dissabte, 26 de maig del 2012
Rouco Varela: Un insult als pobres i exclossos
Des
que vaig prendre consciència de les desigualtats socials i de la injusta
distribució de la riquesa que cream entre tots els que treballem, per part del
sistema econòmic capitalista, he tingut una lluita interna: És compatible
lluitar per a canviar aquest sistema injust i explotador; i per una altra banda
participar en actes per ajudar a les persones més pobres i més fràgils?
És donar suport a aquests actes , una
manera subreptícia i amagada d’acomodar consciències, i que a la fi i a la cap,
el que es fa es perpetuà el sistema depredador i espoliador?
Quan
sent la frase - que sempre ha vingut de persones amb un estatus econòmic més
que assegurat i còmode- “Sempre hi haurà rics i pobres i això mai canviarà”,
se’m remou l’estomac i tinc arcades i vomitera.
Ara mateix, em seria fàcil vomitar
després d’escoltar les cíniques i hipòcrites ( tinc molt més qualificatius) de Rouco
Varela, Cardenal y Presidente de la Conferencia
Espiscopal Española (estim massa la meva llengua per
posar-ho en català de Mallorca)
degut a què uns ajuntaments de
l’estat espanyol ( el primer ha estat el de Zamora) de fer pagar l’impost de béns
immobles (IBI) a les propietats immobiliàries ( disposen del patrimoni més gran
dins l’estat espanyol) a l’església catòlica
espanyola.
Al que anava, la resposta maligna, del que es diu representant del missatge de Jesús
de Natzarè, que o no el coneix o a base de falsejar-lo i manipular-lo
durant segles, ni se’n recorda; és que si per llei se’ls obliga a pagar
l’esmentat impost, no s’oposaran, però hauran de deixar de prestar, segons
quines accions socials, i s’ha referit a “Caritas”
O
sigui, que amb una situació brutal de crisi econòmica, cinc milions d’aturats,
persones al carrer sense sostre pels desnonaments, de cada vegada més exclosos
d’un sistema econòmic injust, al qual les diferents cúpules de l'església
catòlica ha donat suport explícit ( no xerr de la gent catòlica de base que
també està indignada, demaneu-li a Jaume Santandreu, per exemple) , i pretenen
llevar l’ajut que agombola a aquestes
persones i els hi donen uns aliments, perquè famílies, infants, ancians sense
massa recursos no passin fam, paguin
part d’alguns lloguers de pisos, a persones que no poden pagar la
totalitat.
L’església
catòlica cobra de l’estat espanyol, en un estat aconfessional ( un eufemisme
fals) ONZE MIL MILIONS D’EUROS ANUALS, segons l’informe de la plataforma
“Aliança per una Europa Laica”
Que
gràcies a les excepcions fiscals ( funcionen com associació sense fins
lucratius, o em xap de riure o reparteix coltellades) , deixen d’ingressar
anualment a les arques públiques TRES MIL MILIONS D’EUROS ANUALS.
Aquesta amenaça de Rouco Varela, i en
aquests moments, dient que el pagament de l’impost portarà a un detriment de
les accions socials, es mereix una resposta social contundent.
Ni un cèntim a la seva casella de la
declaració de la renda.
Exigir i donar suport a quant iniciativa
surti o treballi per aconseguir un estat aconfessional. Qui vulgui accedir a
qualsevol confessió religiosa, que se la pagui.
Jo per la meva part, ja fa uns anys, i
amb la meva dona, vàrem fer l’acte d’apostasia, ja que per coherència no puc
estar en un lloc, on s’atempta contra els drets civils dels ciutadans, sobre la llibertat d’elecció
sexual, alguns justifiquen la pederàstia
i mils la practiquen, diuen que si una dona avorta, pot esser violada pel seu
marit, i moltes altres aberracions i atrocitats, que res tenen a veure amb el
missatge del mestre del que s’autoanomenen
representants.
Es mereixerien una altra amortització
com va fer Mendizabal, degut que eren els terratinents més poderosos de l’estat
espanyol, amb terres sense aprofitar per res
i la resta del poble no tenia ni una quarterada per poder sembrar i
alimentar-se
No vull ni recordar el paper de
l’esmentada església amb el suport del cop d’estat de 1936, ni amb la seva
política respecte a la “Solució Final” de Hitler, amb l’extermini de Jueus,
gitanos, deficients mentals.
Ara mateix Governen els seus. I governen
en part pel suport electoral d’aquests gran grup de poder.
dilluns, 21 de maig del 2012
dissabte, 19 de maig del 2012
El reconeixement del mecenatge per preservar llengua, cultura i patrimoni
Fart
d’escriure sobre polítics prepotents i superbs, que inclusiu a vegades empren
el seu poder per intentar emmudir a les
veus crítiques; i cansat d’escriure envers
les rates de claveguera que empren la política per a fer-se un bon cau
amb els doblers de tots nosaltres. Fart de veure i
viure una sèrie d’homenets i donetes que vendrien a sa mare i al seu pare a
canvi d’una quota-almoïna de poder.
Fart, cansat i embafat, em prenc la
llicència de fer un punt i apart i prendre’m un respir que m’alleugi i escriure
sobre coses que no facin pudor a tuf i a resclosit.
Quan vaig anar al reconeixement de
mèrits a Can Dulce, el passat dia 13 d’aquest mes, vaig tenir el plaer
d’escoltar el parlament de Plàcid Pérez, que no agradà gens ni mica a les
autoritats assegudes a primera fila, però voldria remarcar un fet i transcriure
quan va parlar de com es va constituir i de quina manera el projecte del Tren
de Sóller i el mecenatge per part d’empresaris, entitats privades, que com diu,
sempre hi havia uns interessos, però que s’ocupaven pel manteniment de la
cultura i del patrimoni, tot asseverant que, i transcric: “En un moment com l’actual, en el
qual gran part dels poders públics demostren una total manca d’interès per les
arts i per les lletres, i un menyspreu insultant envers la cultura, la llengua
i el patrimoni; en què molts dels nostres dirigents polítics diuen que no tenen
doblers, però en tenen per tudar en allò que volen; en què veiem com massa
d’ells estan al servei dels seus propis interessos enlloc d’estar al servei
dels ciutadans..”
Jo ara mateix, no vull entrar en la
consideració crítica, si no en la part positiva que va representar aquell
mecenatge i el que ara mateix, vista l’aptitud dels governants s’haurà de tenir
per part d’empresaris, associacions, col·lectius i moltes altres persones
sensibles cap a la cultura, la llengua i el patrimoni, per preservar i
guarir-los en contra, no tan sols de la manca de sensibilitat palesa dels
governants, si no en molts de casos dels continuats atacs des de les
institucions, i per desgràcia, amb doblers públics.
En
el discurs, també vessava la seva decepció cap a les caixes d’estalvis, i el
seu component social, que com és lògic ha desaparegut tot i convertint-se amb
bancs. Vull fer un afegitó, trist, respecte a què “Sa Nostra”, després de vint
i cinc anys, deixa de col·laborar amb el Museu de Ciències Naturals
Segueix, Plàcid reconeixia l’esperit
emprenedor dels qui varen desenvolupar el projecte del Tren fins fer-lo
realitat, fent una clara referència a què s’havia avançat en el seu temps, per
continuar, fent un recordatori a què a hores d’ara hauran d’esser uns altres
els que s’ocupin pel guariment de la llengua, cultura i patrimoni, vist la manca
de sensibilitat d’altres.
La referència de Plàcid, al Museu
de la Mar, amb el
que va costar, i simplement per no tenir una persona que pugui obrir-lo i
tenir-lo a disposició dels ciutadans de la vall i de tot el turisme que ve a
visitar-nos, és un greuge a la nostra cultura, ben igual, si el Museu de Ciències Naturals, que a molts altres
llocs, el preservarien pel que realment significa per a tots nosaltres.
No vull acabar l’article sense fer una
referència al “Tren de l’Art”, i a la recuperació de Can Prunera, de la qual
s’ha vist ben clarament la importància del mecenatge privat amb la recuperació
del patrimoni i potenciació de la cultura.
Hi ha molts altres col·lectius dins
Sóller, que inclusiu posant-ne dels seus, estan fent aquesta tasca, perquè unes
arrels nostrades, no desapareguin .La nostra identitat com a poble, és dins
d’elles i el dia que es perdin també haurem perdut aquesta dignitat, que alguns
polítics renegats, no els hi faria gens de nosa, ans bé tot el contrari.
Un poble sense dignitat, és altament
manipulable i se’l pot moure per uns interessos foscos.
Com deia al començament de l’article, a
vegades necessitem un respir, i el respir final el feren Cristina de la Fuente, la meva professora
de flauta travessera, i Laura Garau estudiant
de flauta de l’Escola Municipal de Música de Sóller, que també, i no hi ha
dret, les està passant magres, que ens delitaren amb uns duos de diverses
obres.
divendres, 11 de maig del 2012
MallorKa en Rebel·lió: Carta de Jaume Santandreu
MallorKa en Rebel·lió: Carta de Jaume Santandreu: CLAM DESESPERAT DELS MARGINATS Quaranta anys de viure marginal amb els marginats crec que em donen dret a convertir-me en la seva veu. E...
dijous, 10 de maig del 2012
Història d’una infàmia. Tancament “Joan March i Hospital General”
No podem restar callats enfront d'un robo a tota la societat mallorquina
Altra vegada s’ha fet palesa la
insensibilitat, prepotència i interessos econòmics per sobre de l'ajuda social,
amb el tancament dels dos hospitals més emblemàtics de Mallorca.
Dos
hospitals que havien arribat a un grau d’excel·lència arran d’un treball de
molts d’anys en la preparació del seu personal sanitari i l’atenció més que
acurada als malalts.
Aquest article és testimonial ja que
vaig poder tastar de ben a prop la sensibilitat i el bon sabre fer de tots els
treballadors del Joan March: Metges, infermeres, zeladors, i tot l’altre
personal, en una ocasió trista i dolorosa com varen esser els darrers instants
de vida dels meus sogres.
Intent
escriure aquest article amb el cap fred malgrat el meu cor em bategui de ràbia
i d’indignació.
No saben quina excusa treure a la llum
pública, una d’elles fou en principi que eren obsolets, una altra mentida a la
que estem acostumats, ja que el Joan March farà un any que es va remodelar. I
que l’hospital General, atenia més que bé als malalts que el necessitaven amb una reforma, tal volta més antiga, però no
per això eficaç per la seva funció.
Un
hospital com el Joan March, on les cures pal·liatives dels malalts crònics i/o
terminals, amb una humanitat que vessa al seu personal , serà una pèrdua irrecuperable
per a tota la societat mallorquina.
Aquests polítics que l’intenten tancar,
i que d’amagatotis ja han començat, ja que prop de quaranta malalts ja han
estat desplaçats a altres centres hospitalaris, també com tot mortal no duraran
per sempre, malgrat a vegades s’ho creguin. Tindran amics, amigues, familiars, inclusiu
ells mateixos que necessitaran d’aquesta atenció i ara estan provocant que la
mateixa es converteixi en deficitària.
Quan sortia de l’habitació del Joan
March, on estava el meu sogre, tant la meva dona com jo, malgrat el moment dur,
podíem omplir l’ànima caminant pels seus jardins i contemplant la natura que
ens revoltava dins un silenci relaxant i compassiu.
No serà el mateix a Son Dureta, massificat
amb renous, incomoditats d’aparcament i moltes altres, vos ho puc assegurar.
El
govern de Bauzá semblen un exercit de zombis autistes amb una connotació de
cavall d’Atila, que on trepitjava no tornava créixer l’herba. La història els
posarà al seu lloc.
La
societat mallorquina n’està farta, d’aquesta prepotència, dels insults cap a la
seva dignitat com a poble, no entraré ara mateix amb el tema de la llengua, i
els hi estan contestant al carrer. Mai a Mallorca s’havien vist tantes
manifestacions, tantes concentracions, tantes protestes de molts diversos
estaments: Educatius, sanitaris, etc.
Les mobilitzacions cada vegada atreuen a
més persones, i aprofitaré l’article per a dir que a Sóller i a través del Col·lectiu
Albaïna, que malgrat totes les accions reivindicatives, respecte al Túnel de
Sóller, a les quals el Govern Balear, Consell Insular i Conselleria
corresponent han fet orelles de cònsol, amb un deute de prop de dos milions
d’euros, i a dir que disposen de doblers pels que els interessa, es va crea una nova
plataforma: “Mallorca lliure de peatges” el passat dia 8 de maig, per començar a fer
tot un seguit d’accions en contra d’haver de pagar peatges a Mallorca, la qual
està en contacte amb el moviment nascut a Catalunya: Prou peatges:#Novullpagar.
Una altra protesta i mobilització en
contra d’una política on el poble no conte per res, amb una política de fets consumats el poble es deixa de banda, atemptant
contra els principis de democràcia participativa en la
que no creuen.
Ja està bé d’aquest color, un no pot més
i cada vegada se sumen més persones amb
aquesta sensibilitat.
Subscric
una per una les paraules de la carta del meu amic Jaume Santandreu: Clam desesperat dels
marginats” Sense pèls a la llengua, els qualifica de lladres, criminals i
feixistes. “Governants d’extrema dreta i dictadors de la democràcia.
La majoria absoluta a les passades eleccions , no
els justifica el dret de cuixa, i poder fer i desfer sense donar explicacions a
ningú. Fins i tot els seus votants se n’adonen d’aquesta prepotència.
Ens estan humiliant com a poble, ens
estan apunyalant la nostra dignitat, no són nets ni transparents. Tornen a les
seves obsessions especulatives barrinant els pocs espais que queden verges a
Mallorca. Els hem d’aturar per nosaltres, pels nostres fills i pels nostres
nets. Qui estima Mallorca no la destrueix! En cap aspecte.
dissabte, 5 de maig del 2012
Prou peatges: #Novullpagar
El poble comença a estar fins als dallonses
de les situacions injustes i algunes
creades, i altres mantingudes pels polítics de torn, i com si fos un reguer de pólvora
s’està estenent la desobediència civil a Catalunya , respecte al pagament dels
peatges .
Just
ara, ha contagiat al País Valencià i aquí a Mallorca envers del peatge del
Túnel de Sóller.
La
subvenció d’aquest peatge, del que el Govern Balear, ha acumulat un deute a
tots els conductors i conductores residents a Sóller i Fornalutx de més de dos milions d’euros ( No han pagat des de
setembre de 2010 fins ara). Els responsables polítics, llegiu el Conseller
d’Agricultura, Medi ambient i Territori
Biel Company, inclusiu el propi president del Govern Balear José Ramon
Bauzá, s’han omplert la boca de paraules estantisses per no dir de mentides.
Recordem que maig de 2011 i en plena
campanya electoral, el president prometé que es pagaria, inclusiu després d’uns
“dimes i diretes” es va habilitar una partida d’un milió i mig d’euros als
pressupostos de 2012, per fer el pagament, i no n’hem vist ni un cèntim d’euro.
Tot han estat excuses de mal pagador, inclusiu el nostre Consistori i
l’oposició no s’han banyat el cul, i simplement han fet un gest testimonial amb
una moció al Govern Balear demanant la subvenció, de la que ni saben si han
tingut resposta.
Catalunya
n’està fins al que no es pot dir o si, que allà els facin pagar els peatges i
que altres comunitats autònomes tinguin unes flamants autopistes construïdes
amb els doblers de la CCAA
que més aporten a l’estat espanyol, i que habitualment han estat espoliades i
tractades pitjor que a les colònies.
A Mallorca, tenim un dels peatges més
cars de l’estat espanyol i per afegitó un dels Túnels més insegurs i perillosos
d’Europa; que des del seu lliurament a la “Compañia concesionaria del Tunel de
Soller, S.A.” empresa on hi ha les germanes Koplovich i en Sr ( és un dir i
tractament que no sé si el mereix) Botin
del Banc de Santander, i que l’anterior Consell Insular(juny 2011) va ampliar fins al 2022, ha estat més que amortitzat i pagat per part
de tots el que l’han emprat, més de tres o quatre vegades, explotant una obra
pública pagada per tots nosaltres.
El
contagi del moviment #Novullpagar, s’ha estès a Sóller, i li ha vingut de nou a
tothom, vigilants jurats del Túnel, gerent de l’empresa, Guàrdia Civil i a les
autoritats nostrades. No els ha agradat, i no és estrany, ja que quan els
ciutadans i ciutadanes s’atreveixen a fer una acció contundent per reclamar els
seus drets, els hi fem més nosa que una tronada. Ens volen xots de cordeta, callats i consentits. Idò no. Mahatma Gandhi va escriure: “Quan una
llei és injusta, el millor és no obeir”
Ni les reclamacions promogudes pel Col·lectiu
Albaïna, ni la xiulada, reunint més de quatre-centes persones a la plaça de la Constitució de
Sóller, li el toc d’atenció amb les
pancartes, ni el lliurament de més de mil vuit-centes instàncies reclamant el
nostre dret, que varen signar un ampli ventall dels residents a la Vall, de totes classes
socials i colors polítics; han fet visible ni una intenció mínima de pagar ni
el deute ni els mesos de l’any 2012, per part de la Conselleria de
Mobilitat i Ordenació del Territori, qui legislà en ordre de Maig de 1999
aquesta bonificació/subvenció i la forma de pagament a mesos vençuts.
El
greuge comparatiu és elevat. Qui surt de Sóller o Fornalutx i torna pujar, el censal mensual puja els
seixanta euros .Ja no tan sols pel deute, si no per l’insult i escarni d’haver
de pagar per sortir de ca nostra, pagant per una obra que es va fer amb els
impostos de tots els ciutadans de Mallorca i està més que amortitzada, ha fet que el Col·lectiu Albaïna, que s’ha
convertit amb el referent a Sóller de les reivindicacions socials, es feu eco
del descontent del poble i se sumés al moviment #Novullpagar.
Hi ha coses que no són admissibles i
aquesta n’és una. Si nosaltres no paguéssim religiosament els nostres impostos,
tindríem recàrrecs i qualque
constrenyiment del compte corrent, en canvi ells ( Govern i Conselleria) poden
excusar-se dient¡: “No tenim liquiditat,
ni doblers ara mateix” Mentida ! En tenen pels
que els convé. Quanta falsedat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)