Contra els miserables : La veritat!

 

                  Els rumors sempre són malintencionats perquè es fan amb nocturnitat i traïdoria!

Els miserables són persones amb un complex d’inferioritat que  salvaguarden amb la seva prepotència i arrogància. Interiorment el seu despotisme l’empren per sentir-se per sobre dels demés.

Quan té n’adones que segons quins tipus de mitjans de comunicació, el que menys els importa és informar amb objectivitat i rigor i el més important és el compte de resultats: Vendre!

Que el respecte a la vida humana i a la llibertat van condicionats per veure si augmenta la venda, malgrat la manera de donar la informació pugui ajudar a enfonsar vides, desprestigiant-les i criminalitzant comportaments abans que la justícia hagi dit la seva,  jugant amb la morbositat malèvola per augmentar vendes i crear un judici paral·lel i mediàtic per uns interessos prou foscos.  Vos puc assegurar que la vomitera em guanya, fins que també pren part la tristesa.

Hi ha miserables que acusen soterradament escampant rumors, i són realment els inductors de la crispació que es viu dins del poble de Sóller. Jo sé d’on surten  els rumors, però no tinc proves perquè de lo contrari la persona o persones que els han escampat tindríem una demanda  per injúries, calumnies i atemptat a l’honor en el jutjat de primera instància i instrucció. Per un altre costat, agraeix el suport de moltes persones amigues  del poble, que perceben on es troba la nocturnitat i la traïdoria.

A dir que als escampadors, la covardia els vessa i el rumor s’ha fet de manera soterrada sense donar la cara, malgrat sàpiga i no escamparé la font que m’ho ha assabentat. La intenció de criminalitzar Col·lectius que es troben a anys llum de la seva ideologia, ha estat més que evident. Tothom sabrà de qui estic parlant i per tant ni em molest a posar el seu nom. Ell criminalitza a tothom que no és de la seva corda, parla de principis morals qui ha mentit a tot el poble de Sóller.

Jo no sé quantes fonts m’han fet arribar que quan governa aquest “senyor”, el poble de Sóller  viu en el límit  de la crispació permanent. En un dels setmanaris passats, a la veu telefònica  es parlava a les clares de persones amenaçades, que no trobarien feina enlloc, i que serien ben rebudes a cap banda.

Jo afegeix que enlloc d’intentar crear pau i concòrdia en el poble, ha tirat llenya per mantenir encès el foc de la crispació i aquest és molt perillós ja que crea enfrontaments totalment innecessaris dins del poble. Fins i tot l’oposició, en el darrer ple, l’ha acusat a ell i al Consistori d’haver-se radicalitzat.

Ha aconseguit que hi hagi por dins del poble de Sóller. Ha intentat criminalitzar totes les ideologies dispars a la seva, fins arribar esquitxos a l’oposició i a membres de diferents formacions polítiques.

Es xerra d’amagat dins del poble, ben igual que en temps d’en Franco. La seva irresponsabilitat política i humana ha superat els límits. Ell si, que com va escriure el meu amic i company Joan Castanyer, ha passat totes les línies roges.

Que un setmanari publiqui que hi ha hagut presumptes amenaces, d’una persona de l’entorn del PP, per silenciar, segons quins comentaris al facebook, que no els hi agraden, té un nom que no escriure i que tots sabeu. 

No escric ni des de la ràbia i menys des de l’odi, ja que són dos sentiments que no he congriat en la meva vida; escric des de la decepció i l’oi de veure la prepotència i arrogància de segons quins personatges patètics, que es creuen tenir el poder i que com  es diu, com més dalt pugin més forta serà la caiguda, i quan els hi arribi la sotragada-  que segur els hi arribarà -  fotran de bec al clot de la merda, que ells mateixos han creat i escampat.

Aquests experts en “calumnia que alguna cosa  queda”, hauran de passar comptes davant de la història i del poble sobirà. Ells que practiquen ocultament i presumptament mètodes il·legals per a mantenir-se en el poder, usurpant uns drets que són nostres.

Aquests que empren un despotisme desllustrat, que volen un poble callat, emporugit , tenen els dies comptats.

I com digué Vicent Andrés Estelles: “No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu” i aquesta és la meva inspiració i la de molts companys i companyes de lluita en contra d’uns mètodes dictatorials dins d’una  democràcia.

Solidaritat universal o no res.

Nosaltres, els nostres fills i filles; nets i netes, pagarem i pagaran molt cara la nostra covardia i la manca de compromís si no lluitam en contra de les injustícies flagrants que ens sotmeten a totes i a tots.

No podem mantenir una aptitud hipòcrita i endolcida, ja que no saps quan la destral dels governants injustos et caurà sobre el teu cap, el cap dels teus familiars, companyes i companyes o amics i amigues.

El concepte integrat i vertader de la solidaritat ha d’esdevenir universal, i si no es converteix en una altre cosa, que es mou per conveniències.

La injustícia que fan a qualsevol altre esser humà t’ha d’esperonejar per a denunciar-la i lluitar en contra d’ella.

Jo sóc nosaltres i vosaltres. I vosaltres i nosaltres sóc jo.

Quan la repressió i la injustícia legal cau sobre qualsevol persona, cau sobre mi directament i també cau sobre tots nosaltres.

No és temps complaure-us , no és temps d’esperar que els altres, els demés es juguin la seva llibertat per defensar el drets de tots i tu tombar-te al sofà de casa teva esperant que facin la tasca dura que també et beneficiarà a tu. És molt injusta aquesta aptitud, que porta directament a la soledat.

No recordaré la frase aquella de “Quan vingueren pels jueus, no vaig dir res, jo no era jueu...” ja que no fa gaire l’he escrita. Però defineix plenament la manca de compromís en l’acció injusta. N’hi ha una altra que em sembla que és de Malcom X. “Qui no es situa al costat de l’oprimit, està al costat de l’opressor”. Crec que aquesta és bastant més directa i contundent i estic totalment d’acord amb ella.

El silenci còmplice i aprovatori no és just i passarà comptes a qui els practiquin, just quan es trobin que davant les injustícies que ells viuran, pot esser es trobaran tot sols i desemparats.

No és temps de verbes, no és temps de fer-se el foll, i de pensar que el que passa no va amb  tu. Vivim uns altres temps, en els quals ens hem de definir clarament a on ens trobam. No valen ja les mitges tintes.

Els que volen seguir usurpant el poder robat al poble, seguiran emprant els seus canals i les seves maneres “d’informar” per a desenformar-nos. Per a seguir criminalitzant els que no els donen suport a les seves ideologies desbaratades, absurdes, opressives i repressives.

Menys que nostra dignitat i  identitat i  res!; menys que la nostra llengua i cultura res ! , si perdem això, ho haurem perdut tot. Ens hauran robat la nostra essència i a partir d’aquí podran fer amb nosaltres el que els hi vengui en ganes. És una tàctica i practica colonitzadora, però hem de tenir prou visió, de veure que els que ara estan en el poder, practiquen la colonització a certs llocs de l’estat espanyol , posant en pràctica les llisons apreses dels seus avantpassats que ja les varen exercir.

Ens han volgut fer creure que les colonitzacions sempre han estat cap a fora i és mentida. Aquelles si també existiren i encara existeixen; tot i que, també existeixen colonitzacions dins l’estat, que es practicaren, no aniré enrere en la història, si no des de la guerra incivil i s’han mantingut dins d’aquesta democràcia descafeïnada que estem vivint. Aquest tipus de colonització, ben igual que les altres, creen pobresa i esclavatge.

De cada vegada la riquesa que cream entre tots, arriba a unes mans concretes i de cada vegada menys mans; i segons quins polítics es converteixen en els seus braços executors perquè aquesta situació es mantingui. La política del neoliberalisme que empara, protegeix, i legisla a favor del capitalisme salvatge que estem vivint, està creant més  exclosos i esclaus.

No hi haurà  canvis substancials si no és amb un model econòmic diferent del que tenim ara. O  rupturistes, o no es mou res. Res just es pot cementar sobre un capitalisme injust.

Consider que la sobirania popular, es troba bastant enfora, de les súper estructures dels partits majoritaris. I en quant als minoritaris no puc encara dir res, perquè no han governat plenament si no en pactes; i no ha estat massa clara , ni transparent la seva política, on els personalismes han sortit en escena.

Estic molt més a prop de  les Candidatures d’Unitat Popular, en les que veig realment representat al poble.

Repressió ideològica a Mallorca i una victòria

                 Brindis a plaça de  Cort per la sentència absolutòria de totes les acusacions 

                         Dia 12 d'octubre, aquesta alegria conjunta si que la vaig celebrar!

Una companya i tres companys: Sílvia, David, Guillem i Robert, han estat absolts aquest més d’octubre, de les acusacions que se’ls formularen durant els incidents de la Diada de Mallorca del 2010. Quatre independentistes  que exercien els seus dret i es trobaren front a una repressió: ells, familiars i amics,  establerta i continuada d’un règim – i no model democràtic dins d’un estat de dret- que estan emprant a més de les mentides, les seves armes despòtiques per intentar esbucar-nos la nostra identitat i dignitat.  

Una sentència absolutòria de penes que arribaven prop dels nou anys de presó i una sanció de més de tretze mil euros, per uns incidents falsos i manipulats.

Després de dos anys d’espera amb tota la tensió que conduí i esser jutjats el mes de juny, havent d’esperar quatre mesos més ,  la sentència,  quan per molts altres casos, la justícia fa una via que no és de dir. Una altra manera de repressió emocional.

Vaig brindar amb ella i ells, per un triomf que també sent meu, en contra d’aquesta absurda repressió indiscriminada i que sigui exercida en un “estat de dret”.

La repressió generalitzada a Mallorca per qüestions ideològiques, queda patent amb el que va ocórrer  a les Festes de Sant Agustí a Felanitx i amb les detencions dels actuals encausats a Bunyola, en la rebuda de Josemon Bauzá, malgrat la jutgessa no hi veu indicis de delicte. Al dos llocs hi va haver una presumpte  manipulació dels informes de policia local i Guàrdia Civil, respectivament

La repressió orquestrada en contra dels moviments independentistes – opció legal i democràtica com qualsevol altra- em porten als records de fa prop de trenta anys, on hi ha via una contundència molt semblant.

 El que no ocorre i si  en altres països democràtics, és que si han transgredit la llei, es depurassin responsabilitat dins l’estament polític i policial. Des del delegat de govern – el darrer en mostrar-nos el barram fou Jose Maria Rodriguez , dimitit per un cas de corrupció època Matas- com altres càrrecs polítics responsables.

El pla orquestrat de  criminalització i intent del rebuig social en contra dels moviments  d’esquerra no institucional, incidint en els d’ideologia independentista; rebuig social per part dels polítics, i còmplices de  segons quins mitjans de comunicació amb una línia editorial, ben propera al règim o inclusiu arribant a una deriva  cap a l’extrema dreta, és evident.  I malgrat els continus atacs, estan fent un efecte contrari i es va entenent la solidaritat, el màxim suport no tan sols entre militants i simpatitzants si no en persones que poden veure i sentir  com aquesta repressió roça  l’absurditat,

La sentència absolutòria que he esmentat , i esper que n’hi hagi moltes altres, ha estat un cop del poder judicial al poder executiu. Un dir-los: No podeu fer el que vos vengui en ganes i a més fer-ho fora de la llei” També a dir, que la repressió està intentant ocupar part del poder judicial, generant unes lleis restrictives i repressives, les quals es troben a vegades, al llindar de conculcar drets constitucionals bàsics.

Ens volen callats i emmudits i per això intenten crear un clímax de por i desconfiança.  No fa gaire s’ha viscut dins del Poble de Sóller. No n’escriuré, perquè, ja ho he fet i a vegades, un silenci depreciatiu pot fer mella. I malgrat tot, les ganes de treball i lluita no minven, si no ben al contrari.

La meva militància en contra de la dictadura franquista, i també molts altres anys, ja que visquérem  una transició descafeïnada, dormitant, i fal·laç, de la que ja n’he  escrit altres vegades, per coherència m’ha portat a retornar a la lluita activa- durant molt temps ho he fet escrivint- en contra del despotisme i a favor de recuperar les llibertats del poble que ningú té dret a retallar.

Podria esser que el meu compromís de lluita no sigui comprés  i més si algú ha intentat sembrar i escampar verí, creant rumors totalment infundats en contra mi i de la meva dona.  Mai  he traspassat la legalitat , com si altres han fet. Mai he anat  sembrant rumors absurds d’amagat  per a lesionar la dignitat i el bon nom de persones honestes i honrades, com sé d’algun que ho ha fet, ja que la meva premissa per davant tot és la veritat. Hi ha persones que mai podran afirmar el mateix.

“1984” El Gran Hermano

                                            Ningú pot atemptar en contra dels nostres drets!

Fa  anys vaig llegir el llibre de George Orwell, “1984” , publicat l’any 1949.

La  figura  de “el gran hermano” -vaig llegir la traducció del castellà - que descriu l’autor, com   un personatge invisible, que representa els interessos d’una minoria opressora, el qual a través de les càmeres que es troben a les llars i a espais públics, controla tots els moviments, pensaments , sentiments i  paraules, dels ciutadans i ciutadanes d’una societat futurista, penalitzant i inclusiu portant a  “centres de reeducació” els que incompleixen les normes o atempten contra elles, que el “gran hermano” i els seus, han dictat. Una crítica excel·lent a tot estat totalitari.

Per la similitud del tema de la càmera,  “Tele 5” va iniciar un programa,  amb el nom de “Gran hermano”.  Una nova edició, dirigida pel batlle de Sóller a través de càmeres ocultes “presumptament” il.legals, una de les quals , en una acció decidida i valenta del Col.lectiu Albaïna, sempre a cara descoberta, va descobrir a l’aparcament dels Estiradors; un antic hort de tarongers habilitat com a aparcament públic municipal, a la façana d’una propietat privada, ja que els seus propietaris havien avisat de la seva existència, i que es trobava amagada dins d’una caixa de connexions elèctriques, per la qual sorgia una llumineta blava parpellejant.

El descobriment de la càmera i el resavi de successos dels quals els mitjans de comunicació, tant escrits com digitals, han portat informació des del dia 18 de setembre en que fou descoberta i denunciada al jutjat de guàrdia de Palma i dipositada al quarter de la Guàrdia Civil de Sóller, per uns membres del col.lectiu.

Una de les informacions darreres, que ha provocat tot un moviment i malestar dins Sóller, han estat la quantitat de mentides que el Batlle de Sóller Carlos Simarro, que ha mantingut que no en sabia res de la càmera, fins que en una roda de premsa  (2/10) va reconèixer que l'havia feta instal.lar ell. On llegí un comunicat i no contestà a preguntes dels periodistes.

La policia no en sabia res tampoc, com afirmà el dia en que es va descobrir,  el cap superior de policia que assistí amb el gerent de Sóller 2010. Aquell dia, els membres d’Albaïna, els propietaris de la casa i tots els periodistes convocats en roda de premsa, foren identificats per la policia. Hom es demana, si no era de ningú, si no es cometia cap tipus de delicte, si no simplement s’enretirava un aparell amagat de la façana d’una casa particular, a què venia la petició d’identificació?.

Retornant a les mentides del Sr. Batlle, en una entrevista a Canal 4, durant tres minuts va respondre  a les preguntes de la periodista que no en sabia res. La mateixa resposta a l’entrevista  que li feu el mitjà digital  “mallorcadiario.com”. En  dia 4 d’octubre, va telefonar  a aquest mitjà per demanar excuses als seus lectors, i periodista.  Encara no les ha demanades als altres mitjans de comunicació en els quals els hi va mentir, al poble de Sóller, i a tots els membres de l’oposició que també representen els vots dels ciutadans i tenien dret a saber d’aquella “investigació secreta i reservada” excusa en que ara vol justificar la col.locació de la càmera, i que per moltes persones ha perdut tota la credibilitat. Ja que si ara mateix, es tragués una autorització de la mànega, la pregunta és per què no la va mostrar el primer dia en que li demanaren que en sabia de la càmera ? Resposta: Presumiblement no la tenia.

Al ple ordinari de 3 d’octubre,  aprofitant  el rodet  de la majoria absoluta, i en una clara opacitat i manca de transparència  d’un consistori”democràtic”, fou rebutjada la  moció conjunta de tots els portaveus de l’oposició, on demanaven un acte públic a través del fòrum de participació ciutadana Agenda Local 21, on  comparegués el Batlle, Cap superior de policia i gerent de Sóller 2010 per  explicar al poble el perquè de les càmeres de vídeo vigilància ocultes. El Batlle no va mostrar a l’oposició la documentació que li permetia col.locar les càmeres ocultes , i les seves paraules  no varen  convèncer a ningú- tal com manifestà un setmanari local,  inclusiu l’oposició va dir que  es veuria  obligada a forçar  un ple extraordinari amb un sol punt a l’ordre del dia, malgrat fos per via judicial,  per clarificar el greu affaire

«Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i finalment...”

                                            

                                          "Canvia en tu, el que vulguis veure canviat en el món"

Vista les portades dels dos setmanaris passats, he decidit que no escriure sobre els que manipulen la veritat, ni sobre els que “investiguen” a altres ciutadans, ni sobre la merda que alguns escampen sobre persones honrades. No s’ho mereixen.

Escriure sobre els que no ens conformam amb les “veritats oficials” que ens pretenen imposar per totes les maneres.

Sobre els que treballem per un món més just i no opressiu. No sexista ni repressiu, malgrat no se’ns entengui a vegades, se’ns ataqui i sigui condemnada la nostra tasca.

Escriure sobre els que estimam la nostra terra i no la volem plena de ciment i porqueria. Que estimam la nostra cultura, la nostra llengua i lluitam en contra dels que la volen fer desaparèixer. Sobre ells no escriuré, estic prou oiat per fer-ho.

M’he apuntat al taller de gloses amb en Mateu “Xurí” que ha organitzat el col·lectiu Albaïna, al que, agradi o no, estic orgullós de pertànyer. Aquest taller és una eina més per a poder preservar una tradició tan nostrada. I l’èxit ha estat considerable ja que s’hi han sumat prop de divuit  persones de distintes edats, que també estimen el que és nostre, i no una subcultura que ens volen imposar.

Avui  m’he pres la llicència de no escriure sobre els que escampen malsons en el poble que estim. En aquest poble on he congriat molts amics i amigues, des que el varem triar per viure-hi. Tampoc n’escriuré dels escurçons mal entranyats, amb els que per sort o desgràcia, m’he topat. I a aquests, agrair-los que m’han fet sentir profundament, que em trobava en el camí correcte, quan he sentit els seus atacs, i que estava encertada la meva tasca  en la que fa anys que estic treballant: Intentar crear un món més harmònic, més just i més humà. On la meva premissa, ha estat: Res menys que la veritat! Aquest ha estat un clam que m’ha acostat a moltes persones que sentim el mateix.

No escriure sobre els darrers sentiments que he hagut de viure: Oi, tristesa i decepció; ans tot el contrari, perseverança, fe, esperança que el meu, el nostre somni acabarà per a realitzar-se malgrat tots els atacs; i després de fer el procés, he renascut amb una força immensa per a continuar el combat en contra de la perversió i la barroeria.

Puc escriure i ho faré des del treball de formigueta de cada dia per reclamar  i lluitar perquè la nostra societat esdevingui més justa, no creï exclosos i no furti el present i el futur a moltes persones.

Lavoisier, un qímic  francès, del segle XVIII,  va dir “L’energia no es crea ni es destrueix, sols es transforma”. Vull dir que tant l’energia positiva, que neix d’uns sentiments nobles: amor, amistat, solidaritat, compartir, retorna a qui la practica de la mateix manera. I que els que empren l’energia negativa: odi, rancor, mentida, perversió, més pres o tard - i ara de cada cop arriba a més velocitat-  se’ls hi retorna amb la mateixa mesura i components que han emprat. L’energia porta un segell de fàbrica i retorna a llur origen, però no tota sola, si no recollint totes les energies semblants que ha trobat en el seu camí. Tant la que té un component de llum, com la que té un component de foscor.

Qui traeix la seva vertadera essència, té un problema. Qui s’allunya d’ella creient que, rere una prepotència i orgull mal entès, pot anul·lar-la i distorsionar-la, va de cap  a un pou del que quan arribi al seu fons, li costarà  un esforç titànic sortir-se’n, si és que ho arriba a aconseguir.

Els dons que ens han fiat en aquesta vida, són per a treballar-los per a millorar-nos com a essers humans i també per ajudar a crear harmonia en el nostre entorn, facilitant als altres que també facin el seu procés evolutiu cap a una millora en tots els sentits. Qui els malmena, qui els distorsiona, haurà de passar comptes.

Hi ha una justícia sobre la que no es pot sortir indemne, i no és precisament la humana, és l’univers qui marca unes normes inqüestionables.

Quan un es troba en la tercera fase, de la frase de Gandhi: «Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i finalment, guanyes». Quan s’ha fet manifest l’atac flagrant,  et trobes molt a prop de la victòria.

Salut i bona tardor.