La fotografia és d'un dels tants campaments de refugiats i refugiades repartits arreu del món
Sempre que m’arriba la notícia de què hi
ha hagut assassinats o es desencadena un esclat de violència, em pos molt
trist.
Pinten
amb sang el mapa del món, i sempre la sang és roja i el dolor repartit es viu
per igual, sigui el color de la pell i la mirada.
La crueltat no té nom.
S’han sofisticat les armes per fer- les
més letals. Qui posa nom a l’enemic són els governs. Plantegen la cota de poder
i el poble mor o es mata al carrer. Cap governant a la guerra. Cap d’ells serà
ferit o mort. Qui patirà l’absurd sempre serà el poble. Moltes vegades em
deman: Qui és realment l’enemic?
Palestina,
Israel , Síria, Kurdistan, Iraq, Líbia, Nigèria, Somàlia, Congo, Ucraïna, i fins
arribar a 34 guerres, relativament declarades; ja que a altres països es viu
uns altres tipus de guerra, com a Mèxic i altres països de llatinoamericà.
Darrera hi sol haver sempre els mateixos interessos imperialistes, abastir els
recursos, o la situació geoestratègica; o bé les cotes mafioses de poder, que
no es distingeixen gaire de segons quines maneres d’actuar dels governs.
Un sistema assassí que mata, destrueix i
empobreix als de sempre. No puc ni vull contar tots els morts a diari per
guerres absurdes: tots els refugiats i refugiades que ho han de deixar tot.
Aquesta situació que intenten donar un caire de naturalitat i normalitat. No
han pogut amb mi.
M’entra una gran ràbia i una gran
tristor. Que a vegades sacseja la impotència.
Que dia rere dia ens aliena. Ara és més
important la patacada del Brasil perdent de 7-1 contra Alemanya; que hi ha
hagut premsa que ho ha considerat com una “tragèdia nacional”; com si al
Brasil, el més important fos que guanyàs la final; no hi ha més que mirar qualcun
documental de les favelas. Per dignitat i coherència no he mirat cap
partit d’aquest patètic, injust mundial, que omplirà les butxaques dels de
sempre i el poble continuarà dins la misèria diària quan hagi acabat.
Tenen moltes cortines de fum per
tapar-nos i fer-nos oblidar el que realment és prioritari.
Quan
no és això, ens donen mostres de la incompetència, inutilitat i barroeria dels
governants. Ara es posen les mans al cap pels concursos de fel·lacions (mamades
si no s’és massa fi) a Magalluf i el turisme
de borratxera. I ara venen els espants, degut a què s’ha fet públic i “l’escàndol”
se’ls hi ha escapat de les mans i això podria afectar la imatge “turística” i
l’entrada de calerons.
Són
una manada d’hipòcrites i falsos beats, que mentre no
s’ha destapat el model turístic que fa estona impulsaren, perquè donàs prou
beneficis i ràpids, han estat callats com a morts, mentre, ells si que mamaren
els doblers que entraven.
A Londres els interessava exportar
durant un temps , hooligans, personal que ve tan sols pel sexe, el beure i
ficar-se al cos tot el que troben. Millor enviar cap a qualque destí
relativament barat i no tenir-los dins casa seva: menys problemes.
Entre
“mamanding i mamanding” com això ho anomenen i algun que altra “balconing” a fer la temporada, que la cera s’ha de
recollir quan cau.
Qui ha creat aquest tipus de model
turístic i l’ha escampat, són una mà d’incompetents i interessats. Poc els ha
importat degradar molts de llocs de Mallorca pels seus fastigosos interessos; i per afegir que quan han fet els calerons, alguns d’ells se n’han anat a
invertir a altres països on trauran més beneficis i deixar a Mallorca una gran
part de turisme de cloaca a llocs molt específics.
Si , realment estic indignat. Entre
prepotents, xulos que viatgen a fer
pràctiques a la casa de barrets russa “Rasputin” i pagar-ho amb dobles públic;
dèspotes que són pedres amb orelles i ni escolten ni senten i amb la
burri-fauna de governants que estan desgovernant. M’estim més no parlar de
l’oposició del partit majoritari, ja que amollaria més d’una barrabassada. Anam
ben servits.
I
si qualcú em diu que han estat votats, ben cert I on tronetes miraven quan
ficaven el vot dins l’urna? Idò jo vos ho diré, a la cartera.
Vendre
Mallorca, tant se’ls fotia i destrossar-la, si era pel rèdit poc importava.
N’hi ha que vendrien la seva mare per treure doblers. No pos noms, tots els
coneixeu.
Els
corruptes no tenen ni pàtria ni poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada