Amb la introducció de la televisió, ordinadors, telèfons mòbils, etc, s’ha passat d’un fet de comunicació més artificial que abans, quan la gent, per exemple es reunia a prendre la fresca a les aceres de devora casa i a fer la xerrada. Tal volta malgrat la duresa del treball, i haver-se d’ajustar al que hi havia, el seu món era més amatent, hi havia més empatia, tothom es coneixia . Habitualment es viu la vida en funció de les coses que t’han dit, t’han ensenyat, has llegit, t’han comptat i les dones per certes. Són experiències d’altres persones i això és una altra manera de tenir fe. Amb el temps esdevens analític i reflectiu ( no tots hi arriben) i et planteges el fonament de segons quines teories, que abans no ho feies. Forma part d’un procés d’evolució cap a ampliar la teva visió respecte a la teva vida i els succeïts que en ella van passant.
Moltes vegades, es produeix que tenim una fe amb coses de les quals no hem tingut l’experiència, ni pròpia ni personal.
Per una altra part no ho podem experimentar tot i hem de creure amb el que altres persones han experimentat i ens ho fan a saber, malgrat amb el temps, opcions vàlides, perden el seu fonament i són canviades per altres. Un exemple podria esser la teoria Heliocèntrica
És una dinàmica evolutiva , seguir el treball que les generacions passades han anat fent i incrementar, sobre elles, el nou coneixement. Malgrat existeix el dubte constant. A vegades, és necessari inventar nous estris, que ens impedien tenir una certesa sobre un esdeveniment. Exemple: la càmera Kirlian fotografià l’aura (conjunt de cossos energètics de l’ésser humà) i que abans de tenir aquest instrument i poder-ho comprovar , era negada oficialment la seva existència.
Anava dient, que teories donades per certes durant molt temps ( a vegades mantingudes per servir a uns interessos) són replantejades. I als que contradiuen la versió oficial, en poden sortir escaldats, malgrat amb el temps, la seva teoria sigui acceptada. Vos pot venir a la memòria el cas de Galileu Galilei, respecte del moviment de la Terra al voltant del Sol.
Inclusiu a vegades quan els coneixements i ( la saviesa bastant més difícil de transmetre) , ha portat a noves proves i a noves experiències en la investigació.
Tot forma una part evolutiva en la que ens trobam immersos a diari. Les distintes generacions i de cada vegada a més velocitat, s’han d'adaptar a uns canvis vertiginosos, en els que els nostres avantpassats, no ho havien de fer. Vivíem els canvis amb més lentitud. No necessitaven tantes coses i per tant no estaven condicionats a un continuo aconseguir coses per a esser “feliços”. Les seves vides no eren tan complicades com les nostres i la senzillesa feia que l’estrès que actualment la nostra societat està “gaudint” i que l’emmalalteix, no existia com ara.
Estaven molt més a prop de la natura i de lo natural. Les relacions entre veïnats, habitualment, sempre n’hi havia algun de remuc de tot, eren d’ajuda i suport. No passava en absolut, com ara passa, que trobin a una persona vella morta a qui ningú l’ha anada a visitar durant molt temps i per això ni se n’han adonat.
També, malgrat les dificultats que eren assumides i resoltes quan i com es podien, i no els obligava a tenir una dependència de moltes coses com nosaltres ara tenim.
Actualment ens hem venut al gran postor. Tot té un preu i el valor de les coses ha desaparegut. Tot es basa en posseir i quantes més coses millors. Depenem d’empreses d’electricitat, de gas, d’aigua, de transport, de telefonia, etc, i hem de treballar per a elles (Bancs inclosos)
Estem esclavitzats al capital amb el consentiment dels Governs que teòricament hem triat de forma democràtica (mentida?) perquè salvaguardin els nostres interessos i a contra ens manipulen i ens enganen, a més els hi paguem uns bons sous, perquè ho facin.
Ens han estat robant a diari, gestors als que nosaltres els hi havíem donat la confiança, perquè manegessin els nostres doblers ( estrets del treball) . Són els mateixos que també tenen la capacitat de crear unes lleis que ens obliguen a nosaltres i que ells habitualment incompleixen .
No robar. No fer frau. No falsificar documents públics. No fer tràfic d’influències. No fer suborn. No fer prevaricació. Totes aquestes denominacions són delictes, ja no entr en el tema moral ni ètic, sinó que estan prou tipificats en el Codi Civil i Penal.
Durant un temps, no vull parlar de legislatures passades per la contrada de les Illes Balears, sembla que hem estat governats per simples delinqüents comuns que abusant de manera estentòria de la nostra confiança, ens han deixat les arques públiques buides.
Acabaré, jo he viscut, tancar un tracte o fer barrina, amb una simple encaixada de mans i la paraula donada “anava a missa”. No era precís haver de llegir “la lletra petita”, ja que no n’hi havia. Crec i n’estic convençut que haurem d’anar a recuperar una altra vegada aquells valors, a no esser que vulguem viure en una jungla.
I la pena, és que una gran part dels que ens haurien de donar llum, ens donen fum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada