Les morts en directe i la aberració humanitària amb els immigrants

Pels canals de televisió, darrerament veiem  moltes morts en directe.

Ho escric, malgrat en parlaré d’altres, de l’assassinat de la periodista i el seu càmera, a Virgínia (EUA) mentre feien una entrevista en directe, el passat 26 d’agost,. Les informacions posteriors digueren que l’assassí abans de suïcidar-se,  ho havia gravat en vídeo i publicat a les xarxes.

Yotube, twiter i facebook, intentaren esborrar els vídeo,  malgrat i això si que és aberrant, els usuaris compartien les còpies a ritme de cada  dos minuts.  

El motiu, es va dir, que estava queixós amb l’empresa, que feia anys l’havia acomiadat. Què li va passar pel cap per fer aquesta acció? Segurament no ho sabrem mai.

A EUA, amb la segona esmena, que permet a tot ciutadà disposar d’armes de foc, les massacres solen esser molt habituals i cada vegada que ni hi ha una s’obre el debat sense arribar a enlloc.

A altres països, tot i que són més esporàdiques, també passen com l’aberració que va ocórrer a Noruega.

No sé si hi pot haver alguna explicació psicològica o psiquiàtrica per explicar aquests fets. Crec que segurament s’ha d’agafar cas per cas i fer una autèntica dissecció de la vida de la persona: Família, amics, ambient, conducta, treball, drogues, etc; tot el que hagi pogut influenciar d’alguna manera per intentar treure l’entrellat.

Entre els canals de televisió; telenotícies i les xarxes, hi ha la possibilitat de veure la mort d’éssers humans en directe o en diferit o tal volta inclusius muntatges enviant un missatge de por com el cas de les decapitacions que fan membres de l’Estat Islàmic, que a vegades semblen muntatges tipus Hollywood, ben igual que les gravacions de vídeos d’Osama Bin Laden i el de la seva execució, en directe, per militars nord-americans i la gran comèdia Obama i Hilary Clinton amb el corifeu de militars, contemplant l’operació en una sala de la Casa Blanca.

Com he escrit altres vegades, hi ha morts que tenen prou reso mediàtic, exemple el del pilot que estavella l’avió alemany; i altres que es queden en un no res i ens informen del número de morts i ferits en els atemptats, o com fou el cas de les cinquanta persones immigrants que foren trobades dins la bodega del vaixell. Aquestes persones esdevenen invisibles, perden la condició d’éssers humans, esborrant la seva història, somnis, relacions, sentiments. Ni cara ni ulls, simplement un número, a vegades cobert amb una flassada.

Per afegitó, dia 27 d’agost, a punt d’acabar l’article, han trobat prop de cinquanta immigrants morts asfixiats  i que han trobat dins d’un camió prop de la frontera d’Hongria, en estat de descomposició i prop de dos-cents immigrants  han mort ofegats  en un naufragi a les costes de Líbia. Esfereeix.

Les guerres interessades i els grans negocis multinacionals han provocat més persones desplaçades que durant la II Guerra Mundial. Els morts (assassinats?) omplen el Mediterrani.

Alguns no  tenen opció o partir o la mort. No és humà el que està passant. No sé a quina pèrdua de valors s’arribarà.

 Ara mateix, i com interessa, està en vigència el que està passant a Síria, en canvi si vos fitxau d’Ucraïna amb els interessos imperialistes USA i Rússia, ha passat a un segon o tercer terme en les notícies, o ha desaparegut de segons quins canals. Em  recorda molt els  llibres, prou recomanables: “1984” de George Orwell (gran germà)  o “Un món feliç” d’Aldous Huxley.

La mort o les morts que ens emeten i visualitzem per les telenotícies, totes tenen intrínsecament un missatge i una intenció. Inclusiu he pensat moltes vegades que ens preparen per la insensibilitat. Ens mostren immigrants morts a la platja  i a continuació, en no res, segons si cal,  les vacances d’estiu del rei d’Espanya, exemple.

No sé si la velocitat en que es passa la notícia dóna prou temps al nostre cervell per analitzar i assimilar. No ho crec Tot i que el missatge visual quedarà en el nostre subconscient. Ben igual que la manera en que es valoren les morts.

Aquesta manipulació ve programada pel mateix sistema, segons el moment, ja que controlen “la informació” i la creació d’opinió. Segons que volen que creguem i jutgem als “bons o als dolents” O simplement una menjada immensa de cervell amb els esports de masses. El tan conegut com a “Pa i Circ”

Cal estar a l’aguait d’aquesta alienació.

Josep Bonnín

Grècia venuda al salvatge capitalisme internacional

Algunes imatges defineixen la situació del món

Grècia: Tsipras dimiteix i convoca eleccions anticipades. S’ha rebut la primera part del tercer rescat i un dels “ajusts” ha estat vendre catorze aeroports grecs que es troben en ple funcionament a un consorci alemany.

L’esquerra més radical de Syriza , formen un nou partit que es presentarà a les eleccions amb el nom de “Unitat Popular”. Curiosament tenen com a referent a les Candidatures d’Unitat Popular (CUP).

L’eurogrup, no sé si acollonit, està demanant a Grècia que mantingui els seus compromisos.

Pregunta a la que no tinc resposta però més endavant l’analitzaré: Per a què i per aquí ha treballat en Tsipras, vist el resultat de la seva gestió i com es va procurar desfer d’en Varoufakis que era qui realment li feia prou nosa a l’eurogrup, ja que amb ell no haguessin anat així les coses?

Les borses europees foten un bon sotrac.

Prop del  81% de la primera part del rescat servirà per a pagar interessos del Banc Central Europeu. Que els quedarà al Poble Grec per remuntar la situació crítica que tants beneficis i comoditat han donat a l’economia alemanya i francesa? Fam i companyia.

S’ha mal subhastat un país i la política neoliberal de na Merkel i d’eurogrup ( els bàrbars del segle XXI, que no necessiten enviar les tropes militars) seguiran espargint penúria i pobresa.

Que les colonitzacions prenen un altre vessant. Els països del nord arruïnen als del sud per a convertir els seus habitants amb els esclaus del segle XXI i que generin riquesa per a ells, amb sous de misèria que no basten per a cobrir les necessitats bàsiques, serveis públics privatitzats i amb el reforç de poder del sistema financer.

Que pot passar  a Grècia amb les eleccions anticipades? El front progressista d’esquerres que agrupa 13 formacions polítiques, té vint i cinc diputats.

Tsipras, el que queda de Syriza, mou fitxa i intenta pactar amb el partit conservador “Nova Democràcia”. En cas que no poguessin formar govern, el torn seria per Unitat Popular, ja que el grup neonazi “Alba Daurada” té 17 diputats, que pels vots que representa és prou preocupant.

Haurem d’estar molt atents als esdeveniments, ja que segons els resultats, poden sacsejar la Unió Europea de valent.

De moment un diputat alemany, brau pel seu coratge, ha filtrat la llista d’exigències a Grècia per part de la Unió Europea, que apart de la venda dels catorze aeroports al Consorci alemany ( m’agradaria molt saber quins són els accionistes i Consell d’administració). El govern grec encara no ha passat a la informació pública al que s’hauran d’enfrontar en referència a les retallades i a la venda d’actius, entre ells la companyia de subministrar i potabilització d’aigua (Eydap), la d’energia (Helpe); darrera d’aquestes vindran altres empreses de subministrats, gas i petroli i possiblement com s’està parlant les empreses de telecomunicacions. Un autèntic espoli que passarà uns béns del Poble Grec a mans privades del mercat financer i grups multinacionals de procedència Alemanya o d’altres països que també tinguin doblers deixats a Grècia.

Quin serà el proper país que li tocarà la loteria? Doncs possiblement Portugal o Espanya, a Itàlia el més segur és que ho deixin per més endavant. Allà, malgrat es trobi al país del Vaticà, s’hi troba el Papa i té prou influència internacional; no crec que els convingui gens ni mica.

La política mafiosa dels Fons Monetari Internacional, amb la rata de la gerent na Legarde, és de vergonya i inèdita en la història. És capaç de posar entre les cordes a països suposadament demòcrates i després condonar trenta i dos milions d’euros al Govern d'Ucraïna, nazi, que amb el suport d’EUA, governen; fan gestes cara a la galeria de combatre l’Estat Islàmic ( obra d’USA) i qui realment els hi fa nosa són les milícies Kurdes que realment el combaten de valent i les dones que combaten contra EI, són un exemple per la resta del món.

La barroeria de l’Europa dels Mercaders i el seu soci nord-americà, és de jutjat de guàrdia i la primera en seure’ls al banquet dels acusats hauria de ser na Merkel i a continuació en Rajoy I l’inútil.

Varoufakis que no té pèls a la llengua, i que tenia un pla per treure a Grècia de l’euro i retorna a la dracma creant un sistema bancari paral·lel; ja li ha dit a en Tsipras ( ala dretana de Syriza) que és un traïdor al Poble Crec.

Jo afegeix que a més de trair-lo l’ha venut al capitalisme internacional, i aquesta era la seva feina.

Aturar els moviments socials d’esquerra amb la via d’escapament d’un referèndum que no ha servit de res, si per calmar els ànims i llavors poder acceptar el rescat, a canvi d’entregar els actius més importants de l’economia grega perquè sigui esclau d’Alemanya i li hagi de rendir pleitesia. Colonialisme o sistema feudal del segle XXI.

On el que menys importen són les persones.

Josep Bonnín.

“Una Lluna d’Art”- Nit de l'Art 2015 a Sóller

El passat dia 15, vaig poder gaudir com a espectador,  l’esdeveniment artístic “Una Lluna d’Art” a Sóller.

La situació meteorològica fou prou complicada; tot i que al final, els deus escoltaren el clam dels organitzadors i es va poder fer; malgrat a hora de muntar sobre les 18 h,  encara fes una mica d’albaïna.

Aquesta mostra d’art al carrer i a altres espais: comerços, tallers d’artistes, i a llocs com l’atri de Sant 

Bartomeu, s’ha aconseguit fiançar a lo llarg d’aquests cinc anys.

Cal i és un deure, al manco per a mi, reconèixer i valorar el treball del grup organitzador format per Ricardo Sacco, Alejandro Ruesgas, Lluís López, Paco Lorente i Salvador  Martínez; artistes i molts d’ells amics meus, que han portat aquesta tasca durant aquests anys; on, malgrat les bones intencions i sé perquè ho dic, mai s’acaba faent a gust de tothom.

No parlaré del suport a l’esdeveniment de l’antic consistori, ja que he estat molt prop de l’organització, i tinc constància que fou molt precari per no dir nul. No faré cap crítica en relació al suport als actes culturals, ja que a lo llarg del seu mandat va quedar prou palesa la seva sensibilitat cap a ells.

Quan vaig escriure que a Sóller hi havia hagut un canvi de timó cap a l’esquerra i de caratge, puc dir que tinc constància que el Batlle Jaume Servera, va telefonar a un dels organitzadors, devers tres vegades, ja que es trobava fora de Sóller, preocupat per la situació atmosfèrica, donant suport als organitzadors i recolzant, perquè es muntessin  l’esdeveniment. Després el vaig poder veure en ell.

Faig un bot al dia anterior a “Una Lluna d’Art” i vaig anar fins a Can Prunera a escoltar el pregó que Xisco Barceló va fer, en els jardins del museu.

Les seves paraules planeres però carregades de profunditat i el seu plantejament sobre el que era l’art, quina tasca conjugaven dins de la societat i la transformaven deixant una petjada dins la mateixa. En acabar, no el coneixia personalment, vàrem tenir una petita xerrada sobre el tema que és prou extens i a vegades complexe..

La meva dona i jo, varem saludar i fer una bona xerrada abans, amb molts amics i amigues.  

Una  part important del Consistori actual estava representada. No em vaig trobar amb ningú de l’oposició. No vull dir que no hi fossin.

També vaig fer cas a una personeta, possiblement la més jove de l’esdeveniment, la filla de Laura Celià, na Júlia.

Molta gràcia em va fer com a moltes altres persones, el petit conillet, que tenen adoptat a Can Prunera i si no m’equivoc regal d’un mag, que batejaren com a Frida.

Com ja he escrit, aquest any no he participat a l’esdeveniment “Una Lluna d’Art” i he pogut gaudir del més de setanta i cinc creatius i artistes que varen mostrar la seva obra.

Des de la fotografia a l’atri de Sant Bartomeu; en la que tenia exposades les obres el meu fill i molts altres amics i amigues, ja que era una exposició conjunta; de la que he de dir que s’ha assolit un alt nivell de qualitat. Crec que tinc prou criteri per dir-ho, ja que he fet les meves dèries i follies  dins del món de la fotografia durant bastant d’anys .Vaig estar parlant amb una fotògrafa amiga, sobre que el món de la fotografia et va plantejant nous reptes i has de treballar ferm per resoldre’ls amb un treball constant i disciplinat. Aquest fet, també consider que afecta a tots els artistes. Per a mi, la fotografia té la categoria d’art.

Molt interessants, a nivell general les escultures que s’exposaren a l’Alameda, així com diversos pintors ho feren a plaça.  Em va  sorprendre una tècnica en  vidre i em va agradar molt. La pintura i la creació en ella, més que prou ben representada, en diferents estils.

En el marc incomparable de  Sóller, els carrers  bullien de persones  solleriques com d’altres llocs  que estaven gaudint i preuant la tasca creativa que se’ls mostrava.

No he posat cap nom dels expositors per respecte i  no fer ni menys ni més a ningú; agraint-los la  seva sensibilitat i esforç.

Després de sopar en familía,  vàrem partir cap a casa, contents i alegres dels instants que havíem gaudit.

Esper que l’any que ve, sigui encara millor i amb aquest desijt de cor,  m’acomiad.

Josep Bonnín  

“La palla a l’ull de l’altre...”

No és el que vos pensau, simplement són porcs, res pus.

Josep-Keops el beduí irònic

Diuen que el paó reial estufa les plomes però no es mira els peus , que no són gaire estètiques, molts semblants a les d’una gallina.

Vinc a dir també, que hi ha elements, personatges i personetes, que veuen la palla a l’ull d’altre, però no es veuen la biga al seu. Són paraules evangèliques.

Sembla que la consigna de denunciar la presumpta brutor al defora a diferents municipis de Mallorca, si que la veuen; però de la seva ni la mencionen a més la tapen tot el que poden i tenen més merda que al pal d’un galliner.

Que el PP estatal, entre Barcenas; Rato: cas Bankia i targetes Black; operació púnica; la Gürtel, la presumpta comptabilitat B; els comptes que afloren a Suïssa.

Per les nostres contrades també anam ben arreglats: Palma-Arena amb l’artífex Jaume Matas que ja va estar una temporadeta a la presó de Segòvia; a més resulta que del seu govern i del de n’Aznar, val més comptar el que no estan imputats, fas més via, això si és que en trobes a algun. La corrupció, frau, evasió de capitals, suborn, informació privilegiada i un llarg etcètera de floritures delictives; fa que aquest partit hagi batut rècords. Els hi convindria en segons quins moments tenir la boqueta ben tancadeta i estarien més “guapos” però no en saben. Funcionen a base de consignes que fidelment compleixen.

A Mallorca ara toca arriar de valent contra els nous governs municipals  i això li diuen fer oposició. Ja vaig escriure que seria destructiva i a cara de ca i ha quedat palès; ja que els seus “voceros” s’esmercen en demostrar-ho.

Com aquest tema fa tanta pudor que estan a punt de rebentar les clavegueres, m’estim més deixar-ho estar, fa massa calor.

I en Rajoy, ens ha fet la visita a la colònia, per parlar amb Felipe VI; al Palau de Marivent,  que en Saridakis va donar  al Poble de Mallorca; i que actualment gràcies als acords i decrets polítics que li cedien a la Casa Reial, el poble ni hi pot entrar.

Fa molts d’anys, hem rebut el tractament de colònia i ens han  anat traient el suc de manera eficient; tots els Governs que hi ha hagut, no n’eximeix a ningun.

Els nostres polítics que han actuat com a pidolaires i que ni punyeter cas els hi han fet. Ni els seus propis i la nostra presidenta Francina Armengol hauria de tenir la memòria més fresca. També hauria de saber veure el joc electoral d’en Rajoy, prometent que és l’únic que sap fer i que un cop assolit el poder, actua de manera totalment inversa. Un nou pla de finançament per a Balears; que ara mateix està a la cua d’inversions de l’estat? Com diuen en castellà: “Como pa ir a mear y  no echar gota”. Tot i que en Rajoy tenint  unes eleccions dins d’uns mesos; intenta comprar els vots, malgrat sigui a dos euros mensuals, que és el que ha pujat les pensions, insultant a la cara a moltes persones, el banastra.

Veure  segons quins personatges que diuen governar  i la seva curtor supina, intentant-nos prendre per beneïts; al mateix temps que ràbia, una certa impotència de veure, segons quins esperpents a llocs de poder; que em porta a pensar que una gran part dels votants que els hi han donat el poder, viuen en una permanent incultura política. Perquè amb el que han sabut fer durant aquests darrers quatre anys: Augment de l’atur, precarietat als llocs de treball, crear una gran borsa de pobresa; obeir al peu de la lletra els dictats de Frau Merkel i la Cova del FMI i el Banc Central Europeu; donar ple suport al sistema financer amb doblers públics, que ni recuperaran en absolut; i moltes més meravelles que han fet aquesta banda; em voleu dir, qui amb dos dits de front els pot tornar triar?

Ja no em refereix a les darreres lleis que han estat capaços d’aprovar, com la llei mordassa, totalment repressiva, i la darrera que canta com una cloïssa pudenta, la de requalificar els boscs que han sofert incendis; fa una pudorosa especulativa que no és de dir.

La maquinària dels mitjans de comunicació afins al Govern, fan la seva gran tasca tòxica.  

Sembla que realment hi ha por a les files de Gènova. En Rajoy es mou com una baldufa.

Josep Bonnín