El dissabte, acaballes de juliol, varem arribar a casa després de 4 dies de neteja
mental. Ni ordinador, ni televisió, ni diaris, ni cap canal o mitjà de
comunicació. Sol, descans, nedar i perdre completament el sentit del temps;
fora horaris. Una experiència molt recomanable si es pot.
Retorn al meu ordinador i a controlar
espais i horaris i em pos a veure que en puc treure de l’article.
Abans de partir, la meva dona es va
trobar una persona que em coneixia i en volia passar una carta manuscrita, i
que en fes el que sentís. Li entregà la
carta aquí a Sóller, després de cercar-me de manera infructuosa, i per
qüestions de feina hagué de partir. No sé ni el seu nom, ja que no li va dir a
la meva dona, no tinc ni el seu telèfon. Tinc la carta just davant meu a la
taula escriptori del meu estudi, i em sembla que l’he de transcriure, i ho faré
tal com està sense cap tipus de correcció.
És un esclat d’indignació, arrel de la
contemplació d’una d’aquestes fotografies que ens remou per dedins i que per
desgràcia solen aparèixer publicades a alguns mitjans de comunicació; en
aquesta ocasió era en un periòdic. Transcric i li don les gràcies.
“M’importa una merda (un
pebre) sa “prima de riesgo”
“ “ sa crisis bancària ( encara
que hi hagi hagut gent del carrer que hagui contribuït a aquesta amb la seva
avaricia)
M’importa una merda els
polítics. Es una raça exterminable.
M’importa una merda que no
poguem tenir el nivell de comoditats que teniem abans de “la crisis”
Tot això i més m’importa una
merda després de veure sa foto del diari ULTIMA HORA, PÀGINA 10 DEL DIA
21/7/2012.
(Vos anim a mirar-la)
Mentres passin cosses
d’aquestes i surtin fotografies pels mitjans de comunicació, mos mereixem lo
que passa i més.
Hauriem d’estar empegueïts.
¡Humans! res de res... Els animals no arriben ni arribaran a aquestes
barbaritats.
Acabarem malament, això segur.
Nota: Ah! I que mos haguem
apuntat a una ONG (això està de moda) per rentar-nos sa consciència no serveix
de res. “No cuela”.
P.D. Quan mos deixem de mirar es maluc(mali) i allarguem sa vista
m’es enlla de noltros, i canviem, tot anira a millor...però...
Ja ho se, això ara es com lluitar conta els molins de
D.Quijote, amigo Sancho”
Vaig veure la fotografia i és impressionant.
Una descripció de la fam i de la misèria que assola el món, amb la imatge d’un nadò africà,
desnodrit, que sembla que està reclamant
compasió, que posa la pell de gallina.
Quan ara mateix, quasi tot, es valora
des del punt de vista econòmic, quan es comença a tocar en el “primer món” les penúries
d’una crisi de moltes més coses de les que ens volem fer creure; ja que a
segons quins estaments no la pateixen gens a la crisi, sobretot un President
del Govern Espanyol ( pos per exemple) que
pot arribar a tocar els sis-cents mil euros a l’any per tres sous i un
complement de dietes; sense parlar d’altres diputats, senadors, etc. O alguns
batlles i regidors; Uns jocs olímpics que valdran una milionada, ja que després
de l’Eurocopa necessitem una mica més de “Pa i circ”.
Veure
com la gent perd el cul, per anar a veure un creuer de súper luxe que visita el
Port de Sóller. Quan un batlle, el nostre, perd el nord, amb un projecte
emblemàtic que inclou un Auditori, i que ha reduit treballadors socials,i mentre s’ha duplicat el nombre de famílies que necessiten
ajuda, i un llarg etcètera de penúries,
no és estrany que veure una fotografia com la que fa referència qui ha escrit
la carta que he transcrit( em sembla que m’hagués passat el mateix), li pegui
un fort atac de ràbia, mala llet, indignació i també una mica d’impotència.
No vaig esser capaç de posar-me a
escriure abans, començava a estar agobiat , ja que necessitava aquesta desconnexió que hem
fet, per a poder continuar amb la tasca.
Però
he cregut important deixar aquest testimoni, d’una persona que no escriu a cap
diari, que no ha pretès que els seus sentiments arribessin a cap mitjà de
comunicació i que me la va voler entregar, sense cap mena de condició, aparegués
publicada pel que significa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada