diumenge, 28 de febrer del 2016

Alt el foc a Síria i una opera bufa política






Síria, el passat dissabte 27 de febrer  a mitja nit, s’aplica la resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides i s’ha aturat a trenta i quatre poblacions els enfrontaments armats.
Els dos principals grups islàmics de l’oposició armada siriana: L’exèrcit de l’Islam i el moviment islàmic dels Lliures de Xam, també han acceptat la treva. Hi ha a Síria ni més ni manco que noranta i set grups armats. En una situació així, malgrat sigui una molt bona notícia per tota la població siriana, em sembla molt fràgil l’acord. Ja sabem que posar d’acord tants grups i tants interessos és prou complicat.
Aquesta guerra de més de quatre anys i amb la quantitat de faccions, apart del Govern Sirià, EUA, Rússia amb el suport de Xina, i l’OTAN, ha creat moltes ferides i una allau massiva de refugiats i desplaçats i més de quatre-cents mil morts ( o assassinats sempre tinc el dubte) com vaig escriure en el meu darrer article i no em repetiré.
Si fem una mirada enrere, veurem quantes guerres han estat muntades i orquestrades els darrers vint anys i les que duren ja no se sap quin temps, que si mal no record són prop de trenta i quatre.
Inclusiu s’han viscut uns quants genocidis, com el de la població kurda que va gasejar en Sadam Husseim més de cinc mil morts que ocupaven unes terres que no interessava que hi visquessin, i l’esfereïdora i brutal  Guerra de Iugoslàvia o dels Balcans
El poble mor i es mata al carrer, seguint els interessos dels governants d’altres països que manegen els fils, o dels seus mateixos si saben alçurar les masses.
Les matances entre veïnats bosnians,  croates  i serbis que havien viscut en una relativa pau fins que uns elements prou perillosos convencen a una gran massa que el seu veïnat és l’enemic quan realment qui és l’enemic  és ell. Ha estat la guerra dels Balcans on  més civils ha mort darrerament a Europa – sense comptar  la II Guerra Mundial-  acabant amb la massacre d’Sbrenika (vuit mil bosnians assassinats)

He escrit que sempre les guerres tenen un altre rerefons que  mai és l’ideològic malgrat es vesteixin així. El motiu és econòmic o geo estratègic: Recursos inherents i territorialitat que disposa d’uns avantatges. Que ens vulguin fer creure que recauen en una ideologia política o inclusiva religiosa, és  fa per justificar-ho als ulls del món que es fa per unes motivacions molt més “elevades” quan realment i simplement els motius són materials, i molt més terrenals.
No em repetiré envers a la Guerra de Síria, tot i que benvinguda sigui la treva si estalvia més morts, patiment i dolor.
Aquest Alt el foc, no significa l’acabament de la guerra, ojalà fos així. Ara els combatents posaran les seves basses i condicions i veurem si realment  s’arriben a posar d’acord, perquè tingui una continuïtat en el temps, tot i que de moment i per desgràcia, no en confio gaire. Estarem a l’espera.
Pregaria a tots els deus, que les persones desplaçades cap a Europa, tinguessin l’esperança de poder retornar al seu país en pau. Esper que hi hagi prou voluntat política perquè esdevingui  aquest miracle,
Apart de les situacions que m’indignen, com les guerres i interessos i l’afany de crear misèria i penúria, n’hi ha d’altres que em fan bastant d’oi.
Tal volta endevineu que em refereix a l’opera bufa que han muntat en Pedro Sánchez (PSOE) i Albert Rivera (Ciudadanos) , una formació de dreta neoliberal, amb patrons neofalangistes. S’han tirat els trasts al cap més d’una vegada i ara quan senten l’olor i flaire de cadiretes, dient que haurien d’anar a classes de matemàtiques perquè em sembla que no saben sumar, es treuen de la màniga un acord que pel PSOE, si realment fossin socialistes, hauria de provocar vergonya.  Amb la suma de diputats d’ambdós, cent trenta dels tres-cents cinquanta, no poden accedir a la investidura. A no ser que apuntin al PP a la cursa per crear Govern i descavalcar a Podemos.
. El dia fixat per la investidura de Pedro Sánchez,  1 de març, ens durem sorpreses.
Ara rau l’oportunisme.
 Si Pablo Iglesias (Podemos) vota en contra la investidura  s’està alineant amb el PP, diuen “ments il·lustres”
El peix és  a la llotja i encara no està tot venut. Veurem quines passes donaran els mercaders de cadires. Hi ha molts fantasmes a l’esfera política.

Josep Bonnín

diumenge, 21 de febrer del 2016

Illa de Lesbos i refugiats sirians: La tragèdia continua






Per menys del que costa un sopar es pot apadrinar una motxilla amb el que precissen aquests infantons innocents que no tenen cap culpa de res i han de patir aquesta aberració.
 

 El passat dissabte 19 de febrer, vaig estar una bona estona a la parada que tenien muntada a plaça Constitució  “Sóller amb els refugiats”, mentre s’estava duent a terme aquest magnífic projecte “Apadrina una motxilla solidària per a infants”. En que per una insignificança, vint euros, es pot apadrinar i amb ells es compraran farinetes, bolquers, tavalloletes i estris que necessiten aquests infants que arriben esgotats i xops moltes vegades amb les llanxes. El més trist que alguns arriben morts a les platges i ja no hauran de menester. Aquesta petició de motxilles per nadons, són més que necessàries, ja que un cop arribats hauran de fer quilòmetres fins arribar a un país que els vulgui acollir.
He estat parlant amb en Joan Bernat , que va estar a l'Illa de Lesbos conjuntament amb la nostra amiga Carme Borràs de Bunyola i el que m’ha comptat m’ha posat els pèls de punta. He seguit la informació d’aquesta aberració humana; tot i que escoltar-ho d’una persona que ho ha viscut en directe no és el mateix en absolut.
Aquesta guerra que durà més de quatre anys, ha provocat, que  mig milió de refugiats que hagin  arribat a Europa i prop de tres mil han mort amb l'intent.   
Hem parlat de la corrupció estesa, del tràfic d’orgues i de les màfies que estan fent l’agost. Mentre la Unió Europea, mira cap a un altre costat i l’arribada d’aquests refugiats sirians, els fa més nosa que companyia.
Aquestes pobres persones s’estan escapant d’un infern creat al seu país per una guerra absurda, provocada  per motius inconfessables de països que defensen uns interessos més que foscos i imperialistes allà.
Venen aquestes persones en un afany de supervivència. Saben que si es queden, inevitablement moriran ells i els seus fills. Ho abandonen tot i arriben amb la petició i l’esperança de trobar un futur millor a Europa.
Què els hi ofereix aquesta Europa insolidària?  i em refereix als seus governants. Una vergonya humana per qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat. Unes actituds immorals de menyspreu cap a aquests éssers humans desvalguts que s’ho han jugat tot. Una manca d’empatia cap al sofriment d’aquestes persones, posant-los els màxims de traves i blindant les seves fronteres, amb murs i fils ferros amb ganivetes, perquè no puguin entrar.
La guerra de Síria ja ha provocat quatre-cents setanta mil civils morts ( assassinats (?))  i gran part del país està en runes i destruït pels bombardejos tant de l’OTAN, com de Rússia, amb suport de Xina i  EUA. La confrontació on també s’hi troba el temut Estat Islàmic,  del que ja he escrit qui el va formar; i per una altra banda l’exemple d’aquestes milicianes kurdes que lluiten per un Kurdistan lliure i democràtic  ( Rojava) , que pateixen cruel i aberrant   repressió del Govern Turc.  
Hi ha molts Governants tant de països “democràtics” que tenen les mans xopes de sang innocent.


Vull centrar-me en un fet d’esperança, coratge i valor com són els quatre voluntaris de “Sóller amb els refugiats”  que tornaran a partir  el dia 26 de març cap a l’illa de Lesbos per aportar el seu suport a aquestes persones amb el que hagin pogut recollir i amb el que es compri amb els doblers recaptats. Si em veies amb condicions físiques per fer-ho, tot i que em sembla que seria més un destorb que una ajuda. Per tant des del que puc fer, intentaré donar-los el màxim suport.
Els dissabtes estaran a la parada de la plaça Constitució de Sóller  on es podran comprar els davantals i apadrinar les motxilles. També es podrà fer a Can Prunera que col·labora amb el projecte.
A Bunyola a la papereria “Paper Paper”


Cal i és molt necessari deixar de mirar-nos el llombrígol i posar-nos en la pell d’aquests refugiats. Que ens semblaria que aquest drama el visquessin familiars nostres, persones estimades o nosaltres mateixos?  Segur que demanaríem tot el suport que se’ns  pogués donar. I crec que la vida pot donar moltes voltes. Recordem una mica el passat quan es fugia de la fam per anar a França, Alemanya i a fer les amèriques.
Tenim el deure ètic i moral de donar el suport màxim a aquestes persones que ens ho estan demanant a crits.
“Tal volta sóc jo, el guardià del meu germà?”. Demanà Cain. Qui conegui la Bíblia sabrà al que m’estic referint.  

Josep Bonnín

dissabte, 13 de febrer del 2016

El caloret del mal educat Mariano Rajoy i dos titellaires a presó



El caloret s’ha estès dins la cúpula del PP, ja que Rita Barberà ex alcaldessa de València, ha deixat clar i ells s’ho han ensumat, que si la deixaven caure, cantaria una opera on arrastraria a en Rajoy i més gent; l’han blindada, assegurant-la dins la diputació permanent del Senat, mantenint l’aforament en cas que hi hagués noves eleccions.


Rajoy i el seu corifeu tenen  una mar brava dins del partit i es dediquen mentre, entre d’altres menesters, a caçar mosques a canonades; a part de la manipulació extensiva de la informació a veure si es poden carregar a “Podemos” que sembla que els fa més por que una tronada. Pobrets o malintencionats, fan més trencadissa que un elefant dins d’una brocanteria.
Que no tenen dibuix es fa més que palès.
Que la corrupció embolcalla el partit i que té un xinxer de fronts i causes obertes, més que clar.
Que intenten salvar el cul i  les cadires; més que evident.
Que fan el ridícul a tot el món mundial, si i que el seu cap En Rajoy  és un mal educat,  que va passar de saludar a Pedro Sánchez cap del PSOE, a la darrera reunió, també. .
Dos titellaires a presó per una obra de teresetes satírica “La bruja y don Cristobal” en aparició d’una pancarta amb la llegenda: “”Gora Alka-ETA”. Presó preventiva  per enaltiment del terrorisme. Absurd.
El jutge que ha dictat el cèlebre auto, ex policia franquista i ara magistrat expert amb la “llibertat d’expressió” per més senyes Ismael Moreno sembla que els seus fonaments per dictar-lo no s’aguanten en absolut. A més amb un passat prou fosc. I una querella per presumpta prevaricació presentada pel partit Contrapoder.


Cal una reflexió. Si al jutge Elpido Silva fou inhabilitat a 17 mesos quan va declarar presó preventiva sense fiança a Miguel Blesa, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, considerà que l’auto s’havia fonamentat amb “motivacions insòlites”. No se li hauria d’aplicar la mateixa mesura, i aplicar-li l’article 447 que inclouré a continuació:
Article 447: "El jutge o el magistrat que per imprudència greu o ignorància inexcusable dictés sentència o resolució manifestament injusta incorre en la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de dos a sis anys."
Realment amb quins motius prenia la decisió de la presó preventiva, que per aplicar-la té una sèrie de condicionants que han de complir la persona o persones que se’ls hi aplica? Eren tan perillosos els dos titellaires, podien fugir, podien destruir proves?
He lluitat tota la meva vida a favor de la llibertat d’expressió que ens era vetada durant la dictadura franquista i també en gran part de la “democràcia” ja que la repressió a segons quines ideologies polítiques era més que palesa, tant durant l’època Suarez, com la de Felipe Gonzalez, (Llei Corcuera de la patada en la puerta)  i d’Aznar i en Rajoy , concloent  amb la “llei mordassa” d’en Jorge Fernandez Diaz.
Sinó hi ha la llibertat d’expressió garantida, no hi ha democràcia  i que consti que és un dret fonamental dels ciutadans que garanteix la Constitució de 1978, de la que tant se n’omplen la boca quan els interessa i se la poden passar per l’entrefolre quan els hi plau, ben igual que modificar-la quan els hi ha donat la gana amb un pacte bicèfals dels dos partits majoritaris.
Encara estic estorat de la decisió presa pel jutge Ismael Moreno i aquest empresonament ha recorregut les xarxes amb comentaris i crec que el món mundial, ha vist el ridícul que s’ha fet. Just ha faltat que  n’Alberto Rivera de Ciudadanos, justifiqui aquest empresonament, per fer els dos rals pel duro.
Vaig gaudir el passat dimarts dia nou, de veure un documental per TV3, de màxima qualitat sobre el President del Barça Josep Sunyol  que fou afusellat pels feixistes durant 1936, sense judici previ   i veure la trajectòria política d’aquesta persona. Al mateix temps la claredat dels seus posicionaments. Per a mi que actualment és més que un exemple, tot i que en el seu temps fou amagada la seva història. No es podia treure a la llum per por. Ara s’ha recuperat. És necessari que persones que lluitaren de diverses maneres contra el feixisme i que han estat oblidades, es recuperi la seva història, perquè altres generacions puguin entendre moltes coses que succeïren.
Per dignitat, que no hi hagi oblit.

Josep Bonnín

dissabte, 6 de febrer del 2016

Aforats, refugiats i una Unió Europea insolidària



És l’aforament una legislació pels polítics que els permet una manera distinta d’encarar la justícia a la qual els altres ciutadans no hi podem accedir?
És igual la justícia per a tots, o l’aforament té un cert regust d’impunitat?
Perquè a França tan sols hi ha vint i un  aforats, l’equip de govern i el president de la república; a Alemanya no en tenen cap i a l’estat espanyol són deu mil?
Podria ésser la resposta, en previsió de tots els grans casos de corrupció que s’han destapat fins ara? A qualsevol altre país on tota la cúpula del PP de València està (investigada/imputada) l’ex alcaldessa de València Rita Baberà,  ja se li hagués retirat l’aforament com a senadora. Encara no ha passat.




Per què aquests privilegis judicials? Rècord dins d’Europa. Alemanya, Regne Unit, EUA, els polítics i càrrecs públics no tenen aquestes “consideracions” i són jutjats pels mateixos tribunals que jutjarien a qualsevol altre ciutadà.
És curiós que a Portugal i a Itàlia tan sols el President de la república tingui la consideració d’aforat.
Caldria i quan abans i per consideració democràtica, que la legislació en referència als aforaments fos modificada en profunditat, i això ens demostraria que realment estem dins una democràcia judicial.
Un exemple clar de la motivació política respecte a l’aforament, fou quan el PP es queda tot sol en aprovar per aforament d’urgència al Rei Juan Carlos. La reina Sofia, la reina Letizia i la princesa d’Astúries durant l’època Ruiz Gallardon. En aquella votació el PSOE es va abstindré (?) Rondava l’any 2014.
Respecte al tema dels indults, manejant els fils polítics, m’estim més no escriure res, perquè la salut mental és molt important.
Ara bé, si tenim uns polítics que solen tenir, segons quins lapsus mentis, com el cas d’Ana Pastor que digué, transcric i tradueix: “ És incompatible estar en política i ésser honrat”
O l’astracanada d’Andrea Levy, Vicesecretaria d’estudis i programes del PP: “Rajoy i el seu govern no tenen cap ombra de corrupció”. Amb tot el bon sentit de la paraula que empraré, estem rodejats d’autistes polítics que viuen en el  “món de yuppie” i es creuen la pel·lícula de la que han fet el guió, a imatge i conveniència.
Com no vull que aquest tema m’ocupi massa espai, pas a l’altre que és de vergonya.
Les guerres programades per diversos interessos colonialistes del segle XXI (imperialisme exprés) són les que provoquen l’allau de refugiats que s’arrisquen la vida d’ells i les seves famílies intentant fugir del infern, que altres han creat pels seus interessos.
La història jutjarà als governants de l’Unió Europea, d’EUA, i els fidels servents d’ells en els països on es desenvolupen les guerres interessades i orquestrades. Ara està en primera línia la guerra de Síria.



Ja hi ha països que confisquen els béns als refugiats i tan sols els permeten arribar amb una trista quantitat de doblers. Els altres queden a l’abast del Govern per les despeses que causaran, com Dinamarca i altres s’estan sumant a la iniciativa; aquesta pràctica fou també practicada per Hitler però d’una altra manera.
S’està arribant a un sense sentit, absurd. Els pobles (sempre el poble salva al poble) estan donant suport als refugiats. Cossos de bombers i voluntaris també, que en segons quins països, es pretén criminalitzar aquesta pràctica de suport ( els hi fan nosa i no volen massa ulls a sobre)
Em sent empegueït de pertànyer a una Unió Europea, que té les mans sollades de sang des de fa molta estona i si pogués em donaria de baixa immediatament. No són els meus representants els qui són capaços de manejar unes polítiques que rosen dins l’assassinat. No ho són en absolut.
Crec, com he parlat amb la meva dona, que una gran tasca seria una macro manifestació mundial perquè s’aturi d’una vegada no tan sols la guerra de Síria sinó totes les altres.
L’índex d’alienació i baixa empatia amb el germà, és aberrant. Tot i que encara hi ha casos admirables.
L’armament, els exercits i els negocis que generen; més el control dels recursos d’aquests països, faran que els governants triats, traeixin al Poble per 30 monedes de plata. I en absolut perdre els seus privilegis.
Tots els morts (assassinats per desídia) del mediterrani, són completament nostres i un dia la història ens ho reclamarà i el karma col·lectiu serà de pinyol vermell. 
No tenim perdó de déu.

Josep Bonnín