Estava, l’altre dia, cercant una paraula
que definís a una gran part dels desgovernants que patim.
Pensava:
Corruptes, lladres, prepotents, dèspotes, insensibles, “trepas”, inútils, inoperants,
indecents, pocavergonyes... no em decidia.
Després
d’analitzar la llista de substantius i qualificatius, he decidit que em quedava
amb la paraula mediocre, que no hi era, tot i que no abandon les altres.
La mediocritat, el mediocre, queda
definit al DCVB, com de qualitat mitjana. Jo li afegiria una ampliació a
l’accepció. La paraula rastrer o sigui mancat d’elevació intel·lectual.
Inclusiu per acabar de rematar, li aniria com anell al dit Barroer, que es
defineix que obra grosserament, sense la delicadesa que caldria.
Au
idò: Mediocre, rastrer i barroer. Justa la fusta.
No tan sols es troben a les nostres
contrades, si no a tot l’estat espanyol
i a una gran part del món. Per la nostra desgràcia s’ha globalitzat. La llista
d’aquests personatges que empren la política com a trampolí i omplir-se la
butxaca és interminable.
El
que a vegades, més m’emprenya és que els patim en pell pròpia, fins que degut a
la seva prepotència i fatxenderia ; que es pensen tocats d’alè diví i que no
són com els ximples mortals; creguts que
mai els hi passarà res; acaben a l’Hotel
“Las Rejas” després de fer una llarga tramoia pels jutjats.
La condició econòmica, ‘educació o de
“casta” o nissaga que és més nostrat, és el de menys.
Quan surti publicat aquest article
possiblement l’expresident del Govern Balear i ex ministre de medi ambient en
el Govern Aznar Jaume Matas, es trobarà a punt d’entrar a presó, no la que va inaugurar a Palma l’any
1999, i amb la mateixa situació, de reu,
que l’expresidenta del Parlament de les Illes Balears, Maria Antònia Munar. La
princesa, que fa estona ja hi és.
He escrit altres vegades que no puc
entendre ni comprendre com han arribat fins aquí. Persones que tenien càrrecs més que ben pagats. Contactes per fer els
negocis legals que volguessin; una situació econòmica més que privilegiada, es
vegin amb la tessitura de passar per aquest tràngol. Pena, realment no me’n
fan. Ara bé, compassió, ja que encara aquesta part meva sensible cap a les
desgràcies dels éssers humans ( malgrat s’hagin guanyat a pols el que viuen) si
que la tinc.
No fa estona, el Batlle de Sóller Carlos
Simarro, va anar a rebre a Jaume Matas ( que venia d’incògnit, pareixia un
turista) a l’estació. Existeix una prova fotogràfica. En aquell moment ja
estava imputat i fent més voltes pels jutjats que un ase a una sínia.
Passejar
amb un presumpte delinqüent, no el va afectar el més mínim. A Dir que no era la
primera vegada que es reunien.
Ara que és reu o que ho serà ben prest,
el tornarà anar a rebre quan surti o s’estimarà més que ni li telefoni?
Aquell
mateix dia, un grup de ciutadans increparen a Jaume Matas quan va anar a cercar
el cotxe que tenia aparcat a l’estació del tren; donant-li sobres, fent memòria
al repartiment de sobres de doblers negres: remitent Barcenas). Al final sembla
que els agafà, ficant-los al maleter i després d’haver pogut escoltar:
Corrupte, lladre, torna’ns els nostres doblers!...
Puja a corre-cuita al cotxe i enfila cap a la sortida del poble, en direcció
prohibida. No em digueu que no va fer un
paperot. Ell i el batlle.
Bé, aquesta primera entrada a la presó,
no vol dir que sigui la darrera. Queden vint peces per substanciar del cas
Palma-Arena. Qualcuna altra magarrufa,
en forma de delicte es trobarà. I ara mateix, ja tindrà antecedents penals. Vol
dir, que sigui, quin sigui el temps de condemna a presó, l’haurà de complir.
Com
podeu pensar en Gallardon no és una màquina de fer indults, i menys just ara a
un any de les properes eleccions municipals i autonòmiques; que intentaran fer
el mateix que feu Aznar amb Cañellas perquè no li fes nosa per arribar a la Moncloa, ja que l’esquitxava
el cas de corrupció del Túnel de Sóller.
I amb la tronada de “Podemos” no estan per verbes.
Antoni Alemany, cosa que no acab
d’entendre, qui escrivia els discursos a Jaume Matas, li han tocat dos anys amb
escreix, i sense indult.
Si
no vaig errat ambdós tenen palauet i durant un temps no el podran gaudir.
Idò,
que es pensaven, tenir cera del Corpus?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada