El jutge Baltasar Garzón i el ressorgiment del neofeixisme

No a la impunitat dels que cometeren crims de lesa humanitat, malgrat hagin mort. Els familiars d'aquestes víctimes es mereixen que es faci la justícia pertinent!

Deixant apart la meva opinió sobre  Garzón com a persona i algunes  actuacions com  l’operació contra Terra Lliure, on s’acusa de tortures a la guàrdia civil contra independentistes catalans, sense que ell ho tingués en compte, i la posterior condemna dotze anys després,  de  l’estat espanyol pel Tribunal d’Estrasburg de Drets Humans,  per no procedir a la corresponent investigació, i obligat a indemnitzar als activistes torturats. Les investigacions ordenades  sobre l’esquerra  abertzale.  Sobre que sobre ell existeix  una presumpta vendetta, per part  dels  més alts estaments  jeràrquics del sistema  jurídic espanyol i  poders fàctics amagats.

La querella presentada contra Garzón, arrel de les investigacions pels crims del Franquisme, pel Sindicato Manos Limpias  fundador Miguel Bestard, hereu de Blas Piñar  al Frente Naciona-Fureza Nueval i caballero de honor de la Fundación Nacional Francisco Franco, por los servicios en defensa de los ideales del Movimiento ,ultra dreta pura i “Asociación libertad e identidad”, mostra la punta de l'iceberg del neofeixisme ( o no tan neo). Put a claveguera. Escatològic: Merda.

Causes : Trama de corrupció Gurtel,  per les gravacions que ordenà  a les converses dels  presos i els seus advocats , que segons el jutge,  participaven en el blanqueig de doblers de la trama. Sentencia a Garzón a 11 anys d’inhabilitació per prevaricació.
Altre querella , per haver-se declarat competent per investigar els crims del Franquisme.

I  per  suborn, a l’haver acceptat uns doblers del Banc de Santander per uns cursos a NovaYork.  No s’investigarà al President del Banc Sr. Botin. Creia que en el   delicte de suborn, tan culpable és el que el rep com el que l’entrega, no? Cas en marxa

Gurtel: l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i a l’ex secretari general  del PP Valencià Ricardo Costa absolts pel Tribunal Popular, malgrat les converses telefòniques.  Alguns tenen cera del corpus, o no?
Garzón va seure a  la cúpula de la Dictadura Argentina al banquet dels acusats, per  crims comesos, en aquella  fosca etapa, contra persones espanyoles; I també obri el cas contra Pinotxet,  colpista contra el Govern de Salvador  Allende i la repressió, tortures i assassinats posteriors. Però, ailàs ! ,  si intenta esbrinar  els crims en contra del Franquisme.

Des de la ONU, i a través Rupert Colville,  portaveu de Navi Pillay, Alta comissionada  pels drets humans, donen suport  a Baltasar Garzón per la investigació dels crims del Franquisme i a més insten a Espanya, a derogar la Llei d’Aministia de 1977 ( l’esborrany i taula rasa de la Transició) ja que no és conforme amb les lleis Internacionals de Drets Humans. I que l’acusació de prevaricar que s’acusa a Garzón perquè va ignorar l’esmentada llei que l’impedia perseguir-los. No tan sols això, si no que afirmen que Espanya està obligada baix la llei internacional,  a investigar les greus violacions dels Drets Humans durant el règim de Franco i a processar i castigar als responsables si encara estan vius.

 Els crims de lesa humanitat mai prescriuen.

I per aquest motiu,  una jutgessa argentina  demana al Govern Espanyol, documentació sobre els afers de Fraga Iribarne quan fou ministre de Governació, recordau la  frase “La calle es mia”; els morts a la celebració de Montejurra. I la repressió que ell s’exercí. He vist  fotografies de   Fraga Iribarne fent la salutació feixista i com a tal exercí.  Crea AP, partit unificador de tot el ventall de la dreta ( extrema fins a la “civilitzada”). Ara governen els seus hereus.

No faig un al·legat en defensa de Garzón.   Però hi ha ferides, que no han cicatritzat encara i que la Transició no va curar. Els familiars de les víctimes assassinades durant el Franquisme, tenen dret a enterrar-los en pau i dignitat i poder tancar el seu dol.

Franco ho va deixar “atado y bien atado”. Imposà  el model d’estat que patiríem , una monarquia parlamentaria, que des de la por fou votada en el seu moment; enlloc, de retornar al model de República que s’havia carregat el cop d’estat de 1936, i la guerra incivil.

Que vivim en  una democràcia ?, i un be negre amb potes roses !. Vivim en  una partitocràcia bicèfala; on s’intercanvien el poder cada cert temps i  la intolerància, el despotisme, i les posicions més retrogrades tornen a  guanyar camí, amb un  model econòmic neoliberal  sagnant  de les economies més fràgils i ara mateix dels països més dèbils, basta veure la brutal reforma laboral a  PP'espanyola.