Entre
el rei d’Espanya que pega manotades al xofer del seu cotxe oficial. Ja ho diu
el refrany mallorquí “Que de porcs i de senyors s’hi ve de nissaga”. Quedant clarament
demostrat que estudiar als millor col·legis de pagament d’arreu del món, no és sinònim
de bona educació i respecte als subordinats.
I
que apareix un Coronel de l’exèrcit espanyol, Francisco Alaman Castro, que és
capaç de manifestar a premsa “¿La
independencia de Cataluña? Por encima de mi cadaver, i afegeix: ante el desafio de los nacionalistas
radicales catalanes a la unidad de españa i no sé quines referències
peregrines a : Apego al honor, a la
historia de España ( deu conèixer la dels guanyadors de la guerra
incivil) y al juramento realizado para mantenerla siempre unida. Hom no deixa d’al·lucinar. Tampoc amb les
bajanades del periodista Enrique de Diego, demanant la detenció inmediata de
Joan Tardà, retirar-li la nacionalitat espanyola( em sembla que no el
molestaria gaire) i que sigui expulsat
del país o que ingresi en presó.
Tampoc deixa de flipar en colorins que
el President de la Generalitat Artur
Mas, a deu dies d’una manifestació històrica per la independència de Catalunya
( a la qual ell no assistirà, ja que li han deixat clar que: “No al pacte fiscal!” i Si a la
independència! I no li convé fer enfadar a la representant del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, portaveu d’en Rajoy a terres
catalanes), accepti un rescat, de més de cinc mil milions d’euros, per
Catalunya, quan l’estat espanyol deu un
fotimer de doblers a Catalunya, ara li deixarà uns doblers amb uns interessos
que haurà de pagar tot el poble català. Això és el negoci de na peix fregit.
Que comprava el peix a cinc, l’arrebossava i el venia a cinc.
Les declaracions de Jordi Pujol, sobre
que ja està bé de “jugar a fer la puta i
la Ramoneta”
demanant que el govern sigui decidit i amb coratge, també té lo seu, ja que ha
estat President de la Generalitat
per Convergència i Unió.
A
veure, si estem en democràcia, senyors de la caterva hispana, i es pot tenir
qualsevol opció política, emparada en la Constitució descafeïnada de 1978, sempre que es
desenvolupi legalment i de manera pacífica; l’opció independentista n’és una d’elles i sembla que existeix una
argumentació jurídica per a arribar a aquest objectiu, en relació a la
legislació internacional; per què amenaceu en enviar l’exèrcit a Catalunya? (Que per cert una gran part de les despeses
són pagades per catalans, Balears, o membres de les comunitats autònomes més
sucades per l’estat))
El President de la Comissió Europea
Durao Barroso, en unes declaracions a Europa Press, sobre una pregunta
parlamentaria sobre una iniciativa presentada per reagrupament; ha deixat clar
que “Una secessió per part d’un
territori d’algun estat membre de la Unió Europea, s’ha de fer
d’acord amb la legislació internacional, si e vol que els ciutadans del
territori indemnitzats mantinguin la ciutadania europea que és complementària
però no substitueix la nacional, com estableix el Tractat de funcionament de la UE”
Llavors si es contempla la possible secessió
de parts d’un estat de la Unió Europea,
i està legislat, a què venen les declaracions i amenaces filo-feixistes
d’alguns comensals, com per exemple d’un dels creadors d’intereconomia, que no
tan sols amenaça, si no demana que es detinguin als dirigents d’Esquerra Republicana
de Catalunya i de Solidaritat, siguin declarats il·legals els partits i no sé
quantes bestieses cavernícoles més?
A
part de les consideracions econòmiques, ja que ho he explicat en altres
articles, sobre l’espoli fiscal per part de l’estat espanyol de les comunitats autònomes que més riques
creem, tinc altres conviccions ideòlogues per declarar-me independentista.
Arrels,
dignitat, tradició i coneixement de la història real no manipulada, i un model econòmic
socialista , on la riquesa creada entre tots,
es trobi adequadament repartida, les necessitats bàsiques: Sanitat,
educació , habitatge, treball, cultura; cosa que mai podrem fer si els recursos
nostres els gestionen uns altres que encara a sobre es troben venuts al gran
capital i per a ells legislen.
Dir que la dreta i certa “esquerra”, a
dir els dos grans partits majoritaris, han
defensat el gran capital, que són els seus amics i els qui els donen de
menjar per fer una atermància cada cert temps, no és dir una cosa innovadora ,
però si certa.
Insults com que un directiu d’un banc
intervingut passi dels sis-cents mil euros a cinc-cents mil euros de sou anual,
han fet un ou de dos vermells, quan el
salari mínim interprofessional no arriba als set-cents euros mensuals, i permès
pels polítics de torn; és insultant el cinisme i la hipocresia – la ineptitud
no, ja que saben el que es fan- però si la injustícia social que despleguen.
Quan esclati, que esclatarà, no sé que arribarà a passar, estan prement massa, negant drets
adquirits, i estem tocant els sis milions d’aturats.
Acabaré
amb una frase d’en Labordeta. !!Váyanse a
la mierda¡¡ molt adequada pel moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada