Començ l’article afirmant que la despesa milionària que costa la vinguda del Papa Benet XVI a Santiago de Compostel·la i després a Barcelona , és a totes llums insultant per a les persones que: No arriben a final de mes; han perdut la seva casa per no poder pagar la hipoteca; han anat a engrossir les llistes de l’atur; els han rebaixat el seu sou un 5%; i podria afegir molt més persones, famílies per les quals consider que és un insult detestable que s’emprin doblers públics per aquesta ostentosa visita. Més endavant continuaré amb aquesta manera d’insultar als que moren de fam en el món.
Se’ls hauria de caure la cara de vergonya, això si presumptament la tinguessin , que em sembla que no van gaire sobrats, per no dir totalment minvats. Com es possible que es facin pressupostos de despeses, que es retallen en temes socials, amb la incommensurable excusa de la crisi; quan després si tenen partides per a cobrir la visita papal, a bombos i platerets?
Podria dir que m’indigna que es tinguin dues vares de midar. I el que em resulta autènticament increïble és que el personatge del summe pontífex, auto atorgat representant de Jesucrist i del seu missatge; encara es pugui moure d’aquesta manera i que hi hagi un grapat de persones, no amb els seus doblers que ja m’estaria bé si així ho volen –eminentment sóc demòcrata i respect totes les opcions- amb doblers dels impostos dels ciutadans, en un estat aconfessional, financin la vinguda d’una persona que no representa en absolut a tots els ciutadans de l’estat espanyol.
No crec que faci cap volta pels albergs de nit on els exclosos i marginats hi van a cercar un aixopluc i m’encantaria veure en quin hotel ell i el seu seguit s’aixoplugarà i amb quines condicions.
Diuen i n’estic convençut que els éssers humans ens podem fer els escàpols de la justícia humana en aquesta vida. Depèn de la fatxenderia i habilitat que tingui cada un dels farsants que ens toca veure movent el seu negoci. Però de la justícia divina ningú es pot fer escàpol i més prest o més tard s’ha de passar comptes.
Ja vaig escriure una altra vegada que Benet XVI, com molts altres papes, passaran un mal tràngol quan hagin de retre els comptes pertinents.
En el nostre món t on més de tres quartes parts de persones passen fam. Que hi ha una ingent quantitat d’infants que moren, perquè els hi manca, el que el primer món sobra: quan existeixen més de trenta conflictes armats, on s’ha fomentat la misèria i la ignorància a través d’un colonialisme que els hi ha tret el suc i els ha deixat amb unes condicions econòmiques, no ja deplorables sinó misèrrimes; que per la visita d’aquest “Bon home” ho pos entre cometes; es gastin les fortunes que es gastaran que bastaria per a cobrir les necessitats bàsiques de moltíssimes persones. Això em provoca una sensació de rebuig i mal estar que no puc amb ella.
Al darrer suplement que porta el Dbalears “Presència”, a la pàgina central apareixia aquest requadre: “Persisteix l’ajuda alimentària inadequada”. En el text s’afirmava que entre tres milions i mig i cinc milions de nens moren a l’any per causes relacionades amb la desnutrició. I que malgrat l’eficiència dels aliments terapèutics preparats ; cinc milions i mig d’infants presenten desnutrició i DINOU MILIONS D’INFANTS ESTAN A PUNT DE MORIR ( Ho escric amb majúscules i amb negreta) . El que també em deman, si el màxim representant de l’església catòlica coneix aquestes xifres, fent el que fa, de quina manera pot dormir tranquil o si té la tauleta de nit plena de somnífers’ O als tallers artesans ultra delicats, on li confeccionen la seva roba que val un ull de la cara; ja que el senyor és de bon gust i millor paladar; li han fabricat una cuirassa , perquè els crits i gemecs dels que estan morint de desnutrició i de fam , no li arribin?
Jo també, malgrat trobar-me en una situació relativament còmode, em sent insultat. Si insultat pels germans meus que han estat insultats per la supèrbia, i el descaro dels que traeixen el missatge de Jesucrist.
Sabeu quantes racions de menjar per a quasi tota una família, ja que a molts llocs del món s’alimenten amb un euro al dia, bastaria amb tot els que s’han gastat; doncs fais el càlcul. Els tres viatges a Santiago, Barcelona i Madrid pugen a quasi trenta milions d’euros i les aportacions ens especies de diversos Ajuntaments i la Comunitat de Madrid, entre vint i vint i cinc milions. Tradueix a les antigues pessetes: VUIT MIL, CENT TRENTA NOU MILIONS (Veis el insult o no?)
Entre els casos de pederàstia dins aquesta Institució i aquests absurds, cada viatge n’és un, els hi haurien de ploure els ACTES D’APOSTASIA (Donar-se de baixa definitivament d’estar a l’església catòlica. Renunciant per escrit a seguir dins d’ella) a balquena.
Tot això a càrrec dels contribuents de l’estat espanyol, que devem anar sobrats de tots i formem els cans amb llonganisses.
Jo també li diria si em trobes a Barcelona, al summe pontífex: “Jo no t’esper”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada