El passat mes de juliol ha estat prou mogudet. No és que
l’estiu en si hagi estat massa més calmat.
La
corrupció ha estat un eix ben visible dia si dia també, entre els distints
governants i polítics, a Balears sembla que batem rècords amb la quantitat de
polítics que han anat a parar a l’hotel “les reixes”, ni més ni manco que vint
en els darrers temps.
A
les acaballes del mes, amb l’entrada a presó de Segòvia, de l’ex president del Govern Balear i ex ministre de Medi Ambient del Govern
Aznar Jaume Matas. Portaveus del PP minimitzen el fet perquè ha entrat. No era per tant, consideren.
Per acabar d’arrodonir-ho la confessió sobtada de l’ex president de la Generalitat de
Catalunya Jordi Pujol, que disposava de doblers irregulars a un paradís fiscal.
Aquí a afegir les investigacions que s’estan fent sobre alguns dels seus fills
i la seva ex nora per distints
presumptes delictes. Sempre els doblers pel mig.
A
la resta de l’Estat Espanyol, també hi ha bastant de marro. Un cop acabada la
instrucció de la trama Gürtel, amb quaranta i cinc imputats, dels quals vint i
un són del PP, bona mitja, quasi el 50%. El tema de
Fabra de la Generalitat
Valenciana, que li donen l’agost de vacances i haurà d’entrar
a presó a principis de setembre.
La possible continuïtat de la imputació
de la infanta Elena, cas Noós, que també es resoldrà a l’entrada de curs. I al
que també li han donat el mes d’agost és a Antoni Alemany, periodista que
escrivia els discursos de Matas, i sembla que cobrava prou bé; que també
entrarà a presó el setembre per poc més de dos anys.
Cas
dels ERE Andalusia. 887 subvencions fraudulentes a empreses Prop de cinquanta imputats
del PSOE, una ex ministra d’aquest
partit Magdalena Álvarez, que també va ocupar un càrrec de Conselleria dins la Junta d’Andalusia i va haver
de dimitir de vicepresidenta del Banc Europeu d’Inversions. Una trama de prejubilacions sembla que irregular
o il·legals; i també imputat un fill de Ruiz Mateo. Marron que podria arribar a
Griñan i al President Chavez.
Segur que me’n deix algun, i no reserc més per no fer-me pesat, però
podria assegurar que estem governats pel “millor” de cada família.
La
darrera glosa que vaig escriure, titulada: L’honorabilitat entre reixes? Hom
demana quin tipus d’honorabilitat vessa una gent que aprofitant l’espai de poder
que els hi han donat les urnes, han estafat, robat, mentit i defraudat al Poble
durant tants d’anys? O és sentien intocables i
pensaven que podien viure de per vida dins la impunitat? I que consti que a
vegades pens que en la justícia hi ha varies vares de mesurar, depèn de qui es
tracti.
Per no parlar més de corrupció, em refereix
al darrer que he dit, al cas de l’absolució del grup de neonazis ( operació
panzer) que sembla que un cúmul d’errors judicials ho ha permès. Per mi el més
greu és la destrucció de les armes: des d’un bazuca, pistoles i munició i armes
blanques. Dos dels absolts acusats de
l’assassinat de Guillem Agulló, militant antifeixista de Burjatos (País Valencià).
No sé, però a mi no em flaire gaire bé el que ha passat.
Avui no escriuré per no repetir-me sobre
l’absurditat de la guerra d’Ucraïna i del conflicte de Palestina, on en ambdós
llocs es mouen interessos imperialistes, i que la Comunitat Internacional
( clar amb la capacitat de vet d’EUA en el Consell de Seguretat de l’ONU) miren
cap a l’altre costat.
Més
sang, més, assassinats de civils, més
patiment i més desvergonya humana. I que consti que no admet cap justificació
de cap dels bàndols. La vida humana és massa preuada per intentar fer-ho, al
manco per mi.
Seguint amb la desvergonya,
l’ONU dóna noranta dies al Govern
Espanyol perquè digui el que farà amb les víctimes del feixisme ( Guerra civil
i dictadura franquista) . Existeix un informe del grup de treball de
Nacions Unides sobre les desaparicions
forçades, on apart de les quaranta dues recomanacions a l’estat espanyol; li
deixen clar que està obligat pel dret internacional i la declaració de totes
les persones contra les desaparicions forçades a assumir la seva
responsabilitat i elaborar una política d’estat de suport als familiars dels
desapareguts. Faran orelles de cònsol?
Indignat
del que he escrit avui, fins aquí arrib.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada