L’assassinat d’un president i la fatxenderia dels des governants

Els darrers esdeveniments que han ocorregut a Catalunya, demostren clarament davant quin tipus de govern de l’estat espanyol de caire despòtic i malentranyat ens trobam.

El passat 15 d’octubre, fou  el 75 è aniversari de l’afusellament del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys: el qual fou detingut per la Gestapo i entregat a la Falange. El judici farsa posteriorment i la sentència de mort d’un president triat a les urnes, que els feixistes decidiren silenciar. No els hi convenia el President Company viu i defora; ja que no interessava en absolut que hi hagués alguna manera d’internacionalitzar el conflicte existent i deixar via lliure a qui s’havia atrevit a proclamar la república catalana. Fou exterminat amb nocturnitat i traïdoria, malgrat fos afusellat a l’alba a Montjuïc.

Que el President de la Generalitat en funcions  Artur Mas, Consellera Irene   Rigau i la Presidenta del Parlament Núria Gispert fossin citades a declarar, al Tribunal Superior de Catalunya,  el mateix dia que l’aniversari de l’afusellament de Company, sé cert que no és simple casualitat, ans bé tot el contrari. Aquest estat opressor, que presumptament empra els tribunals de justícia per ordir trames fosques, i prou obscures; ha intentat exportar el missatge de por al Poble Català que sortí a votar el 9 N (81% independència)  i el motiu pel que estan imputats els tres polítics catalans, fou treure les urnes al carrer, perquè el poble lliurament s’expressés.  

Quatre-cents batlles i mil de persones donaren suport a Artur Mar quan va anar al jutjat a declarar com a imputat, després de fer l’ofrena de flors a Lluís Companys, al Fossar de les Moreres.  Els batlles amb les seves vares de comandament, demostraven de quin caratge està fet el poble català. Democràcia al carrer.  

El procés cap a la independència no té marxa enrere. Ara mateix ja no es pot intentar parlar d’Espanya com “la reserva espiritual de occidente”  o “Una, grande y libre” encunyacions del “caudillo de España por la gracia de Dios” que tant enyora el, partit que està governant i hereu dels que orquestraran una dictadura de quaranta anys i que feren una transició: traïció on el poble fou venut per interessos de cadires i cotes de poder els diversos partits que feren els pactes corresponents per la Constitució de 1978 i també que presumptament estaren darrera de  l’aixecament de sabres del 23 F. De 1981,

El govern de l’estat espanyol, si s’entrenassin  per a esser més inútils i inoportuns no ho aconseguirien. L’han pifiada tant en la forma d’actuar respecte al procés català cap a la independència que han aconseguit, no tan sols que s’internacionalitzés sinó que persones que no tenien ni un pel d’independentistes, vista la manera que s’ha tingut de malmenar-los i de menystenir-los hagin votat cap a la independència de Catalunya.

El que han fet amb els ciutadans i ciutadanes catalanes a l’estranger i l’impediment ben clar, posant totes les traves possibles perquè poguessin exercir el seu dret a vot ( democràcia del PP ben entesa), ha fet que els resultats del 27 S,  en relació a vots no superassin el 50 %, i si amb el nombre de diputats ja que els de Junts pel Si i el de la CUP, han superat amb escreix el 50%. Si haguessin arribat els vots de l’estranger l’opció per la independència hagués estat guanyadora en vots i s’hagués obtingut la majoria absoluta necessària, per proclamar a través de la votació plebiscitària  la independència de Catalunya a través del seu Parlament.

Catalunya es troba molt a prop de donar un salt definitiu i sent de cor que el donarà i  aquesta passa afectarà molt directament les formacions polítiques sobiranistes tant del País Valencià com de les Illes Balears i Pitiüses.

Acab. Les paraules de Joan Tardà, respecte a la doble nacionalitat pels ciutadans de Balears, ha organitzat una bona remor per les xarxes, pels gonelles de torn que sorgeixen cada cert temps com les fonts ufanes i que el seu discurs fa més aigües que les fonts. Normal, estem prop d’unes properes eleccions generals, la resta de l’any estan muts, excepte alguns per amollar alguna barroeria sens sentit catalanofòbia.  

Seguiré el procés i d’aquí a les eleccions, hi haurà molt més granotes amollades pel des governants de torn: Rajoy i corifeu. Han perdut els papers i dins del seu partit hi ha una brega de galls.

Van desesperats.  

Josep Bonnín

Pep “Pauló”: Persones integres, honestes i respectuoses

Abans d’entrar al bessó de l’article, vull deixar constància que dia 24, dia de la Mercè, ens va deixar En Josep Rullán, amic meu i dic amic, perquè vàrem compartir moltes xerrades i moments al corral de casa.  Un bon veïnat.

Escric  des de la tristor.

En Pep "pauló" fou una persona integra, respectuosa, que escoltava. Molts moments parlarem, dialogarem, el notaré a faltar.

Fou d’aquestes persones conciliadores que darrerament són tan difícils de trobar.

 Tenia clar el que creia sobre tot el que i als qui estimava. Fou una bona persona. Vull donar el meu més sentit condol com ja vaig fer personalment a tota la família, amics i amigues que prou en tenia, doncs es feia d’estimar. Que descansi en pau al cel dels justs.

Per sort o per desgràcia persones integres, honestes i respectuoses són bastant difícils de trobar en el temps que correm.

Vaig esser educats en uns valors que ara no sé exactament per quins motius no són els mateixos que ens varen ensenyar la meva família.

Quan veig les faltes de respecte, els insults, les manipulacions de la veritat tan sols per fer mal; m’entristeix.

Jo sóc del que demana les coses per favor i llavors dóna les gràcies. I no em costa gaire ja que em surt del tot natural. Sóc així.

També sóc conscient, que em costa escoltar profundament i fa estona que hi faig feina. És molt important aprendre a escoltar, no tan sols a “oir” les paraules que ens diuen.

Intent esser amable, donar una mà a qualsevol persona que la necessita. I una de les meravelles que més m’agraden és extreure un somriure d’un infant. No sóc per posar en absolut sobre una peanya, a més ni la voldria. Per sort també conec els meus defectes i els procur canviar  tot el que puc i en sé.

Una de les condicions que més detest és la hipocresia, la falsa i doble moral de segons quines persones que són capaços de tirar tota la porqueria que poden sobre els altres, com si elles fossin patenes i tenen bastant que amagar. En política i en polítics esdevé molt. I no tant això, sinó la mentida barroera, tot i que com el refrany mallorquí no s’equivoca mai: Abans s’agafa a un mentider que a un coix”.

Procur, i a vegades em costa, no entrar en polèmiques absurdes de les que és impossible treure cap tipus de conclusió, ja que hi ha un esbart de “persones” que la tenen que simplement són pedres amb orelles o retornant als dits mallorquins: “Trossos de carn batejada”

Per sort a lo llarg de la vida, també et vas trobant persones per la seva lluminositat i honestedat, t’enriqueixen.  Solen esser persones sàvies però al mateix temps molt senzilles i són incapaces de mirar a ningú per sobre l’espatlla. Pots aprendre molt d’elles si ets capaç de preuar els valors que et transmeten.

Són persones capaces de crear harmonia al seu entorn i fer un món molt més amorós al que estan prop seu.

Mai bravategen de res, tot i que ho podrien fer perfectament, però la seva humilitat innata els porta a tenir uns altres tipus de comportament. Comparteixen tota la seva saviesa, molt més rica, que no tan sols els coneixements que els pot compartir qualsevol que els hagi aprés. Aquests si que per a mi són els vertaders mestres, dels quals també n’he conegut alguns a lo llarg de la meva vida, i no els oblides mai, ja que han deixat en tu una petjada inesborrable.

He pretès que aquest article tingui un caire positiu la major part d’ell, sens deixar d’escriure que també existeix una burri-fauna que l’únic que saben fer és crear mal ambient i expendre la seva mala baba i energia negativa als que no pensen com ells. Són un clar exemple dels que voldrien aplicar el pensament únic. Tothom que no pensa com ells, acte seguit, el declaren el seu enemic, simplement per aquest motiu. Amb el temps s’ho troben. Però la mala vida que donen no és de cònsol.

Acab i esper i desitj que de les persones que he escrit, harmonioses, vos n’hagueu trobat i en vos continueu  trobant mentre fais el camí. Són aire net i fresc.

La mort, ens iguala a tots. Els records i les petjades que deixarem al nostre entorn mentre visquérem  , no.

Josep Bonnín

* He decidit publicar l'article un cop que ja ha sortit al setmanari Sóller.