dissabte, 2 de febrer del 2013

La corrupció sistemàtica i les coves de n’Ali Baba




Aquests documents publicats al periòdic "El País" presumptament de l'ex tresorer del PP  Bárcenas; i que amb una simple prova cal·ligrafica es podria demostrar la seva procedència i l'autor.


Quan llegeixes a diversos articles i notícies, que patim una corrupció sistemàtica; un es demana de quin sistema: polític, econòmic, social, de valors....?

A l’article passat deia que el tema Bárcenas, ex tresorer del PP, era la punta de l’iceberg, quan escric això, s’ha destapat la seva llista on sembla que cobraren doblers negres Rajoy, President Estat Espanyol; Cospedal, Aceves, Alvarez Cascos, Matas. Inclusiu se cita que Jimenez Losantos també cobrava.

Es podria afirmar que un sistema econòmic que crea fam, misèria, i furta uns drets bàsics que estan legislats, com és el sistema capitalista i emparat per un gran percentatge de la classe política que dins d’ell i que d’ell se’n nodreix; dóna a pensar que realment és cert que la corrupció és intrínseca al sistema.

També la categoria ètica d’uns polítics que menteixen a diari s’ha anat rebaixant a la sola de les sabates, inclusiu institucions com la monarquia es veu immersa en assumptes bastant bruts, per part d’alguns membres; llegiu Caso Noos- Urdangarin, el duque “Em Palma Do” amb una fiança de vuit milions d’euros i que per fi, se li ha llevat el nom que portava a la Rambla nostrada, que ha recuperat el seu nom. Inclusiu demanant a la Casa Reial, que Urdangarin deixi d’emprar el títol de Duque de Palma. Que sortiran més granotes, no ho dubteu ara que s’ha imputat al secretari de les infantes. Això sembla ja un culebrot de mal gust. Que ens ha sortit caríssim.

Una qüestió que he intentat analitzar i no acab d’arribar a la conclusió la més objectiva possible, és, perquè les urnes no castiguen la corrupció en els resultats dels diversos partits que es troben emmerdats.

Es precisen grups, col·lectius, associacions, CUPS, que refresquin diàriament la memòria ciutadana  i que destapin les magarrufes que s’estan fent a diari des de l’àmbit municipal, autonòmic i estatal? Jo diria que si, que la lluita per la transparència la qual, per se s’hauria de donar dins d’una democràcia; i vist el vist no es dóna i impera l’opacitat, és clau per a saber qui i com ens governa o desgoverna i totes les seves responsabilitats que per justícia ciutadana s’haurien de depurar totes, i a vegades no s’arriba al final. Em refereix a allargar procediments  judicials i acabi prescrivint el delicte, Que delicte ho era.

He pogut veure com els partits polítics en els casos de corrupció, tanquen files i afirmar que la compareixença de la Secretaria General del PP na Cospedal, no m’ha convençut gens ni mica, ni tampoc la compareixença de Rajoy (dissabte 2) sense preguntes.Què tenia por que se li demanés?  Massa sovint per esser creïble,  el discurs és el de sempre: Presumpció d’innocència, acatament a la justícia (després indulten com els hi plau i legislen unes “amnisties” per fer eflorir uns doblers negres) i un llarg d’excuses de mal pagador, intentant que els esquitxos de merda no els ferin massa, sobre tots als de més amunt.

Com i de quina manera es pot canviar el sistema que fa aigües i està mostrant les urpes d’una manera sagnant clavant-les inmisericorde a les economies més dèbils?
Ens trobem en situacions absurdes on la prioritat de les partides que es dediquen a obres absurdes i faraòniques i moltes vegades innecessàries; lleven doblers a serveis bàsics ciutadans. Hi ha doblers per AVES i no per sanitat, educació, cultura, serveis socials.

Hi ha doblers per palla per l'eugassada militar, milions d’euros per despeses sumptuàries a les ambaixades espanyoles, un detall, una coberteria d’un cost de tres-cents mil euros; mobiliari de luxe; l’ambaixada de Jordània amb un cost de prop de sis milions d’euros.

L’internacionalisme del sistema que s’ha estès com un pop: Colonialisme Segle XX i XXI i imperialisme que per seguir creixent, també emparat amb la corrupció dels governants d’aquests països, per a furtar els seus recursos. Urani a Mali, per exemple amb intervenció armada de França. Còmplices Consell de Seguretat Europeu, Nacions Unides, OTAN, serveixen a l’imperialisme europeu a la carta.

En tot el que he escrit, hi ha el component de corrupció, ja que sense ella no podria existir.

I aquesta corrupció en surt molt cara, mentre els corruptes se situen en un estatus econòmic sumptuari  que el poble porta sobre les espatlles. Hora és de descarregar pes.
Cal destapar-los a totes i a totes i posar-los al seu lloc. Hi ha feina per estona.

Josep Bonnín

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada