Vaig viure en directe la transició
espanyola. De la dictadura a la “democràcia”.
Franco
havia avalat i preparat a en Juan Carlos
com a successor, perquè controlés el procés, i ho feu botant-se una línia
dinàstica ( bon tirabuixó) saltar-se el pare el Compte de Barcelona Juan de
Borbón.
Les forces polítiques que donaren el seu
suport a què s’anés cap a una monarquia parlamentaria, apart de l’UCD que
presidia Adolfo Suarez , primer president de la democràcia i proposat per Juan
Carlos, perquè s’encarregués de “dissoldre” els elements franquistes que encara
eren bastants i prou poderosos dins les institucions. AP, va donar el suport. PSOE també, amb Felipe Gonzalez i com no el PCE – que havia
legalitzat Suarez, amb la figura de
Santiago Carrillo. A canvi del suport i desballestar l’esquerra rupturista,
cosa que va fer a la perfecció.
Ara
tenim un nou marc amb l’abdicació de Juan Carlos I i la successió d’un altre
Felip ( aquesta vegada no per les armes). Ja patirem la destrucció dels
privilegis de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses per
un altre borbó del mateix nom Felip V
amb el decret de Nova Planta.
Felip VI no ha estat elegit democràticament
i ara mateix es plantejarà, el mateix que s’hauria d’haver fet 1978; ja que el
cop d’estat d’en Franco, fou contra un règim legalment constituint la
II República (1931-1939)
Els partits que han donat suport a la
monarquia o tant a dir més a Juan Carlos I, han rebut una garrotada molt forta
a les eleccions europees. Perdre entre els dos partits majoritaris prop de cinc
milions de vots no passa a diari. Per altra banda partits de caire republicà
com EU, Podemos, o nacionalistes com ERC, han fet uns increments impressionant.
PP
i PSOE, han preparat una operació d’estat de gran calat. Tenen molta presa.
Amb una monarquia gastada, esquitxada i
desprestigiada per diversos casos de corrupció (NOOS i altres afers).
Necessiten canviar de figura perquè continuï tot “Atado y bien atado” apareix
en escena Felip VI.
Memòria
històrica: El padrí de Felip VI, el va fer a defora unes eleccions municipals
(1931) que proclama la II República
amb Niceto Alcala Zamora de President. Alfonso XIII cap a l’exili.
La història marca els ritmes i els
tempos. Ens trobem en una “revetlla” de les properes eleccions municipals i
autonòmiques. La situació de les classes populars dins l’estat espanyol és
desesperada: Atur, retallades en educació, sanitat, prestacions socials,
desnonaments, el rescat de la banca per afavorir altre cop al sistema financer
i fam en el carrer, inclusiu qui fa feina no pot cobrir les necessitats bàsiques
amb el sou.
La
situació al carrer s’està radicalitzant i no és estrany. Mentre uns pocs tenen
un bon coixí, cobren uns sous insultants, es multipliquen els casos de
corrupció ( doblers públic) qui ho pagam som nosaltres amb els nostres
impostos. Ens estan arruïnant.
Els
dos partits majoritaris, han acotat el cap a la política neoliberal europea,
del FMI (Fons Monetari Internacional) i BCE ( Banc Central Europeu) i qui porta
la batuta Frau Merkel, braç executor, que ha marcat la política econòmica i
social europea.
Els ciutadans i ciutadanes, ens estam,
no tan sols cansats, si no farts i molt emprenyats.
PP i PSOE ( puc afegir CIU) han
aconseguit fer més rics als seus amics i rejuntar la riquesa encara en menys
mans, durant la crisi creada pel sistema financer per enriquir-se més, a canvi
de deixar milions de persones dins la precarietat, la pobresa i al carrer. No
se’ls hi perdona i ja han rebut un vot de càstig a les Europees.
Què
té que veure aquesta abdicació amb el referèndum pel dret a decidir a Catalunya
(9N); i la posició al País Basc? Refermar en la figura fe Felip VI, la pàtria
que tant enyoren: “Una, grande y libre” S’hauran d’esmerçar molt. Europa ja no
és la mateixa. I Felip VI, no té tant suport com els Juancarlistes donaven al
seu pare. Una tessitura complicada.
El debat, ja no serà monarquia espanyola
o república espanyola.
Ha estat una operació d’estat que pot
esser més perillosa del que es pensen, per a qui l’han orquestrada.
2014
fins el maig de 2015, l’olla política i social estarà bullint. Pot
arribar un gran esclafit.
Repeteix
que la història posarà a cada un al seu lloc. Veurem un canvi històric.
Quan vaig escriure aquest article; tal volta una premonició fonamentada amb els resultats de les eleccions europees i el procés pel Dret a Decidir del 9N; l'acabava escrivint "Veurem un canvi històric". Idò si: L'abdicació de Juan Carlos I, la dimissió de Rubalcava com a Secretari General de PSOE i per la cirera, la dimissió de Pere Navarro del PSC. I em sembla, que així com està l'olla, veurem més coses.
ResponElimina