Sistema capitalista: Càncer terminal per les classes populars.

                      La llegenda de la pancarta defineix clarament la dramàtica situació econòmica

El retrocés amb les conquestes de drets socials que hi han donat suport els diversos grans partits, amb les retallades (PP-PSOE-CIU i PNV) des de l’inici de la “democràcia – inclòs els sindicats respectius- tot obeint , darrerament, la política dels mercaders d’una Europa que havia d’esser un projecte social, i s’ha acabat convertint amb una Europa mercantil on el BCE (Banc Central Europeu) i FMI (Fons Monetari Internacional); executen la política neoliberal dels grups principals d’especuladors; està arribant a moments inassolibles per part de les classes populars.

El crit de la dona que s’ha cremat a lo bonzo, en una entitat bancària d’Almassora; “M’ho heu llevat  tot” reflecteix un sentiment molt profund.

Una sanitat que fou pública i ara mateix l’estan desmantellant; perquè hi ha clars intents darrera de privatitzar-la i portar a l’estat espanyol, el mateix sistema de sanitat d’EUA; on si tens doblers tens sanitat de  cada dia és més clara.

Vivim una autèntica “cleptocràcia” on els casos de corrupció apareixen cada dia. I el que estem vivint té un passat que no hem d’oblidar.

A l’estat espanyol, on la “Transició” fou un acte d'abaixar-se els calçons per part de l’esquerra oficial; acceptant coses inacceptables dins del seu discurs; i mantenir el que havia dit Franco “Atado y bien atado” , en previsió a un futur; on la dreta seguiria tenint els seus trams de poder, ens seria imposada una monarquia; hi hauria un “temps” de concòrdia, fora conflictes massa visibles, on el capitalisme es podria anar desenvolupant sense problemes i crear la teranyina que ara tenim.

Actualment la política neoliberal seguida i acceptada, per no dir executada pels grans cap pares dels partits esmentats ( fent memòria, la banca, va tenir els màxims històrics de beneficis durant les legislatures de Felipe Gonzalez) ; es du al peu de la lletra. Però amb un caire d’agressivitat que no havia tingut abans, simplement el dissimulaven.

Full de ruta: Sanitat privada i desmantellament de la pública; educació elitista per a mantenir el cicle; esclavatge en el lloc de treball ( reduccions de sous, ERES, EROS, retallades de pagues, i l’objectiu final, si no a un temps és l’acomiadament lliure, ara de cada vegada costa menys); creació d’una mà d’obra barata que ni tan sols trobarà feina a altres països d’Europa, ni Amèrica; arribant al sis milions d’aturats , i a un 55% d’atur juvenil, afegint que els estudiants que acabin les carreres hauran d’emigrar a altres llocs a trobar feina. Creació d’un subproletariat.

Concloent,  el sistema capitalista ho vol tot. Tot el que va permetre amb temps de bonança, s’ho vol cobrar amb efecte retroactiu; ja que en temps de bonança li interessava donar unes certes “permissivitats” per seguir creixent; amb els menys conflictes possibles amb les classes populars. Ara mateix no li importa en absolut, a més es pot permetre arruïnar països que estan en venda en mans dels seus especuladors; que és una estratègia molt millor i aporta més beneficis que quan havia de generar guerres pels mateixos fins i objectius. Ara les guerres són de “distracció” malgrat milions de vides humanes siguin intencionalment eliminades. La geo-estratègia, i els recursos primaris, estan fabricant de manera, i no sibil·lina un colonialisme del segle XXI, amb el vist i plau de la Comunitat Internacional.

Quan els Maies, profetitzaren un final del món, vull creure que era metafòricament i que el món (amb els seus sistemes econòmics tòxics) tal i com s’ha anat muntant i desenvolupant ha de desaparèixer ja que està arribant als seus límits i el més segur és que no hi hagi altra sortida.

El sistema capitalista vol  engolir-se les mateixes classes (populars-treballadores) que han creat la riquesa, i ells acumulant la plusvàlua creada, l’han fet perdurar fins ara. Abans el sistema, donava lo bàsic per a seguir produint i generar la plusvàlua  i ara ho vol tot. Les seves contradiccions internes, a mi em semblen irresolubles, s’està cavant la seva pròpia fossa.

 Ara de moment les persones desesperades se suïciden; això pot canviar d’un dia a l’altre i aquesta desesperació i violència larvada es canalitzi cap a un altra costat.

Acab recalcant les paraules de la dona que s’ha cremat a lo bonzo: “M’ho heu levat  tot” és estarrufant la decisió. Qui sent que ho ha perdut tot no té por de res, i els més preocupant, és que poden acabar pagant justos per pecadors.