La
majoria dels estats defensen la seva estructura de poder , que a través del
sistema econòmic en vigència, actualment el capitalista, els permet el seu
manteniment i la seva supervivència.
Tots
els estats han governat a favor de la o les classes dominants.
Parlar d’una vertadera i real democràcia
dins d’un sistema ideològicament neoliberal, ens fa entrar dins d’una
contradicció permanent on la incoherència dels discursos polítics i de la
religió dominant, es fa palesa a diari.
S’omple d’eufemismes i a vegades frega el discurs profètic que ni ells
mateixos es creuen, perquè venen i tenen constància de la mateixa
impossibilitat que succeeixi el que
volen que nosaltres ens creguem en un acte, ja no sé si de bona o mala fe.
El
dubte, molt més que clar, que la separació dels tres poders de l’estat (deixem
de moment el quart poder: mitjans de comunicació controlat per les classes
dominants) es troben realment separats i són independents; es troba en el
carrer, en articles de reflexió i assaig; en postures intel·lectuals allunyades
de l’oficialisme.
Tal com està muntada l’estructura
d’estat, on teòricament “intenten diuen” que els tres poders siguin
independents, té una quantitat molt gran de llacunes “intencionades (?)” que
l’executiu de cada partit majoritari governant en un curt vaivé periòdic, pugui emprar a la seva conveniència; exercir
el poder sobre els altres, legislatiu i judicial; per acontentar al poder
econòmic que els sustenta i el qual estan compromesos a servir: Banc Central
Europeu: Fons Monetari Internacional: Bundescank: Merkel: Rajoy.
Exemples
en tindrem a balquena, em ve a la memòria la llei que preparà Gallardon i que
aprovaren sense cap mania, respecte a l’increment inaudit de les taxes
judicials: Motiu, que una part de la ciutadania s’hagi d’aturar de defensar els
seus drets per impossibilitat econòmica.
La insensibilitat de les necessitats i
possibilitats de la ciutadania, basant el seu afany recaptador no tant pel
benefici de l’esmentada ciutadania, si no per tenir les arques el més plenes
possibles i poder fer els seus plans de continuïtat durant la legislatura,
endeutant al poble, retallant les necessitats més bàsiques; i posant als
ciutadans en una situació de penúria econòmica; com ha estat per les nostres contrades la pujada exorbitant de l’IBI ,
al poble de Sóller; fregant l’abús de poder (majoria absoluta).
Existeixen molt més altres exemples
d’afavoriment de plans, amics, clientelisme que formen part del mateix sistema
que els permet la continuïtat política. Exemple ha estat la pujada de les taxes
universitàries perquè tan sols una elit privilegiada tingui accés a la
capacitat de preparació, intel·lectual i ideològica ( ja s’encarregaran a les
universitats privades) i repetir les
estructures de poder del sistema.
La
preparació en tots els estats i el manteniment de l’exèrcit i les forces de
seguretat de l’estat esdevé també per a defensar els interessos de les classes
privilegiades. Exemple el tenim en la intervenció de l’exèrcit que l’Estat
Francès va enviar a Mali. Encara no ha acabat de manera real el colonialisme.
Malgrat hi ha colonialismes interiors com és el cas de l’Estat Espanyol, en un
territori on hi ha varies nacions: Catalana, Basca, Gallega; per a mi també Andalusa....
La
repressió policíaca, judicial i legislativa de les organitzacions polítiques o
dels moviments ciutadans, defora de la política oficial, que realment
qüestionen el sistema i estan donant passes pel seu replantejament, traient a
llum pública les seves contradiccions i incoherències i la seva necessària
dissolució per un de més equitatiu en la repartició de la riquesa creada per
les classes populars; s’ha accentuat. No ha estat
aplicada a les vàlvules d’escapament controlades, tant de partits “d’esquerra(?)”
com de sindicats majoritaris.
Sempre, sigui l’estat que sigui, quan
veu perillar la seva continuïtat o és amenaçat, aplica conjuntament la
repressió física, ideològica, mental i emocional.
No
hi ha argumentació. És “l’argumentació de la violència”: “Em fas nosa i com
t’estàs convertint en el meu enemic, tinc tot el dret a liquidar-te”
Contrainfo, al seu anuari 2012, publicà
un mapa de la repressió a Mallorca.
A
vegades, el poder judicial els posa a retxa, en part. L’arxivament de la causa per
la via judicial, a les encausades pels incidents del Coso-2011 a Felanitx, però no les
multes imposades per la
Delegació del Govern. Tot i que durant el temps que duren els
processos les encausades, passen una pressió que també forma part de la repressió molt més que
sibil·lina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada