Hostal Rocamar de Sóller i en Delgado s’ha aprimat.
Una taxació de l’hostal en ruïna, per
dos-cents vuitanta i quatre mil euros i una altra de nou-cents setanta i un mil, si no hi estava. El
varen venir a veure?
Algú
menteix. L’especulació, emprant doblers públics, ve d’enrere, feta com sempre pels que tallen
el bacallà i ens deixen les espines.
El
capcurucull de la piràmide s’hi troba en Delgado , Conseller de Turisme del
Govern Balear, el dels collons de cérvol
damunt el cap. Reunió per a prendre cafè
(?), dies abans del pagament, diuen : el
Cap d’inspecció de la
Conselleria de Turisme en Josep Ensenyat, Director General de
Turisme Jaime Martínez , el batlle Carlos Simarro, , i En
Gabriel Darder, regidor d’urbanisme. Premsa dixit.
Una trama rocambolesca que començà el
2005 amb Pla Territorial. de Mallorca i el tema de places hoteleres. Compram i esbucam
Rocamar i cinc mil places a Sa Ràpita.
Emprada
segona taxació com si fos nou de trinca. Calculadora en mà per passar-lo a les antigues pessetes, i no m’hi
caben els zeros. Operació manual i em surt una xifra 9.983.160.000 pts. que esfereeix.
Com
es justificarà? El presumpte “contuberni” ve de l’anterior legislatura i s’ha conclòs
en aquesta.
On han anat a parar els sis-cents mil euros? La
premsa ja ho ha dit, el premi ha tocat a en
Jaume Ensenyat, pare del cap
d’inspecció de la
Conselleria de Turisme.
Per
això hi ha doblers, i no per: serveis socials, sanitat, cobrir les
necessitats bàsiques de persones crear llocs
de feina o el dret a l’habitatge. Ni pel pagament acumulat del deute de la bonificació
del peatge del Túnel de Sóller. Vint i
sis mesos que no el cobrem, i passa dels
tres milions d’euros.
Però màgia, abans de Sant Joan, una “almoina ” d’abonament de dos mesos, possiblement per refredar el cabreig del poble
de Sóller amb la pujada de l’IBI i la seva gestió de cobrament. Que es veu el
plomall! Preparant eleccions 2015?
A
mida que es van destapant casos de corrupció, podríem pensar que hem estat governats per una xarxa
corrupta, organitzada per delinquir, que
la seva tasca principal ha estat acumular doblers i patrimoni de manera bastant
il·lícita. Ja dic, podria pensar, de moment el pensament és lliure, o no?
Han pujat al carro de la política per
fer-se un bon coixí i així i tot no en tenen mai abastament. A més s’han
rodejats de bons arbres i “Qui a bon arbre s’acosta, bona ombra...”
No crec amb ells, i tampoc em
representen, i per aquest motiu no vaig a votar. Fai una abstenció conscient
malgrat sigui criticada. No contest a les crítiques, doncs no vull entrar dins cap polèmica, doncs podria
tirar a ferir i no m’interessa. Tinc feines
molt més profitoses.
La partitocràcia és ofensiva i serveix,
perquè el sistema econòmic segueixi funcionant a la perfecció i l’esquerra
oficial funciona com a vàlvula, perquè el descontent sorgeixi de manera que no
sigui intempestiva i sigui degudament canalitzat, ben igual que els dos
sindicats majoritaris. Política prou tou, que no faci mal al sistema.
El
sistema electoral, és una gran presa de pèl, i després de les grans promeses
electorals, un cop assolit el poder, no tan sols s’obliden d’elles si no que
fan tot el contrari.
És
el sistema que és acumulatiu i reparteix
misèria i pobresa en connivència amb els polítics que es deixen corrompre per un sistema
corrupte. I res es podrà construir fins
derruir-lo, ja que està ofegant les
economies més dèbils, i que ha debilitat
més , amb “gran crisi inventada”,
reinventant l’esclavatge del segle XXI. Abans venien i compraven vides, ara
compren i venen països.
Estic totalment d’acord amb les paraules de la parlamentaria de la CUP , sobre que no es pot
canviar res de manera institucional.
Una cama al Parlament i l’altre al
carrer, és el que pertoca.
Qui
estem treballant al carrer, fem nosa a la classe política, molta nosa, ja que
no ens poden controlar, perquè no tenim amo. I diàriament patim maneres de repressió,
perquè si que fem mal al sistema que protegeixen. Som una pedra a la sabata. Una
busca dins l’ull, destapant veritats que ens amaguen baix catifes de mentides.
Per avui tanc la paradeta, escriure,
segons quines coses i de segons qui, a vegades m’és un suplici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada