Hom en moltes ocasions prefereix mantenir-se en silenci que
entrar en polèmica, quan se n’adona que la persona que esgrimeix les
paraules com espasses i amb una falta de respecte i vessant d’insult es
dirigeix cap a tu per a intentar, no debatre, si no esbucar sense cap
tipus d’argumentació alguna opinió que has dit o escrit, inclusiu alguna
fotografia que has publicat.
N’hi ha que a més
intenten matar al missatger com si fos el responsable directe del
contingut del missatge i encara per acabar d’arreglar-ho ho fan des de
l’anonimat sense saber que algunes oïdes poden fer arribar a bon port la
crítica anònima sense que ho sàpiguen.
No deix de flipar en
colorins, quan veig persones que a part de creure’s que disposen de la
veritat absoluta, porten clucales que no els permet observar res més,
convertint-se en una espècie d’Atilas de la vertadera democràcia i de la
llibertat d’expressió.
Altres es vesteixen amb una capa
de cultura (in), recent treta de la vikipedia (enciclopèdia virtual que
es pot consultar a través d’Internet) i amb una afirmació un tant
esbiaixada, es creuen amb mèrits prou i suficients per intentar
desprestigiar a persones o a col•lectius pel simple fet que no tenen el
mateix criteri.
Hom es demana, per què tant de rebombori per la
marxa de torxes, si en setmana santa fan una marxa d’espelmes. Porten
els escuts i els estendards que els hi venen en ganes; es vesteixen com
troben i són totalment admesos i no s’aixeca ni una sola veu crítica
envers les seves creences i els seus actes.
Ara bé, si són
altres que prenen una iniciativa que honoren a algú que històricament
hi ha documents que ho acrediten el que va fer el 31 de desembre de
1269; quan qui es manifesten per setmana santa, històricament hi ha prou
dubtes – tant de la mort com del naixement- del qui honoren fent la
marxa d’espelmes, han de posar el crit en el cel i els hi han de llançar
les etiquetes que els hi venguin en ganes ( gran part incorrectes)
amagats baix el nom d’un partit que a les darreres eleccions municipals
feren un ridícul espantós ja que foren votats per familiars, amics i
confrares.
No escric l’article per encetar una polèmica a
la que no contestaré si es respon. Ho faig pel meu dret a la paraula,
per a la meva llibertat d’expressió, perquè em ve al cap la dita del meu
padrí. “Diguem de què braveges i et diré el que et manca”.
Hi
ha massa bubotes repartides que si poguessin es convertirien en
inquisidors pitjors i més cruels que en Torquemada ( Inquisidor General
per a Castella i Aragó 1482) I fent un bon recordatori que qui va
impulsar aquesta Inquisició fou Ferran II d’Aragó i Isabel I de
Castella- coneguts com els “Reis catòlics”. Durant el seu regnat fou
quan es començaren a celebrar els primers autos de fe, amb tortures i
execucions als que practicaven ( teòricament d’amagats) una religió
diferent a la imposada: la catòlica. La persecució fou ferotge.
Història
i cultura són dos pilars per a poder arribar a un diàleg on aprendre
del que va ocórrer i no les mitges veritats que a alguns els hi
agradaria que haguessin ocorregut , manipulant i contant de la
història simplement els que els interessa ja que així creuen que
fonamenta la seva empanada mental.
Com veieu em prenc amb
molta seriositat el meu “dret a decidir” lema de la marxa de torxes, i
també a portar l’ensenya que vull i sent sense criticar els pendons i
estendards que duen i passegen els altres quan van vestits de penitents,
malgrat pugui o no estar d’acord. No tan sols això, els respect i
escriuria a favor de la seva llibertat d’expressió si algú intentés
prohibir-lo o fer escarni . Això és la vertadera democràcia.
Els
meus avantpassats varen rebre la injustícia de mans dels poderosos
xenòfobs i intolerants des de l’any 1360 fins que va desaparèixer a
Mallorca, la Casa Negra, seu del tribunal de la inquisició on tenien
exposats els sanbenets ( quadres dels jutjats amb les penes que el
tribunal havia imposat, per escarni ).
Sóc i he
estat un fervent lluitador a favor de la llibertat d’expressió de totes
les opcions, sempre i quan, ninguna opció volgués esser imposada per la
força, sigui quina sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada