Carta oberta a Jorge Fernández Diaz, Ministre de l’interior del Govern Rajoy

Senyor, que és un dir Jorge Fernández Dias, de passada a tot l’esperpèntic i malentranyat Govern Rajoy; els escriu un potencial delinqüent  que a traves de la llei de la inseguretat ciutadana, anomenada “llei mordassa” per intentar – repeteix, intentar, que no ho aconseguiran- frenar i atemorir els moviments socials que surten al carrer i treballen per defensar uns drets que vosaltres ens estau furtant.

Faig feina, pag els meus impostos com milions de persones, i amb ells pagau als cans de presa, que ensinistrau perquè obeeixin i defensin els vostres interessos que no són els nostres.

Voldria que, si podeu, m’expliqueu qui és més delinqüent. El que legisla per les grans multinacionals, els que fan la llei a mida, perquè les entitats financeres puguin expulsar a persones de les seves cases perquè han perdut el treball ( gràcies a les vostres polítiques laborals neoliberals) i no poden pagar la hipoteca o el lloguer? Els que sou capaços de crear una renda ( ara que s’apropen eleccions) per aturats de llarga duració de 426 euros durant sis mesos; una relació abismal amb el sou que vosaltres cobrau, diputats, parlamentaris i senadors, més que milionaris i que ni tan sols vos basten, ja que si podeu n’acapareu tres o quatre més.

Qui és més delinqüent, els que voten en contra d’establir uns límits a les companyies elèctriques perquè no es pugui tallar l’electricitat ( un bé bàsic) si no poden pagar-la, ara anomenada pobresa energètica, que ja l’altra pobresa, vos heu assegurat d’escampar-la arreu a lo llarg d’aquests maleïts i foscos quatre anys del vostre govern?

Qui és més delinqüent “senyor Fernández Diaz, els que es troben a les coles dels bancs dels aliments per recollir una mica de menjar i reclamen  millores al carrer o vostès que han ajudat a fer el negoci rodó als bancs amb l’especulació, la bombolla immobiliària, el canvi ( recordi al “senyor” Aznar, la modificació de la llei del sol) i que quan ha convingut, han rescatat a aquests bancs amb els nostres doblers? Res estrany ja que tots els partits s’han vist afavorits de condonacions de deutes milionaris amb ells, i el seu un dels més. Condonació pels serveis prestats? És això o no delinqüència?

És delicte o no, privatitzar-ho tot i han afavorit als holdings i empreses elèctriques i del gas, en vistes com s’ha pogut comprovar ( li demani de quina elèctrica és assessor el “senyor” Aznar i el que cobra), perquè quan se li acabi la rodada política, se’ls recompensi amb un bon càrrec i sou. Qui és més delinqüent, vostès que han fet el possible per encarir el preu de l’electricitat i del gas, per encarar donar-los més beneficis?

Sr. Fernández Diaz, si jo fos capaç de fer el que vostès han fet i continuen faent, portant a la ruïna a milions de ciutadans i ciutadanes de l’estat espanyol, amb les seves polítiques neoliberals ( records a frau Merkel) per beneficiar als que més tenen, al que són més rics i que la riquesa de cada dia quedàs en menys mans, no tindria la consciència tranquil·la. A demanar si vostès en tenen? Simplement és un dubte.

Ara no parlaré de la corrupció escampada arreu i amb molts casos a les seves files, que han robat els doblers públics a balquena, i estan passejant pels jutjats respectius, ni dels atemptats comesos a la santa Constitució Espanyola, en referència als drets fonamentals dels ciutadans de l’estat espanyol: Dret a l’habitatge, a un treball, a la sanitat, que tan sovint se’ls oblida i els retallen.

Veu Sr. Fernández Diaz com encara no l’hi he dit en cap instant que és un delinqüent. Que tampoc li he dit que existeixen maneres de delinqüència organitzada molt més perillosa que quan sortim al carrer a defensar els nostres drets, ho veu?

Jo sí, si sóc un potencial delinqüent, perquè lluït contra la seva indecència, prepotència, despotisme recobert de caires feixistes que ens tornen a recordar la nefanda, cruel i assassina dictadura franquista i que vostès cada dia tenen  menys escrúpols per mostrar el llautó clar i netament.

Vostè i la seva maleïda llei, ajudada per la llei de taxes de l’exministre de justícia Ruiz Gallardón per impedir-nos poder defensar-nos de les injustícies- podrà sancionar, reprimir, intentar atemorir i en el fons els que tenen la por són vostès, perquè es troben dins un règim podrit que fa aigües per tots els costats. Són vostès que no tenen futur i per aquest motiu són capaços d’aprovar aquestes legislacions restrictives i repressives que s’acosten molt més a la dictadura que he esmentat, que a una vertadera democràcia sustentada per l’estat de dret.

Vostès, dignes hereus del dictador Francisco Franco, s’estan curant en salut. A dir que la lliçó del seu fundador (AP) Manuel Fraga Iribarne, que posteriorment s’ha tunejat amb el PP, la tenen ben apresa: “La calle es mia”. No “senyor” Jorge Fernández Diaz! el carrer és nostre!, els pobles són nostres, les ciutats són nostres i el camp i la mar són patrimoni del Poble i no d’uns presumptes delinqüents de guant – anava a posar blanc i me n’he penedit a temps- bruts, negres, per no dir plens de penúria, misèria, violència i també sang.

Ara que han  aprovat definitivament la “llei mordassa” passaran i passarà a la història de la infàmia, ja que n’ha fet i en farà prou mèrits fins que li arribi l’autèntica justícia ( segurament la humana també) de la que ningú s’escapa.

Atentament

Josep Bonnín Segura

Rocamar i Fiscalia anticorrupció: Un bon marró

En consideració als meus lectors no encetaré l’article sobre temes de corrupció; ja que també n’estic tan embafat, que val més que siguin els jutges i la fiscalia anticorrupció els que ens donin noves sobre els nous casos que afloren dia si dia també. Que facin la feina que els pertoca, sense que  els aturi ni pressioni el poder polític de cap executiu, que  seria el que pertoca dins d’un estat de dret (?)  un dels pilars fonamentals d’una vertadera democràcia.

Ara ha tocat a Sóller i en xerraré més endavant.

Bé, em direu que amb les substitucions  de jutges i les retirades quan convé, no vos acabau de creure que s’arribi fins al final; i que  per alguna magarrufa del poder, no hi hagi polítics, empresaris que tinguin una immunitat i impunitat.

A vegades m’he demanat si un partit polític, sigui el que sigui, ha emprat sistemes de finançament il·legals ( llegiu comissions, donacions - interessades i no declarades en pla ONG- trames de societats fantasmes (¡) amb especulacions urbanístiques; per poder-se muntar una bona campanya electoral que el permetés arribar al poder; és legítim que hi estiguin?

La pregunta té continuïtat i ara em refereix a “enxufisme",”clientelisme” i a vegades inclusiu amenaces velades, per comprar els vots necessaris. Reflectiu abans d’anar a votar.

Botant a un altre lloc en relació a trames incorruptes o presumptament corruptes.

El juny de 2013 vaig escriure un article sobre l’endemesa de l’hostal Rocamar, amb el títol “Hostal Rocamar i les  trames incorruptes del sistema”. Article premonitori? Analitzava com havia anat la venda del Rocamar a la Conselleria de Turisme i  que amb dues peritacions, entre les quals hi havia una diferència de sis cents mil euros; ja que una valorava la demolició i l’altra no;  un hostal que no s’havia declarat en ruïna, i la pregunta és si realment el responsable de la no declaració de ruïna era el Consistori, ja que sembla tenir aquesta responsabilitat sobre els edificis immobles del municipi. O tal volta ja dins la trama no interessava declarar-lo ruïnós. Hem de tenir en compte el valor que perdria.

Quinze  dies abans de formalitzar  l’operació de venda del Rocamar; hi va haver  una reunió que sembla una mica sospitosa: És reuneixen a fer un cafetet, el Cap d’inspecció de la Conselleria de Turisme Jaume Ensenyat (fill) , el Director General de Turisme Jaime Martínez; El batlle de l’Ajuntament de Sóller Carlos Simarro i el Regidor d’obres i urbanisme Gabriel Darder. No sé exactament si els temes a tractar foren les oliveres que plantarien després de demolir  el Rocamar o l’altura de les marjades. No vull esser gens malpensat.  

Carlos Simarro tan versàtil amb xerrar quan li interessa; no opina, diu que desconeix el cas (?)  i afirma que l’Ajuntament no té res a veure (?) ( Sa Veu 20/3)

Idò ara ha rebentat el gra. La Fiscalia Anticorrupció no veu gaire clar l’entramat de la venda i considera que hi ha hagut un sobrecost pagat de l’erari públic. Un total de milió i mig d’euros que ha costat l’endemesa i m’encantaria saber on anar a parar el presumpte sobrecost: Un premi de  loteria, del  que ignoram  com  estaven repartits els dècims i ho denuncia davant el jutjat.

Afegir que el grup parlamentari del PSOE, demanà la creació d’una comissió d’investigació i que fou rebutjada pel PP. No fa certa pudor, impedir investigar un cas així amb una presumpta cisa de més de sis cents mil euros, dels nostres doblers?

Sembla que de moment el Fiscal cita a un tècnic i  a l’antic propietari Francisco Castanyer, el qual sembla que fou el que va demanar un préstec a Jaume Ensenyat posant per garantia l’hotel i que segons declaracions, els doblers que li reclamava la família Ensenyat, eren molt superiors als que realment els hi havien deixat. També sembla que no hi ha papers sobre el préstec (?) I que demana la imputació del Cap de la Inspecció de la Conselleria de Turisme Jaume Ensenyat Alcover, al pare i a la seva germana.  

Per les informacions que m’han arribat sembla que Jaume Ensenyat (pare), és expert en “pentinar” immobles que li interessen: L’Atalaia, i altres. Com sóc objectiu amb els meus articles, no n’escriuré per manca d’informació contrastada. Tot a dir que moltes persones de Sóller ho pensen.

Presumpta corrupció dins Sóller? Idò si.

Eufemismes de la corrupció : Imputats o investigats?

Serà verà que “déu els cria i ells s’ajunten” Ara Cas Opera, imputació a Jaume Matas per frau, suborn, prevaricació...bona carrera de l’ex molt honorable.

Resulta que fins i tot en Felipe Gonzalez és capaç d’afirmar i transcrit: “És un error excloure tots els imputats de les llistes”

I per part del Govern de la “Nació” (PP per si no ho sabíeu)  vol canviar el concepte d’imputat ( em sembla que figura al seu codi “ètic”(?) per l’eufemisme ( no dany col·lateral o bomba intel·ligent) sinó “investigat” així no sona tan fort.

Mentre la batalla electoral, de moment no cruenta.

Les desqualificacions a dojo, i el que més reben de moment són els de Podemos; que són assimilats al president Maduro de Veneçuela. Esperança Aguirre-La colera de Dios, es despatxà a gust en una entrevista, i escampant el missatge de por que tant els hi va: que si governas Podemos s’haurien acabat les eleccions lliures.

Vaig escriure que aquesta campanya electoral, seria brutal i a cara de ca i no em vaig equivocar. Esper enfrontaments més brutals, més directes, inclusiu fins arribar a l’insult; tot es veurà. Més endavant de  les nostres contrades, on la tàctica del partit en el Govern és molt clara. Disparen a la línia de flotació del Partit que més regidors té a l’oposició ( PSOE) mentre, a nivell autonòmic en Joserrra està parlant d’una gran pacte PP-PSOE. Qualcú ho entén?

A mi hi ha moltes coses que fan els governants elegits democràticament i que empren els seus càrrecs per muntar-se en el “dòlar”, poltrona, fer negocis especulatius i posar i escampar la nota de corrupció, amén de mentir a tothom com a “bellacos”.

La corrupció és el vandalisme dels polítics que aprofitant-se dels càrrecs que han arribat de manera “democràtica” ( no crec que ho sigui massa si s’han finançat les eleccions amb magarrufes) i empren el seu lloc per saquejar al poble.

A l’estat espanyol n’hi ha a balquena de casos de corrupció i a Mallorca en batem rècords.

De moment tenim a l’hotel “les reixes” a la ex presidenta del Parlament Maria Antonia  Munar i a l’ex president de Govern Jaume Matas. A Gabriel Cañellas no perquè li va prescriure (???) el cas túnel de Sóller i fou declarat no culpable, molt distant d’innocent.

És casual que del Govern de Jaume Matas, hi hagi més gent dins xirona que defora. I darrerament encara ha sortit més porquerieta.

També, més d’un del regeneracionista Joserra Bauzá, com en Rodrigo de Santos i que ara s’ha muntat un “duetto” de tenors amb en Barcenas i estan cantant de pla, en relació al finançament  de la seu del PP de Palma amb doblers B, pagats per alguns empresaris.

Parlava del regenerador polític Joserra, i ara se li ha destapat un imputat, ( o investigat com els hi agrada) el director general de farmàcies per un tema que sembla que l’afecta directament al president de la gomina  i farmacèutic de Marratxí.

La podridor està sortint arreu i sembla que la justícia està sobresaturada i demana més personal i mitjans.

Fraus, estafes, paradisos fiscals ( veurem que passa amb el tema de la banca d’Andorra i la denúncia d’EUA) podrien botar xispes amb  els comptes-secrets al descobert. Presumptes xantatges policials arrel d’una investigació que ordena Jorge Fernandez Diaz Ministre d’interior sobre la compra de l’àtic de l’ex president madrileny Ignacio Gonzalez..

Sembla que algú o alguns, han obert la tapa de la cloaca i ara surti tota la merda acumulada i amagada durant molts anys i com estem molt prop de les eleccions municipals i autonòmiques s’empren “armes de destrucció massiva” per esbocinar a possibles candidats a llistes que facin nosa.  

Els debats i entrevistes televisives, malgrat el control, poden acabar inclusiu tirant-se els ormejos al cap.

A les nostres contrades em qued amb la frase final de l’article del PP, en el setmanari (14/3), dedicat al PSOE solleric . Joserra abroga per un pacte PP-PSOE. Aquí els qualifiquen de “salvapàtries, demagogs i talibans”. Qui ho entén? L’estratègia, com he dit abans és clara. Pegar al qui més regidors té a l’oposició.

Per cert de memòria, el Batlle va qualificar de “Talibà” a Francesc Lladó desprès del pregó del Firó de l’any 2011 . Els hi deu encantar la paraula.

A l’article han emprat tota l’artilleria pesada.  Veurem la propera resposta, ja que esper que si hi serà.

Per les darreres enquestes sembla que a Mallorca,  MES i PODEM , superen PSIB i agafen al PP. Uf quins nervis.

Calents que estan els ànims!

Josep Bonnín