diumenge, 13 de juliol del 2014

Els assassinats de cada dia. Un sistema criminal i alienant

                                    El que es capaç de generar el nostre sistema: Pobresa i misèria
         La fotografia és d'un dels tants campaments de refugiats i refugiades repartits arreu del món




Sempre que m’arriba la notícia de què hi ha hagut assassinats o es desencadena un esclat de violència, em pos molt trist.
Pinten amb sang el mapa del món, i sempre la sang és roja i el dolor repartit es viu per igual, sigui el color de la pell i la mirada.
La crueltat no té nom.
S’han sofisticat les armes per fer- les més letals. Qui posa nom a l’enemic són els governs. Plantegen la cota de poder i el poble mor o es mata al carrer. Cap governant a la guerra. Cap d’ells serà ferit o mort. Qui patirà l’absurd sempre serà el poble. Moltes vegades em deman: Qui és realment l’enemic?
Palestina, Israel , Síria, Kurdistan, Iraq, Líbia, Nigèria, Somàlia, Congo, Ucraïna, i fins arribar a 34 guerres, relativament declarades; ja que a altres països es viu uns altres tipus de guerra, com a Mèxic i altres països de llatinoamericà. Darrera hi sol haver sempre els mateixos interessos imperialistes, abastir els recursos, o la situació geoestratègica; o bé les cotes mafioses de poder, que no es distingeixen gaire de segons quines maneres d’actuar dels governs.
Un sistema assassí que mata, destrueix i empobreix als de sempre. No puc ni vull contar tots els morts a diari per guerres absurdes: tots els refugiats i refugiades que ho han de deixar tot. Aquesta situació que intenten donar un caire de naturalitat i normalitat. No han pogut amb mi.
M’entra una gran ràbia i una gran tristor. Que a vegades sacseja la impotència.
Que dia rere dia ens aliena. Ara és més important la patacada del Brasil perdent de 7-1 contra Alemanya; que hi ha hagut premsa que ho ha considerat com una “tragèdia nacional”; com si al Brasil, el més important fos que guanyàs la final; no hi ha més que mirar qualcun documental de les favelas.  Per dignitat i coherència no he mirat cap partit d’aquest patètic, injust mundial, que omplirà les butxaques dels de sempre i el poble continuarà dins la misèria diària quan hagi acabat.
Tenen moltes cortines de fum per tapar-nos i fer-nos oblidar el que realment és prioritari.
Quan no és això, ens donen mostres de la incompetència, inutilitat i barroeria dels governants. Ara es posen les mans al cap pels concursos de fel·lacions (mamades si no s’és massa fi)  a Magalluf i el turisme de borratxera. I ara venen els espants, degut a què s’ha fet públic i “l’escàndol” se’ls hi ha escapat de les mans i això podria afectar la imatge “turística” i l’entrada de calerons.
Són una manada d’hipòcrites i falsos beats, que mentre no s’ha destapat el model turístic que fa estona impulsaren, perquè donàs prou beneficis i ràpids, han estat callats com a morts, mentre, ells si que mamaren els doblers que entraven.
A Londres els interessava exportar durant un temps , hooligans, personal que ve tan sols pel sexe, el beure i ficar-se al cos tot el que troben. Millor enviar cap a qualque destí relativament barat i no tenir-los dins casa seva: menys problemes.
Entre “mamanding i mamanding” com això ho anomenen i algun que altra “balconing”  a fer la temporada, que la cera s’ha de recollir quan cau.
Qui ha creat aquest tipus de model turístic i l’ha escampat, són una mà d’incompetents i interessats. Poc els ha importat degradar molts de llocs de Mallorca pels seus fastigosos interessos; i per afegir que quan han fet els calerons, alguns d’ells se n’han anat a invertir a altres països on trauran més beneficis i deixar a Mallorca una gran part de turisme de cloaca a llocs molt específics.
Si , realment estic indignat. Entre prepotents, xulos que viatgen a fer pràctiques a la casa de barrets russa “Rasputin” i pagar-ho amb dobles públic; dèspotes que són pedres amb orelles i ni escolten ni senten i amb la burri-fauna de governants que estan desgovernant. M’estim més no parlar de l’oposició del partit majoritari, ja que amollaria més d’una barrabassada. Anam ben servits.
I si qualcú em diu que han estat votats, ben cert I on tronetes miraven quan ficaven el vot dins l’urna? Idò jo vos ho diré, a la cartera.
Vendre Mallorca, tant se’ls fotia i destrossar-la, si era pel rèdit poc importava. N’hi ha que vendrien la seva mare per treure doblers. No pos noms, tots els coneixeu.
Els corruptes no tenen ni pàtria ni poble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada