Els
darrers esdeveniments que han ocorregut a Catalunya, demostren clarament davant
quin tipus de govern de l’estat espanyol de caire despòtic i malentranyat ens
trobam.
El
passat 15 d’octubre, fou el 75 è
aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya
Lluís Companys: el qual fou detingut per la Gestapo i entregat a la Falange. El judici farsa
posteriorment i la sentència de mort d’un president triat a les urnes, que els
feixistes decidiren silenciar. No els hi convenia el President Company viu i
defora; ja que no interessava en absolut que hi hagués alguna manera
d’internacionalitzar el conflicte existent i deixar via lliure a qui s’havia
atrevit a proclamar la república catalana. Fou exterminat amb nocturnitat i
traïdoria, malgrat fos afusellat a l’alba a Montjuïc.
Que el President de la Generalitat en
funcions Artur Mas, Consellera
Irene Rigau i la Presidenta del
Parlament Núria Gispert fossin citades a declarar, al Tribunal Superior de
Catalunya, el mateix dia que
l’aniversari de l’afusellament de Company, sé cert que no és simple casualitat,
ans bé tot el contrari. Aquest estat opressor, que presumptament empra els
tribunals de justícia per ordir trames fosques, i prou obscures; ha intentat
exportar el missatge de por al Poble Català que sortí a votar el 9 N (81%
independència) i el motiu pel que estan
imputats els tres polítics catalans, fou treure les urnes al carrer, perquè el
poble lliurament s’expressés.
Quatre-cents
batlles i mil de persones donaren suport a Artur Mar quan va anar al jutjat a
declarar com a imputat, després de fer l’ofrena de flors a Lluís Companys, al
Fossar de les Moreres. Els batlles amb
les seves vares de comandament, demostraven de quin caratge està fet el poble català.
Democràcia al carrer.
El
procés cap a la independència no té marxa enrere. Ara mateix ja no es pot
intentar parlar d’Espanya com “la reserva espiritual de occidente” o “Una, grande y libre” encunyacions del “caudillo
de España por la gracia de Dios” que tant enyora el, partit que està governant
i hereu dels que orquestraran una dictadura de quaranta anys i que feren una
transició: traïció on el poble fou venut per interessos de cadires i cotes de
poder els diversos partits que feren els pactes corresponents per la Constitució de 1978 i
també que presumptament estaren darrera de
l’aixecament de sabres del 23
F. De 1981,
El govern de l’estat espanyol, si
s’entrenassin per a esser més inútils i
inoportuns no ho aconseguirien. L’han pifiada tant en la forma d’actuar
respecte al procés català cap a la independència que han aconseguit, no tan
sols que s’internacionalitzés sinó que persones que no tenien ni un pel
d’independentistes, vista la manera que s’ha tingut de malmenar-los i de
menystenir-los hagin votat cap a la independència de Catalunya.
El
que han fet amb els ciutadans i ciutadanes catalanes a l’estranger i l’impediment
ben clar, posant totes les traves possibles perquè poguessin exercir el seu
dret a vot ( democràcia del PP ben entesa), ha fet que els resultats del 27 S, en relació a vots no superassin el 50 %, i si
amb el nombre de diputats ja que els de Junts pel Si i el de la CUP, han superat amb escreix
el 50%. Si haguessin arribat els vots de l’estranger l’opció per la
independència hagués estat guanyadora en vots i s’hagués obtingut la majoria
absoluta necessària, per proclamar a través de la votació plebiscitària la independència de Catalunya a través del
seu Parlament.
Catalunya es troba molt a prop de donar
un salt definitiu i sent de cor que el donarà i aquesta passa afectarà molt directament les
formacions polítiques sobiranistes tant del País Valencià com de les Illes
Balears i Pitiüses.
Acab.
Les paraules de Joan Tardà, respecte a la doble nacionalitat pels ciutadans de
Balears, ha organitzat una bona remor per les xarxes, pels gonelles de torn que
sorgeixen cada cert temps com les fonts ufanes i que el seu discurs fa més aigües
que les fonts. Normal, estem prop d’unes properes eleccions generals, la resta
de l’any estan muts, excepte alguns per amollar alguna barroeria sens sentit catalanofòbia.
Seguiré el procés i d’aquí a les
eleccions, hi haurà molt més granotes amollades pel des governants de torn:
Rajoy i corifeu. Han perdut els papers i dins del seu partit hi ha una brega de
galls.
Van desesperats.
Josep
Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada