Estratègia: Criminalització intencionada i perversa

   

Un incident com la picabaralla a un bar de Santa Margalida entre el cantautor i  raper  Valtonyc i el Secretario  de las nuevas generaciones del PP a Sineu   En Marc Álvarez; provoca unes  patètiques  declaracions del  President del Govern Balear José Ramón Bauzá, i la secretaria general del mateix partit  Na Cospedal, la mateixa que del “diferido Bárcenas”. Criminalització tornada a repartir arreu sens tenir cap prova dels fets.

Sembla que el succés fou a la  porta d’un bar de Santa Margalida ( no Santa Margarita, ho dic per lo de Maó-Mahón) els dos joves tenen una bronca i es diu que acaba en una presumpte agressió. Jo no hi era; per tant, hom espera d’uns màxims responsables del PP, que tant se n’omplen la boca, la presumpció d’inocència i que no facin un judici paralel abans que la justícia dictamini el cas.

De moment i ho dic per la premsa, el cantaautor Valtonyc, va al quarter de la Guàrdia Civil d’Inca i surt d’allà en llibertat i en càrrecs per “violéncia ideológica”, desconeix aquests tipus de “delicte”.

Bauzá, amb les seves tristes declaracions , per no dir d’opera bufa, es capaç de posar-se a la boca la paraula fascismo. Després de com l’hem vist actuar, el que hem patit de legislatura, si no fos perquè la neurona: “no sabe, no contesta” , seria per fer un panxó de rialles si no fos pel càrrec que ocupa; exercint de “cavall d’atila” en contra de la nostra llengua, cultura, tradicions i identitat de poble; cal una pregunta: Senyor Bauzà aixiò no es feixisme?

No hi ha cap altre problema més important a les Illes Balears , ni a l’estat espanyol, perquè el President Joserra Bauzá  i la Secretaria General del mateix  partit, peguin aquesta revolada als principals mitjans de comunicació visuals i escrits per una simple brega de cafè, de dos joves d’ideologies diferents que han tingut els seus emperons?  Si no vaig errat, el jove del PP, digué que s’haurien d’haver deixat molt més republicans morts(jo afirm assassinats)  a les cunetes. Hi ha prou per a reaccionar, que consti que mai he justificat la violència; malgrat segons quins membres del partit de marres, l’han emprada prou suficient verbal i ideologicament.  

Diu una frase “No xerris, si les teves paraules no són més importants que el teu silenci” a veure si n’hauríen d’aprendre, no?

Quina mania i obsessió malaltissa , té gran part de la cúpula del PP, de voler  criminalitzar a totes i tots els que no pensem com ells. Com aprofiten l’ocasió per enviar merda i desqualificar les altres visions ideològiques, dels que ells, i els seus “opinadores” qualifiquen de manera dispar com a : Radicals, antisistema, i ara afegeix “terroristes” per les declaracions de la Delegada de Govern de Madrid, respecta a Ada Colau la representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, del que escriure posteriorment.

Memòria senyors de l’alta cúpula del PP. Una persona que exercí en els Governs Franquistes, exercint la repressió, que el tingueren assegut a la CCAA de Galicia com a President, encunyador de “La calle es mia” Sr. Manuel Fraga Iribarne ( creador d’AP i posterior PP; o sigui hereus); que té salutacions amb en Franco, salutació amb la ma extesa: feixista; que era un feixista o un terrorista?

Encara hi ha quantitat de monuments dedicats a la guerra incivil, per escarni dels que defensaren el Govern legalment constituit: La II Republica  i molts que foren morts assassinats i encara no es sap en quines foses comuns es troben: fent ostentació de símbols preconstitucionals, declarats il.legals a la Constitució de 1978. Això no és una forma de violència?

L’actual repressió per part del Govern del PP cap a les persones amb ideologies diferents, clar, esquerra no oficial; no puc assegurar, si és més dura que amb el temps del dictador feixista Francisco Franco Bahamonde ( amic de conveniència de Hitler), del qual n’han aprés a bastament.

Haurien d’anar alerta com empren segons quins qualificatius “fascismo” perquè eñs hi poden   rebentar, als morros per  prepotents.

Quants morts hi ha hagut, assassinats per grups o elements d’extrema dreta, neofeixistes,  de militants d’altres ideologies i heu mantingut un silenci còmplice? Massa; vos puc escriure una llista retuda.

I la repressió física i brutal al carrer en contra de manifestacions pacífiques on s’han enviat infiltrats perquè les rebentassin i així justificar les càrregues policials?

Poden aixecar la veu per la brega en un bar, fent un ridícul espantòs  i callar com covards, les investigacions que s’estan fent a l’Argentina sobre els crims del Franquisme que exquitxen al sogre de l’actual Ministre de Justícia  Ruiz-Gallardon; que va tenir que veure – em refereix al sogre- en la signatura de les darreres penes de mort del franquisme.  I esper, que des d’allà, es posi sobre la taula i acabi la impunitat d’aquest crims pactada vilment a la Trancisió.

Per acabar l’article i vull redundar en el vostre oportunisme, manipulació i criminalització, fer menció a les declaracions de la Delegada de Govern de Madrid na Cifuentes, on ha afirmat que Ada Colau representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca , dóna suport a grups filoetarres com Bildu i que fa no fa és ETA.

No es pot tractar un tema així com ho ha fet aquesta senyora, i ja hi ha hagut associacions de víctimes del terrorisme que li han recriminat.

Un còlic neuronal provocat per la ingesta massiva de consignes afecta a la cúpula executiva el PP? Jo diria que si.

I per acabar el ex vicepresident de les Noves Generacions  del PP, que es presentava a les llistes pel congrés, Miguel López Borton  detingut per agredir a un policia ,nit al calabós  i a disposició judicial, acusat d’atemptat en contra l’autoritat.  On és la condemna de Jose Ramón i Cospedal,  o tenim un parell de mesures per condemnar? O si són dels nostres, tot va bé?

El dia 2/4 hi haurà un plenari ordinari a l’Ajuntament de Sóller  i al punt  “Desè.- Moció del PP de rebuig explícit dels actes violents contra el Secretari General de Noves Generacions del Partit Popular de Sineu.” Com se’ls hi haurà quedat el cos respecte a la violència de l’ex vicepresident de les NNGG. Veurem que decideixen, ja que si s’ha de condemnar que es condemni  tota.  Si el  retiren de l’ordre del dia , se’ls veurà el plomall.

De la impunitat dins l’estat de dret

La impunitat de responsables, siguin de l’ordre professional que sigui: Polítics, Banquers, i altres tipus de professionals, amb afers no massa nets, que a través de les seves cotes de poder intenten paralitzar o posar pals a les rodes dels Tribunals de Justícia, inclusiu exercint pressions des de molts distints àmbits sobre fiscals, magistrats ( Em refereix entre elles la pressió mediàtica dels mitjans de comunicació afins); és una pràctica massa  emprada dins d’un estat de dret, al qual clarament debilita.

“La justícia no és igual per tots”,  és una de les sensacions  que omple el carrer, malgrat Joan Carles I, afirmés el contrari.

Massa sovint hem vist tàctiques de la defensa, en casos flagrants de corrupció, (els doblers fan  miracles); perllongar i dilatar processos judicials, en vistes a aconseguir pel seu client, la prescripció del delicte. Sabem qui pot o quins poden accedir a fer-ho. Com és sabut, no les classes populars, que no tenen ni temps, ni doblers per accedir algunes pràctiques, que poden esser legals, però  lluny d’esser  morals o  legítimes.

Un dels casos més sonats, per les nostres contrades fou la declaració de “no culpable” ( molt allunyat “d’innocent)  per prescripció del delicte a Gabriel Cañellas ex President del Govern Balear, que el cas li costa la dimissió, en relació al tema Túnel de Sóller. Sobre l’afer, en vaig escriure, no fa massa estona, un article amb el títol: “El foradell del Túnel de Sóller, o el més beneït sap fer rellotges”

A dir que en aquest cas no hi va haver víctimes mortals, algunes d’econòmiques com tots els ciutadans de Mallorca, que tenim un espai de la nostra illa, per la que hem de pagar per poder passar. I en relació als ciutadans i ciutadanes de Sóller, que hem de pagar per entrar i sortir de casa nostra.

Hi ha hagut altres casos amb víctimes mortals, on la merda s’ha arribat a amagar baix l’estora i s’han perdut amb el temps, no se sap ben bé a on, i no s’han extret totes les clarícies necessàries i imprescindibles.

A la memòria en ve el Cas de l’oli de Colza  i l’accident al Metro al  País Valencià, que ara n’ha fet sis anys i  que malgrat les comissions d’investigació, que em fan més por que una tronada si han de servir a molts interessos. Esper que no acabi com la penosa comissió de l’11 M, i tregui molt més clarícies.

No és estrany que per part dels diversos governs i el pendular  dels partits majoritaris ( PP-PSOE – PSOE-PP, tanto monta...) una de les institucions més orfes i mal bastides sigui l’administració de justícia, ben a l’inrevés que l’Agència Tributaria, endevinar el  perquè, no és complicat.  

La recaptació d’impostos, els resulta molt més rendible que l’administració de justícia.

Clamen a la Justícia quan s’han de destapar corrupteles dels altres i no exactament quan són les seves en palestra.

La presumpció d’innocència , s’emprà a la seva conveniència, i l’acatament de les sentències, malgrat faran lo possible per recórrer-les amb doblers públics fins al límit, malgrat parlin del seu acatament, amb la boca petita, sense estar-hi d’acord si els perjudica.

I de dimissions en relació a altres països europeus, poques i malament.

Fa no res, un ministre britànic ha dimitit i se li demanen vuit mesos de presó per haver mentit en quant a una infracció de transit que li restava punts i va dir que enlloc d’ell , manava el cotxe la seva  dona.

Si a l’estat espanyol s’emprés la mateixa mesura, en relació a les mentides, alguns/es durien acumulats prop de vuit-cents anys de presó; ja que menteixen i a la descarada, des de què s’aixequen fins que es colguen.

Retornen a casos de presumpta impunitat  del que parlava com el cas  de la Síndrome Tòxica, conegut popularment com  l’oli de colza, fa més de trenta anys,  amb 700 morts i 25.000 afectats crònics, fa més de trenta anys, on resulta que la versió oficial té bastants llacunes i  que l’agent tòxic no provenia de l’oli manipulat, si no d’agent organofosforat, per entendrem-nos plaguicides emprats per agricultura convencional, que presumptament esquitxava als laboratoris Bayer i encara no s’ha tret l’entrellat.

Alguns  lobbies internacionals, i segons quina altra gent “guapa” té cera del corpus; malgrat dins l’administració de justícia hi hagi persones que no els hi tremoli la mà, per sort. 

La gran manipulació de la informació

Els “voceros o opinadores ”, periodistes venuts a diferents partits que donen veu als seus interessos, a través dels mitjans de comunicació, també venuts; no tan sols als interessos dels partits si no de les diverses multinacionals, estament financer, i guarda d’especuladors i neoliberals; dels quals disposen, en gran majoria dels casos de sucoses comptes de publicitat i subvencions, inclusiu  formen part d’aquest entramat de grups econòmics de poder que apart de controlar el consum i  no em refereix tan sols a productes físics, controlen la informació en base a  mentides i  manipulacions ben tramades.

Són els “voceros” els que mantenen o deixen de mantenir notícies en palestra, inicien campanyes publicitàries unísones segons els directius marcades o  orquestren  cortines de fum, amb  notícies minvades de rellevància, per atenuar, les que afecten directament als “seus amos”: Grups de poder, trames de partits polítics. Amb el cas Bárcenas i Gürtel, ho podeu contemplar perfectament.

Els canals de comunicació , escrits, radiofònics  o visuals controlats pels grups de poder, exerceixen la seva pròpia censura segons els seus interessos.

Abans de seguir per feina, sembla que el PP, se li ha escapat un correu dirigit als seus “opinadores” als quals se’ls hi donava instruccions per tractar diferents notícies i que per un error d’envio, ha arribat a fonts que no interessaven per a res i ha sortit a llum pública.

Vull posar un exemple de censura, IB3 o sigui PP3, un canal de difusió dels interessos del Partit Popular. Cada canvi de govern els passa el mateix a les televisions autonòmiques o sigui que no és d’estranyar.

Qui maneja els doblers que es dóna a aquests canals, qui posa el personal directiu, qui diu el que convé o no; sempre són persones amb carnet, la gran majoria, adeptes al règim.

Al mateix temps aquests canals tenen la capacitat “d’informació o desinformació”; manipulació de notícies o simplement silenci, de fets que estan situats dins la mateixa notícia que donen. Per acabar-ho d’arrodonir, aquests canals, veu del gran germà  del PP, en aquesta legislatura, són pagats amb  doblers públics, Vinc a dir, de ciutadans i ciutadanes, els hagin votat o no. Aquest monopoli informatiu audiovisual a vegades és esperpèntic, malgrat faci molt mal i inclusiu vagi en contra de la mateixa Constitució Espanyola, que defensa el dret a una informació amb veracitat.

Els polítics nostrats que ara governen o desgovernen, coneixen la importància de la comunicació com el quart poder.

La manca de democràcia informativa està a l’abast. Alguns  canals d’audivisuals TVs, tenen la característica que no exigeixen cap tipus d’esforç d’anàlisi o comprensió. S’engullen les informacions sense digerir-les, quals ànecs. A més encara: “Si ho ha dit la televisió, va a missa”. Un  acte de fe inconscient, que compromet ben poc i que li va de conya al partit en el poder, ja que fomenta una alienació aberrant.

Que per la cirera pel pastís, el Consell Europeu confirma que el PP, manipula els informatius de RTVE, no té tara. 

Goebbels, cap de comunicació del III Reich, afirmava que una mentida repetida mils de vegades, s’arriba a tornar en una veritat”

Actualment aquesta tècnica encara s’aplica. Com també s’aplica la repetició de la conspiració. El temps de Jaume Matas s’emprà i ara amb en Joserra Bauzá s’emprà el mateix sistema. Ve a dir: “Van a per mi!  jo sóc el bo i la víctima i ells ( els que l’acusen amb arguments prou fonamentats) són els dolents”.

Per les nostres contrades, la venuda de la moto del pagament de dues quotes pendents de la subvenció del Túnel als ciutadans/es de Sóller en un gran aparell televisiu, com si hagués fet un ou de dos vermells per part del Batlle de Sóller Carlos Simarro, el conqueridor de les Ameriques del Consolat de la Mar.

El dia anterior de l’espectacle televisiu, s’havia donat ordre d’abonar la primera quota  octubre de 2010 i dos dies després l’altra. Jugada mestra o patètica, afirmant que es pagarà la resta, quasi tres milions d’euros, quan es pugui? Sembla que ens prenen per beneïts i hom  que té el cul pelat de córrer, ja coneix els coixos d’asseguts, i als que mostren el llautó també.

Jo amb la “fortuna” que  han tornat, me n’aniré a Menorca a fer-me una bona caldereta de llagosta regada amb cava català,  tinc bon paladar i el prefereix al  “champagne francès” que beuen alguns “botiflers” del Govern Balear.

De cada vegada més, necessitem canals de comunicació alternativa i fora de les òrbites de poder que manipulen la informació , i és una esperança que en vagin naixent, com contrainfo; “Radio 77” , “La Directa”, “Sa Tevavisió” per les nostres contrades; als que els hauríem de donar el màxim suport de col.laboració i participació en els projectes.  

11 anys de l'11 M

Onze anys de l'onze M
Silenci!
Muda, la veritat
que encara calla.
Muda la claretat
que encara fosca
demana a crits
retxilleres de llum.
Silenci!
Per aquelles vides trossejades
que reclamen justícia
que encara no s'ha fet,
Poques paraules deix
per servar el seu record!

Els llasts involucionistes d’una societat

                    Crec que a vegades, acompanyat d'una imatge l'article queda molt més complert.

Una vertadera societat culta, no tindria en absolut actituds excloents:  racistes, xenòfobes, homòfones, sexistes o masclistes.

Fruit d’una intolerància a les cavernes anacròniques representades per persones o més ben dit personatges; sempre han procurat que hi hagi divisions i enfrontaments socials i mentre fan la seva. També a dir que quan han tingut cotes de poder i sobretot dins dels estats despòtics, com fou la dictadura franquista, bé s’han servit d’ell per a fer una persecució absurda i venjativa de qui optava per una opció diferent a la “normal”. Inclusiu persones o personatges que havien provat, exclusivament i sexualment una opció que posteriorment atacaven i vilipendiaven.

Puc i vull recordar que l’homosexualitat dins del franquisme es trobava tipificada de delicte dins la coneguda i brutal “Ley de vagos y maleantes”; que s’aplicava de manera totalment arbitrària pels dèspotes que governaven, perquè havien guanyat una guerra incivil amb l’ajut del feixisme internacional.

Tant la condició d’opressió de l’homosexualitat i els seus diversos atacs amb les maneres expressives: “Això és una mariconada”; publicitat: “Es cosa de hombres” es referia a un conyac; com l’opressió i la creació d’una casta, i classe masclista, que encara ara la pagam; conformaven que la dona havia d’estar “en casa y con la pata quebrada”. I li podem agrair a l’església Catòlica i al nacionalcatolicisme  la condició actual de la dona.

La condemna, persecució i repressió d’aptituds diferents d’amor; les quals foren limitades per interessos més que foscos, a una manera d’enfocar simplement la sexualitat. Fins arribar a etiquetar l’homosexualitat, com a vici; i en ple segle XXI hi ha llumeneres que l’han considerada com una malaltia de la qual amb un tractament ( desconeix quin) poden curar-se. Supòs perquè no he aprofundit més, que curar-se deu voler dir retornar a “l’heterosexualitat” que segons aquests il·luminats deu esser la correcta.

La difusió ideològica de segons quines interpretacions, ja sigui per part de governants, intel·lectuals, o religiosos; que són el que marquen el correcte i incorrecte; han fet molt mal a la humanitat.

No fa estona, llegia que l’inici del racisme i les seves arrels a EUA, venia en part per una interpretació d’un passatge dels evangelis. Resulta que quan els fills de Noe, el varen trobar que, diu la Bíblia, que per la quantitat de rem (?) que havia menjat, s’havia engatat; quan el trobaren els seus fills, dos es compadiren i el que no es compadí i se’n va riure  del seu pare en aquella situació, fou i era negre.

El racisme a Estats Units a costat vides, lluita i brutalitat. Però no me n’aniré massa enfora; perquè l’esclavitud era consentida a tot al món, perquè era considerat que els negres i les negres no tenien ànima. Que no eren persones i com a mobles els tractaven i poc importava si morien, o els mataven. No parlaré del conegut Apartheid, ni del Ku-klus-kan.

Actituds racistes inclusiu no sé si dir encara pitjor, n’hem viscudes en el Sègle XX, com l’holocaust nazi. I no fa tan temps el genocidi orquestrat i permès per la Comunitat Internacional a Kosovo ( la matança d’Sbrenika)  pels que volien constituir una Gran Sèrbia, on tan sols hi hagués Serbis de pura raça. Plantejament molt semblant al d’en Hitler.

Les lluites per diferents opcions religioses, la gran majoria tenen un rerefons polític, i econòmic. Exemples Tutsis contra Hutus al Congo, amb una lluita d’infinitat d’anys i no sé si hi ha generacions que encara lluiten, si realment saben com començà.  La dels protestants i catòlics a Irlanda; i en podríem treure moltes altres. Però el que volia anar, era la tàctica, que emprà, diuen Cèsar: “Divideix i venceràs”. Amb els mitjans actuals de comunicació, segons sigui controlat pel grup que sigui, et vendrà la missa, segons li interessi. Basta pegar una uitada a les portades diàries.

Acab, amb les darreres declaracions de Fernández Diaz, en les que afirmava que el matrimoni homosexual no garantiria la continuïtat de l’espècie; en varen posar els pèls de punta. És tan  absurd i incongruent  que no sé com qualificar-lo. Diria  el mateix del celibat  per capellans i monges ? No. A l’hora de bescantar una aptitud d’amor entre dues persones ( reconegut per  Gallardon); es retorna  considerar-ho  una simple pràctica sexual Hi ha elements que es quedaren ancorats  ideològicament  en el franquisme i actualment ens estan governant. Quina pèrdua de temps!

Josep Bonnín

La veritat , la foscor, la corrupció i la manca d’honestedat.

Sembla que la veritat pugna inexorable per sortir a la llum i que una gran quantitat de podriments amagats  i fosques sorgeixen a la palestra.

Aquest any 2013 ha estat freturós, des que comença, amb les quantitats de situacions amagades, corruptes, pestilents, que s’han destapat i no han passat dos mesos des que l’encetarem; no vull ni pensar el que pot arribar a sortir durant els deu mesos que encara queden.

Cas Bárcenas i tot el que condueix . Doblers negres i possiblement bruts que han viatjat arreu: Han anat, han tornat, han viatjat en sobres i una presumpta comptabilitat  B. Trenta milions de donacions al PP; moltes d’elles anònimes. En Bárcenas fora passaport pel risc de fuga i presència cada quinze dies al jutjat. I per les informacions diverses, es parla de xantatges, de què aquest senyor té agafat per allà que no escric a més d’un que va acollonit. Pels dos rals justs: Demanda al PP per acomiadament indegut i denúncia per robatori de 2 ordinadors i forçar-li el despatx.

Cas Nóos, amb el gendre del Rei Urdangarin imputat; ara de retruc la que diuen amistançada del rei Corina; i visites pels jutjats amb el seu exsoci en Torres; que també relaciona a la infanta Cristina, corrent la informació que presumptament la Casa Reial coneixia perfectament els negocis d’Urdangarin. I per rematar el secretari de les infantes Garcia-Revenga que ho ha acabat d’arreglar i ha dit que a Nóos , “tanto monta monta tanto” en Torres com Urdangarin.

Método3. Xarxa d’espionatge de polítics, personatges públics, per part d’aquesta agència de detectius, i on planeja que hi havia l’ombra del CNI (Centro Nacional de Inteligencia). Quasi tot “déu” era espiat per interessos no massa ètics, ni morals ni plausibles. I el lloc de gravacions, el restaurant “La Camarga” on alguns dels gravats, sembla que ho sabien i jugaven al joc; això diuen d’Alicia Sanchez-Camacho, nombre 1 del PP a Catalunya. I més cebes, que encara sortiran.

Per acabar d’arrodonir, ja que l’estat espanyol dóna molt de trui; la dimissió del Papa Benet XVI; que encara no s’ha aclarit de manera fefaent els motius perquè ho ha fet; ja que corren moltes versions: Una és el tema de sexe i corrupció al Vaticà. L’altre són les activitats, sembla que bastant fosques, gens ètiques i no gaire morals, del Banc Ambrosià ; i encara n’hi ha una altra, que és la lluita de poder entre dues forces, que sembla que governen el Vaticà a l’ombra, segons diuen: Opus Dei i Iluminatti. Haurem d’estar a l’espera que es clarifiqui.

Segur que me n’oblit d’altres casos; vull dir que alguns estan una mica a segona fila, Cas Millet, Pokemon, Mercuri,  Cas Palauet (Matas& company) Gürtel amb tota la trama al País Valencià i altres comunitats autònomes; i un sense fi de casos de corrupció urbanística; dimissions a dojo ( no totes les que haurien de ser) ; incompatibilitats de càrrecs polítics  amb presumptes mentides de béns ocultats al Parlament i de les activitats econòmiques ( Això per les nostres contrades amb el President Joserra Bauzá)

Uf, per Catalunya, diuen “No hi ha pam de net” i tal volta així sigui.

Suïcidis per desnonaments per impagament d’hipoteca   i ara a Urdangarin li donen una hipoteca immediata amb  quatre anys de carència. Que justs que són els bancs!

Mentre el galliner està revolucionat, rebem els de sempre, les classes populars, de les que tant uns com els altres se’n foten olímpicament mentre estan amb els seus truis. Es tiren les sagetes uns als altres, enlloc d’estar per feina, i que prou ben pagats estan i aquí sembla que si a molts de polítics se’ls fes un estadi de producció i ben feta, tots estarien al carrer.

L’olla s’està escalfant a una velocitat vertiginosa. Hi ha manifestacions, vagues, protestes arreu. La societat civil s’organitza con a mai, lluny dels partits polítics oficials. Comença un canvi de temps? Diria que si.

No vull acabar l’article sense un record per en Salvador Puig Antich, que el passat dos de març feu trenta nou anys del seu vil assassinat a les acaballes del franquisme. Massa foscors sense aclarir en una transició on es feu un fals i venut esborrany i compte nova.

També el meu record per un humorista increïble en Pepe Rubianes, que fa anys ens va deixar sense el seu humor intel·ligent, irònic i satíric.