Tombant l'horabaixa cap al vespre,
escriure a la llum de l'espelma,
les ombres que percep,
germanes de la flama rogenca.
Les avaries elèctriques, et porten a un món del passat, sense interruptors.
També s'escrivia poesia; i les plomes estilografiques , devien pertànyer a la ment d'algun inventor,
que pretenia deixar enrere,
les plomilles i el paper secant.
Quasi tot, per no dir tot, et porta una evocació que pots transcriure, al manco intentar-ho.
La manca d'electricitat, fa paleses unes carències, a les que t'has de conformar i acceptar.
Una gran dependència.
Cap informació del que ha ocorregut.
Un servei d'avaries, augura, el retorn del servei, a les 20.30 h.
Fas un acte de fe, tot i que, no de confiança.
Contemples l'espelma, i penses: d'aquí no res ben obscur, la nit caurà sobre el jardí, i se l'engolirà el món de la fosca.
Demà lluna vella i dia Mundial de la Poesia. Veurem com es porta la meva inspiració.
Avui solstici de primavera, estació amatent que tant estimo.
Silenci.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
20 de març de 2023, i a les fosques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada