El reconeixement del mecenatge per preservar llengua, cultura i patrimoni

Fart d’escriure sobre polítics prepotents i superbs, que inclusiu a vegades empren el seu poder per intentar emmudir  a les veus crítiques; i cansat d’escriure envers  les rates de claveguera que empren la política per a fer-se un bon cau amb els doblers de tots nosaltres. Fart de veure i viure una sèrie d’homenets i donetes que vendrien a sa mare i al seu pare a canvi d’una quota-almoïna de poder.

Fart, cansat i embafat, em prenc la llicència de fer un punt i apart i prendre’m un respir que m’alleugi i escriure sobre coses que no facin pudor a tuf i a resclosit.

Quan vaig anar al reconeixement de mèrits a Can Dulce, el passat dia 13 d’aquest mes, vaig tenir el plaer d’escoltar el parlament de Plàcid Pérez, que no agradà gens ni mica a les autoritats assegudes a primera fila, però voldria remarcar un fet i transcriure quan va parlar de com es va constituir i de quina manera el projecte del Tren de Sóller i el mecenatge per part d’empresaris, entitats privades, que com diu, sempre hi havia uns interessos, però que s’ocupaven pel manteniment de la cultura i del patrimoni, tot asseverant que, i transcric: “En un moment com l’actual, en el qual gran part dels poders públics demostren una total manca d’interès per les arts i per les lletres, i un menyspreu insultant envers la cultura, la llengua i el patrimoni; en què molts dels nostres dirigents polítics diuen que no tenen doblers, però en tenen per tudar en allò que volen; en què veiem com massa d’ells estan al servei dels seus propis interessos enlloc d’estar al servei dels ciutadans..”

Jo ara mateix, no vull entrar en la consideració crítica, si no en la part positiva que va representar aquell mecenatge i el que ara mateix, vista l’aptitud dels governants s’haurà de tenir per part d’empresaris, associacions, col·lectius i moltes altres persones sensibles cap a la cultura, la llengua i el patrimoni, per preservar i guarir-los en contra, no tan sols de la manca de sensibilitat palesa dels governants, si no en molts de casos dels continuats atacs des de les institucions, i per desgràcia, amb doblers públics.

En el discurs, també vessava la seva decepció cap a les caixes d’estalvis, i el seu component social, que com és lògic ha desaparegut tot i convertint-se amb bancs. Vull fer un afegitó, trist, respecte a què “Sa Nostra”, després de vint i cinc anys, deixa de col·laborar amb el Museu de Ciències Naturals

Segueix, Plàcid reconeixia l’esperit emprenedor dels qui varen desenvolupar el projecte del Tren fins fer-lo realitat, fent una clara referència a què s’havia avançat en el seu temps, per continuar, fent un recordatori a què a hores d’ara hauran d’esser uns altres els que s’ocupin pel guariment de la llengua, cultura i patrimoni, vist la manca de sensibilitat d’altres.

La referència de Plàcid, al   Museu de la Mar, amb el que va costar, i simplement per no tenir una persona que pugui obrir-lo i tenir-lo a disposició dels ciutadans de la vall i de tot el turisme que ve a visitar-nos, és un greuge  a la  nostra cultura, ben igual, si el  Museu de Ciències Naturals, que a molts altres llocs, el preservarien pel que realment significa per a tots nosaltres.

No vull acabar l’article sense fer una referència al “Tren de l’Art”, i a la recuperació de Can Prunera, de la qual s’ha vist ben clarament la importància del mecenatge privat amb la recuperació del patrimoni i potenciació de la cultura.

Hi ha molts altres col·lectius dins Sóller, que inclusiu posant-ne dels seus, estan fent aquesta tasca, perquè unes arrels nostrades, no desapareguin .La nostra identitat com a poble, és dins d’elles i el dia que es perdin també haurem perdut aquesta dignitat, que alguns polítics renegats, no els hi faria gens de nosa, ans bé tot el contrari.

Un poble sense dignitat, és altament manipulable i se’l pot moure per uns interessos foscos.

         

             Com deia al començament de l’article, a vegades necessitem un respir, i el respir final el feren Cristina de la Fuente, la meva professora de flauta travessera, i Laura Garau  estudiant de flauta de l’Escola Municipal de Música de Sóller, que també, i no hi ha dret, les està passant magres, que ens delitaren amb uns duos de diverses obres.