La veritat , la foscor, la corrupció i la manca d’honestedat.

Sembla que la veritat pugna inexorable per sortir a la llum i que una gran quantitat de podriments amagats  i fosques sorgeixen a la palestra.

Aquest any 2013 ha estat freturós, des que comença, amb les quantitats de situacions amagades, corruptes, pestilents, que s’han destapat i no han passat dos mesos des que l’encetarem; no vull ni pensar el que pot arribar a sortir durant els deu mesos que encara queden.

Cas Bárcenas i tot el que condueix . Doblers negres i possiblement bruts que han viatjat arreu: Han anat, han tornat, han viatjat en sobres i una presumpta comptabilitat  B. Trenta milions de donacions al PP; moltes d’elles anònimes. En Bárcenas fora passaport pel risc de fuga i presència cada quinze dies al jutjat. I per les informacions diverses, es parla de xantatges, de què aquest senyor té agafat per allà que no escric a més d’un que va acollonit. Pels dos rals justs: Demanda al PP per acomiadament indegut i denúncia per robatori de 2 ordinadors i forçar-li el despatx.

Cas Nóos, amb el gendre del Rei Urdangarin imputat; ara de retruc la que diuen amistançada del rei Corina; i visites pels jutjats amb el seu exsoci en Torres; que també relaciona a la infanta Cristina, corrent la informació que presumptament la Casa Reial coneixia perfectament els negocis d’Urdangarin. I per rematar el secretari de les infantes Garcia-Revenga que ho ha acabat d’arreglar i ha dit que a Nóos , “tanto monta monta tanto” en Torres com Urdangarin.

Método3. Xarxa d’espionatge de polítics, personatges públics, per part d’aquesta agència de detectius, i on planeja que hi havia l’ombra del CNI (Centro Nacional de Inteligencia). Quasi tot “déu” era espiat per interessos no massa ètics, ni morals ni plausibles. I el lloc de gravacions, el restaurant “La Camarga” on alguns dels gravats, sembla que ho sabien i jugaven al joc; això diuen d’Alicia Sanchez-Camacho, nombre 1 del PP a Catalunya. I més cebes, que encara sortiran.

Per acabar d’arrodonir, ja que l’estat espanyol dóna molt de trui; la dimissió del Papa Benet XVI; que encara no s’ha aclarit de manera fefaent els motius perquè ho ha fet; ja que corren moltes versions: Una és el tema de sexe i corrupció al Vaticà. L’altre són les activitats, sembla que bastant fosques, gens ètiques i no gaire morals, del Banc Ambrosià ; i encara n’hi ha una altra, que és la lluita de poder entre dues forces, que sembla que governen el Vaticà a l’ombra, segons diuen: Opus Dei i Iluminatti. Haurem d’estar a l’espera que es clarifiqui.

Segur que me n’oblit d’altres casos; vull dir que alguns estan una mica a segona fila, Cas Millet, Pokemon, Mercuri,  Cas Palauet (Matas& company) Gürtel amb tota la trama al País Valencià i altres comunitats autònomes; i un sense fi de casos de corrupció urbanística; dimissions a dojo ( no totes les que haurien de ser) ; incompatibilitats de càrrecs polítics  amb presumptes mentides de béns ocultats al Parlament i de les activitats econòmiques ( Això per les nostres contrades amb el President Joserra Bauzá)

Uf, per Catalunya, diuen “No hi ha pam de net” i tal volta així sigui.

Suïcidis per desnonaments per impagament d’hipoteca   i ara a Urdangarin li donen una hipoteca immediata amb  quatre anys de carència. Que justs que són els bancs!

Mentre el galliner està revolucionat, rebem els de sempre, les classes populars, de les que tant uns com els altres se’n foten olímpicament mentre estan amb els seus truis. Es tiren les sagetes uns als altres, enlloc d’estar per feina, i que prou ben pagats estan i aquí sembla que si a molts de polítics se’ls fes un estadi de producció i ben feta, tots estarien al carrer.

L’olla s’està escalfant a una velocitat vertiginosa. Hi ha manifestacions, vagues, protestes arreu. La societat civil s’organitza con a mai, lluny dels partits polítics oficials. Comença un canvi de temps? Diria que si.

No vull acabar l’article sense un record per en Salvador Puig Antich, que el passat dos de març feu trenta nou anys del seu vil assassinat a les acaballes del franquisme. Massa foscors sense aclarir en una transició on es feu un fals i venut esborrany i compte nova.

També el meu record per un humorista increïble en Pepe Rubianes, que fa anys ens va deixar sense el seu humor intel·ligent, irònic i satíric.