No fa estona , escrivia sobre la manipulació de la
informació, tant pels canals i mitjans oficials escrits i audiovisuals ( una
gran part estan en mans de grans corporacions, entre elles, bancs). Informen
sobre el que interessa en el moment i el sistema encantat.
No tan sols
manipulen la informació, sinó arriben a
falsejar-la. No tenim els medis de fer una comprovació de la seva veracitat.
Escric,
perquè arrel de la notícia que ha rodat per la xarxa de la presumpta
decapitació del periodista estatunidenc James Foley, per part d’un membre de
l’estat islàmic – el qual diuen que ha estat identificat pels serveis d’intel·ligència
britànics- esper que no tingui la mateixa veracitat que les armes de destrucció
massiva, una companyia internacional
forense, té prou motius per pensar que es tracta d’una teatralització i al
mateix temps que porta un missatge a EUA, sobre quin pot esser el final dels
estatunidencs detinguts o segrestats, si no s’aturen els atacs aeris que han
iniciat.
No em ve de
nou, hi ha hagut altres documentals i informatius que han estat
teatralitzacions.
Entre ells, ja vaig escriure sobre el muntatge de
la mort de Haddam Husseim penjat a la forca i també els vídeos d’Osama bin
Laden; tant els d’abans de la seva localització i execució vist des de la
Casa Blanca, com si estassin en un “party”
d’amigues: Obama i corifeu; com els quan encara “es trobava viu” dels que vaig
escriure que tenia els estudis de gravació a la Casa Blanca.
Que molts
personatges que hem vist executats, es troben “vivitos y coleando” i que ha estat una manera de treure’ls
d’escena, un mutis pel fòrum, quan ja havien acabat el treball del paper
encomanat pel director.
Aquesta
vegada no escriure sobre els atemptats de falsa bandera, que també és una
manipulació, però aquesta vegada amb víctimes sacrificades per uns interessos,
per després justificar, segons quines accions dels estats : Llegiu 11 S Torres
Bessones i la guerra d’Iraq.
Quant t’arriba, segons quina informació si no
estàs prou fort i equilibrat i té l’empasses, provoquen una reacció física,
mental i emocional, que interessa.
En el cas
del periodista decapitat, es vol mostrar la “suposada” brutalitat dels membres
de l’estat islàmic perquè a més no es parli dels fins “humanitaris” dels bombardejos aeris
EUA; com si molts d’altres estats, i comptam d’occidentals i per inri anomenats
democràtics no haguessin exercitat cap terrorisme d’estat quan ha interessat .
Ha
fet anys dels llançaments de les bombes atòmiques a Hirosima i Nagasaki; o la
intervenció a la Guerra
d’Iraq amb més d’un milió de morts, exportant “democràcia” i més proper la mort
a trets d’un jove negre a Ferguson per part d’un policia; i podríem afegir les
penes de mort; execucions per injecció letal que han tingut al pres durant
hores d’agonia. Això no ho hem vist, clar que no interessa.
Habitualment
a occident no empram armes blanques; es redueixen a segons quins casos i un
d’ells és la violència masclista. El que resta a part dels sabres dels militars
de cavalleria i les baionetes, les armes són més sofisticades.
Quan ens mostren una decapitació en directe,
malgrat sigui un muntatge, estarrufa. Tot a dir que a França no fa tanta estona
empraren “madame guillotin” i a l’estat espanyol en les darreres execucions del
franquisme ( Puig Antich i el seu company) empraren el “garrote vil”.
Veure
treure un alfange, espasa àrab, per una decapitació impressiona. En aquest cas
sembla que el ganivet era fet a Ermua. En part ens sostreuen del segle XXI, ja
que ens porten a quan s’empraven més sovint aquestes armes. Dins EUA i dins
Europa, l’arma blanca de manera militar fa estona que s’han deixat d’emprar.
El missatge
que transmetren: “Són uns bèsties i
mereixen esser aniquilats” , oblidant les bestieses, dels que tenen les mans sollades de sang com el Nobel
de la Pau Obama, Putin
i molts altres mandataris. Provoquen el
judici , sense analitzar si és vera o no; i d’una manera ràpida i visceral, i així ens fan
combregar amb rodes de molí.
Si és una teatralització aquesta mort, em deman
que en sap la família del periodista o l’han obligada a un pacte de silenci com
ha passat altres vegades? I si és vera, i estava en les mans d’Obama,
evitar-la, perquè no es va fer?
Moltes preguntes que no tindrem resposta, encara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada