Contra la impunitat dels crims del Franquisme: Veritat i justícia

                      Aquestes imatges aberrants foren molt més comunes durant la repressió

La notícia de  que  a Maria de la Salut, el grup d’arqueòlegs  que estava excavant la fossa comuna del cementiri i l’ampliació de l’àrea  d’excavació va donar els resultats adequats. Foren trobats i confirmat per Memòria de Mallorca, que  els cossos de Joan Gual, Jaume Gual i Miquel Salom, foren afusellats pels falangistes l’octubre de 1936.

Els familiars de les víctimes varen poder recollir les restes exhumades.

És de vergonya que això ho hagi de fer una associació, quan  hauria de fer-ho  l’Administració de justícia amb el suport del Govern Autonòmic; tal com s’ha fet signant  un conveni ,  l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Historia de La Palma, i el Cabildo de la Palma,  per esbrinar a diverses zones on hi ha constància foren executades persones. Hauria d’esser un exemple per altres administracions autonòmiques.  

També i per primera vegada, després  de cinquanta anys, varen comparèixer davant la justícia espanyola, les dues filles de republicans assassinats a Mallorca pels falangistes, la declaració ve arrel de la causa oberta per la justícia argentina per aclarir els assassinats ocorreguts a Mallorca i a altres llocs de l’estat espanyol.

Memòria de Mallorca, dóna l’aberrant xifra entre mil sis-centes i tres mil persones executades a Mallorca, sense conèixer on es troben enterrades.

La impunitat pactada pels crims del franquisme en el procés de la Transició Espanyola per totes les forces polítiques (UCD-PSOE-AP-PCE)  l’any 1978, menys l’esquerra rupturista que fou venuda, traïda, reprimida i empresonada; va culminar amb una llei d’amnistia  vergonyant, que va intentar tapar i protegir  als responsables de la repressió, tortura i assassinats de republicans i republicanes que lluitaren per la preservació del model triat a les urnes l’any 1931 de la II República i que el Dictador Francisco Franco , amb l’ajuda de l’oligarquia i els països feixistes ( Itàlia, Alemanya, la llista és més llarga) orquestrà el cop d’estat contra ella, que acaba amb una guerra civil i amb una dictadura de 40 anys.

Vaig escriure que els crims de lesa humanitat no prescriuen i malgrat saber que molts responsables de la bestial repressió ja han mort, la història i la vertadera democràcia exigeix, per les víctimes i familiars que s’esbrini la veritat.

Que no em venguin a dir que millor no remoure passats, ja que els del bàndol nacional a més de rebre sepultura adequada, també han rebut honors. A la memòria em ve la Creu de Lizazoain a Sóller, com homenatge a la  mort del militar feixista  en   un enfrontament en contra dels carrabiners fidels a la República, manipulant la veritat.

Franco si va fer una eliminació selectiva de ciutadans i ciutadanes que havien lluitat a favor de la república, havien ocupat algun càrrec, o eren simpatitzant amb algun partit o sindicat d’esquerra. Qui no vulgui entendre que fou un genocidi orquestrat amb una brutal, barroera i sagnant  eficàcia; és, perquè segur que s’ha cregut la història dels “guanyadors”.

Què hi va haver venjances personals, és cert. Que per un no res, si es tenia un passat  adepte al règim  prou net, la denuncia arribava a bon port, també és cert. Idèntic que amb la Inquisició.

La llei de la memòria històrica s’ha de complir. L’exhumació de les fosses comunes a diferents llocs i cementiris de les Illes Balears i Pitiüses, com les que hi ha a la resta de ciutats i pobles de l’estat espanyol, s’ha de fer i torn repetir per respecte i dignitat.

Tots els monuments franquistes  o han d’esser derruïts o retirats dels espais públics ( no tenen cabuda dins d’una democràcia) o que els guardin els que encara tenen nostàlgia d’aquella època trista, fosca , dictatorial i assassina.

Encara hi ha persones majors que no s’atreveixen a parlar de les aberracions que es feren durant, l’aixecament militar , els tres anys que durà la guerra  i continuaren els 40 anys de dictadura. Encara tenen por.

Ma mare, estarrufada, record que  em contava que des de la casa de Son Rapinya, se sentien els tirs dels afusellaments a les tàpies del cementiri.

Encara hi ha testimonis vius d’aquelles aberracions i han de veure la llum. Que consti, que tinc un gran respecte per ells i elles, ja que reviure aquest passat aberrant, sé cert que és molt dolorós.

Per justícia i dignitat i fer real democràcia és necessari tancar la ferida perquè d’una vegada pugui cicatritzar.

Perdó qui vulgui fer-ho , oblit mai.