“Tan sols volem viure en pau”

                                                   Travessant les fronteres de la por

“Tan sols volem viure en pau” Aquesta és l’afirmació dels refugiats sirians que fan el camí des de Sèrbia a Hongria. Persones que fa setmanes, alguns mesos que fan el camí. Fugen de la por, de la imminent mort ja que alguns, per les seves activitats, estan a les llistes negres o de la mort de l’Estat Islàmic, que ha fet dels que consideren infidels o traïdors als que ells consideren.

Quan vaig estudiar història, als llibres de text explicaven que les creuades des del segle XI i posterior éren per a conquerir el que s’anomenava “Terra Santa” era exclusivament per motius religiosos. Al cap dels temps, vaig arribar a la conclusió que foren per motius econòmics i que la religió fou una excusa per justificar i manipular el vertader objectiu.

Els imperis fa estona que existeixen i tenen tots les mateixes intencions.  No sé qui va escriure que la història és cíclica i sembla que cada cert temps es repeteix.

Els resultats colonials, segles XV, i posteriors fins arribar al XX i XXI; en els que hi ha hagut una transformació de l’imperialisme i opcions de gran negocis als països que poden i veritablement poden crear les infraestructures per perpetuar la seva hegemonia durant segles.

L’imperialisme, mai ha tingut cap manies en sembrar mort i destrucció si veu perillar els seus interessos, exemple que tots recordem les dues bombes atòmiques llançades per EUA, sobre Hiroshima i Nagasaki, quan veia en perill la seva victòria. EUA, va entrar, entre altres raons a la II Guerra Mundial, per conquerir les illes del pacífic en mans del Japó.

Quan escrivim sobre feixisme, que és la vessant del capitalisme quan veu perillar els seus interessos o sobre imperialisme, que és un control de llocs geoestratègics que li permeten assegurar l’espoliació dels recursos dels països on té el “comandament” havent posat al govern a persones afins, s’ha està mantenint aquest segle.  

Els milions de refugiats, de persones que cerquen asil o que cerquen una oportunitat per no morir de fam, són el resultats de la política dels països d’occident, EUA, Rússia i Xina; les grans potències militars.

El fet que hi hagi més de trenta i quatre guerres, que obeeixen a interessos geopolítics i econòmics- cada una de les potències arma i finança a les faccions afins o inclusiu les crea ( Al-Queda, ISIS) – obeeix a les mateixes consignes i estratègies.

Ara tenim en palestra la Guerra de Síria, on hi ha una lluita entre faccions imposades per aquestes potències. Quan interessa desestabilitzar una àrea (país) mitjançant una guerra interna no tenen cap mania. Poc els importa les morts que es provocaran, l’important es assolir l’objectiu. Hi ha molts països àrabs on tenen una gran riquesa en recursos i el poble és pobre, l’han fet pobre. Quatrecents milions de nins  del món s’enfronten a la pobresa. Absurd.

Com confiar en que Brussel·les, faci una passa per a finalitzar la Guerra de Síria, ja que representen el neoliberalisme capitalista i els interessos dels països que la conformen i que hi tenen prou interessos allà dins? Ben igual que manar al llop que guardi les ovelles.

Als llocs  o països on se’ns permet viure sense guerres, és perquè tenen prou consolidats els seus interessos i no tiraran pedres sobre les seves teulades.

Una part de la ciutadania europea – com sempre el poble,  salva el poble ( diria que una part d’ell, altres passen i  inclusiu ho critiquen) està donant suport a acollir als refugiats sirians. Em rebenta el tema de les “quotes” com si en lloc de persones es tractassin de bestiar.

L’estat espanyol ( proper a unes eleccions generals) ha hagut de modificar el que havia dit, que l’acceptació d’immigrants estava saturada, i ha estat arrel de l’oposició de la ciutadania.

Molts s’estan organitzant per a rebre els refugiats, en aquest cas Sirians, com s’ha fet, no tan sovint amb refugiats d’altres països.

A Sóller un grup de persones també s’estan organitzant per aquest fet, i ja han començat també les crítiques.

Crec que ens manca empatia, solidaritat i manca de memòria d’alguns que no recorden o no volen recordar les immigracions cap a les ameriques i França (1910-1915) i cap a Alemanya sobre els 1970.

Un dia, qualsevol de nosaltres podria esser un refugiat o exiliat; i voldríem rebre suport i comprensió del nostre drama.  Per humanitat, cal fer-ho amb ells.

Josep Bonnín