacions massives
dels refugiats “irregulars” cap a Turquia, quan entrin a Grècia.
A
canvi de què, rebrà Turquia aquests refugiats? És Turquia “estat segur” on es respectaran
adequadament els drets humans, quan la mateixa Unió es passa per l’entrefolre
l’article 141.1 de la Declaració Universal
de Drets Humans que diu: “En cas de persecució, tota persona té dret a
cercar asil i a desfruitar d’ell, en
qualsevol país”. I atemptant directament en contra de l’establert a la Convenció de Ginebra
sinó també amb l’article 19.1 de la
Carta de Drets Fonamentals de la UE, segons el qual es troben
prohibides les expulsions col·lectives.
La Unió Europea no vol gestionar
l’ajuda sobre la vida d’aquestes
persones sirianes que se’n van del seu país en guerra per salvar la vida. No
vol que entrin a Europa I actua rosant
la il·legalitat dels seus propis principis i lleis. Una vergonya que ja s’ha
definit com “Un dia fosc pel dret a l’asil, un dia fosc per Europa, i un dia
fosc per a la humanitat” per part de Kate Allen, la portaveu d’Amnistia
Internacional.
La Unió Europea havia posat el topall de
cent seixanta mil refugiats i si tenim en compte que els vint i vuit països
compten amb prop de cinc-cents milions d’habitants, no hi hauria problema de
reallojament.
Estan tractant a les persones que
arriben a Grècia com a bestiar i moneda de canvi per llevar-se de davant
l’obligació de gestionar adequadament l’ajuda a aquestes persones refugiades
que prescriu les pròpies legislacions Europees.
A
canvi del reallotjament dels refugiats sirians, Unió Europea li promet a
Turquia la facilitació per la seva integració a la mateixa Unió, la lliure
circulació per Europa dels ciutadans turcs sense necessitat de visat i a més
portaran al Govern D’Erdogan, prop de set milions d’euros, a un govern que té
de demòcrata el mateix que jo d’il·lús i que vulnera habitualment els drets
humans, i ataca directament contra la llibertat d’expressió de manera flagrant.
Unió Europea amb un acord que vulnera a
aquestes persones que fugen de la por i de la guerra dels seus països, està
matant dos ocells d’un tret.
Acaba de traspassar, el que considera
una “papereta” a un país que no es troba dins la Unió.
Quan
surti publicat aquest article al Setmanari Sóller, dissabte dia 26 l’expedició de
voluntaris que surten de Mallorca cap a Lesbos per ajudar i entregar el que han
pogut comprar a través de l’apadrinament de les bosses amb material que
necessiten els nadons, més les motxilles
porta-nadons, possiblement estaran en camí o inclusiu hauran arribat. Quina
rebuda tindran no és gaire segura. Ja que no són benvinguts els voluntaris,
quan queda palès que les institucions europees són les que volen encarregar-se
de la situació i que ningú els faci nosa.
Si torn a escriure sobre aquesta dramàtica
situació, és, perquè pens que no s’ha d’oblidar en absolut.
No fa gaire el passat dia 18 es va
celebrar el dia de la Poesia Catalana a Internet. No
podia deixar de publicar la meva aportació i ho vaig fer amb un poema curt ,
sobre la situació d’aquestes persones vulnerables que són tractades a potades
per les institucions europees.
Molts morts més hi hauria de no ser per
la labor increïble dels voluntaris.
Europa:
Madrastra mala entranyada
Europa
malmena als seus fills.
Una madrastra
mala entranyada
que els
deixa morir
dins la
ignomínia.
Una
Europa mesquina
de la
que no em sent part.
Altre
cop l’imperialisme
té les
mans xopes de sang
pel
negoci prou sucós
de les
guerres interessades.
Avui
les meves paraules
ploren
pels refugiats,
venint-me
a la memòria
antics
genocidis oblidats.
Josep
Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada