El vespre de dia 2 recent encetat l’any, vaig gaudir de veure un documental de TV3 , respecte a un exemple de superació, que vaig considerar una autèntica lliçó de superació, tant per mi com per a tothom.
El
cas d’un nin àrab de nom Soufian Bouyinza Dobbou, de Marroc, que va tenir una
malformació degenerativa de naixement, és una síndrome molt estranya que
deforma les extremitats inferiors, ajuntant els dits dels peus i que se li
dupliquen i rejuntant els dits de les mans impedint els moviments correctes.
El pares varen accedir a diversos processos
d’operacions quirúrgiques que resultaren fallits, fins que a un moment se’ls hi
va proposar una sola possibilitat que
era la d’amputar les cames. Conte la mare, que el nin, que en aquells moments
feia tercer d’ESO, ho sabia i que un dia
mentre estava jugant, li va dir a la
mare que passaria per l’operació. La mare conte que abans de l’operació el nin
botava al sofà de casa seva i deia que volia volar, la mare pensava que no ho assoliria mai.
Va
passar per l’operació i posteriorment a través d’un treball universitari sobre
la integració de persones incapacitades, li varen donar tot el suport
necessari. I un conjunt de mestres,
directors d’escola, auxiliar d’educació especial, començaren a treballar amb ell que ja portava unes cames
ortopèdiques. La valentia d’una decisió així i a aquella edat, em portà a
admirar el temple del nin. No vull deixar d’anomenar a l’equip de metges i cirurgia.
Qui contava tot el que va ocórrer era la
mare, que se la veia molt sencera, malgrat
en alguns moments s’emocionava. No hi
havia per menys. En el documental es
mostrava totes les activitats que Soufian estava fent: natació, basquet en
cadira de rodes, estudis ben igual que els seus amics i amigues sense aquestes
mancances; tot amb el suport d’aquells professionals que els vessava humanitat.
Vull
transcriure les paraules de l’auxiliar d’educació especial Ruth Polo, que va
dir i em vaig sentir totalment
identificat, ja que en part reflectia el que nosaltres intentem fer a la nostra
consulta: “Donar-li les eines que necessita, perquè a mi no em necessiti”. Lliçó
clara de no crear dependències que no ajuden gens ans el contrari.
La
directora de l’escola, i també transcric unes paraules seves: “Som nosaltres
els qui els hi posem els límits” i “assumeix totes les dificultats i les
supera”.
Respecte
a la relació que s’ha establert amb Leo Messi, un amic del nin, Ferran Vila,
digué: “Hi ha una connexió entre en Messi i ell, que només l’entén ell” i
afegia l’educadora: “El Messi lluita la pilota fins al final, i ell ( en
Soufian) lluita la seva pilota fins al final” I podria
afegir que tal volta Messi ha arribat a esser un jugador genial, el millor del
món ara mateix, perquè no ha oblidat els seus orígens, i a més se li nota la
seva capacitat per a compartir, un cor d’or i una humilitat que li vessa, de la
qual moltes altres persones amb menys vàlua que ell, n’haurien d’aprendre.
Contemplar
aquestes situacions de superació i el suport de molts professionals, amb el suport
de la Universitat,
em dignifica com a ésser humà, em torna
a mostrar que existeixen moltes persones que no es troben allunyades de la seva
vertadera essència, ans el contrari. Són éssers equilibrats que comparteixen
amb els altres ( no competeixen) tot el que poden i saben. Aquesta és per mi la
vertadera solidaritat que s’hauria de practicar els tres-cents seixanta i cinc dies de l’any , en totes les relacions que
tinguem: parella, familiar, amistat i professional que seran les que realment
crearan un món molt més harmònic, compassiu
i solidari del que és ara, per a les properes generacions.
Tal a vegades not que em repeteix, però vist el que ocorre ,
em sembla més que necessari anar fent aquest recordatori, perquè la solidaritat
no s’acabi passades les festes nadalenques.
Som
molt més forts dels que ens pensem, tan sols ens manca creure-ho i anar
assolint petits objectius fins arribar al més gran. La vida realment és una
cursa compartida, de consecucions assolides amb altres éssers humans. Cada cop
que un ésser humà assoleix un objectiu jo també en sóc beneficiat, ja que tots
naveguem dins del mateix vaixell.
M’acomiad deixant l’enllaç, vos asssgur
que val la pena mirar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada