diumenge, 20 de setembre de 2015

2012: La repressió despòtica de l’era Bauzá





La repressió en contra dels moviments socials era Bauzá




El passat dia 15 es va celebrar el darrer judici de la repressió despòtica marca Bauzá i ex delegat de Govern Jose Maria Rodriguez; a 4 companys inculpats pels incidents de Bunyola durant el “Bauzá Tours”; quan el pitjor President de Govern que hem tingut, va fer la tramoia poble a poble ( protegit per Antiavalots vinguts del País Valencià) passejant-se per tots els pobles de Mallorca.
Els quatre  encausats de Bunyola, la fiscalia ha retirat la pena de presó ( absurda) , que simplement foren malmenats i reprimits de manera intencionada, vulnerant la seva llibertat d’expressió que exercien en contra del poder dèspota, de l’ara assegut al Senat que fa nosa inclusiu als seus.
Després de 3 anys de pressió i repressió a nivell també mental i emocional de l’espera que afecta als encausats, així com a familiars i amics; el cas està vist per sentència.
Si brillas la justícia, haurien de quedar absolts, com ha passat amb altres casos de repressió, ja que els arguments de la Guàrdia Civil foren desmentits per les gravacions visuals i prop de onze testimonis.
El 2012- si podeu i el teniu consultau l’anuari de contrainfo.cat- feu un especial sobre la repressió dels moviments socials que s’encaraven al poder caciquil. En el mateix anuari hi vaig participar amb un article “Un any de reivindicacions socials a Sóller”
En relació al “Bauzátour” la seva arribada fou contestada amb concentracions a tots els pobles de Mallorca. A Sóller hi va haver una concentració a plaça i carrers propers de més de quatre-centes persones amb pancartes “Bauzá, a Sóller no ets benvingut” Tot i que no entrà a Sóller i la reunió es feu a Deia, deixant el “gest simpàtic i de bon rollo” de l’ex batlle de Sóller (PP) faent una “peineta” a tres ciutadanes solleriques que exhibien una pancarta reivindicativa.
De tant en tant, cal fer memòria.
El total els casos oberts el 2012 fou de vint i set i els processos individuals tres-cents trenta i un.
Detencions arbitràries (32)  muntatges politico-policials  (Cosso- Sant Agustí) cents de mils d’euros ( total cent seixanta mil tres-cents vint)  amb quatre-centes cinquanta dues multes.
A més de l’ocupació de la Conselleria, on foren inculpats tots els estudiants amb penes de presó i més de cinquanta mil euros de multes, un dels casos de desobediència civil on participaren més persones fou el muntat per la Plataforma “No vull pagar” qui sumant-se al moviment “No vull pagar” del Principat inicià un no vull pagar exigint la devolució de les subvencions del peatge, al mateix temps denunciant el greuge comparatiu cap a altres persones mallorquines que havien de pagar un dels peatges més cars d’Espanya. En total cent-cinquanta persones condemnades a trenta mil euros de multes ( presumptament il·legals) Doncs la Guàrdia Civil hi era i al moment en qüestió no en va posar cap. Posteriorment és modificà la llei per donar més força al personal de les taquilles i convertint-los “amb agents d’autoritat” en segons quins casos.
L’atac per aturar aquest acte de desobediència civil i que no s’estengués més; i la seva estratègia, sembla que fou preparada per les institucions afectades, afavorint presumptament la Concessionària. Un ex batlle imputat, Un delegat de govern, dimitit per corrupció i presumptament amb el vist i plau de la Direcció General de Trànsit
Abans del moviment “novullpagar” , el Col·lectiu Albaïna conjuntament amb l’associació  de veïnats de Bunyola havia fet altres actes reivindicatius com manifestacions i concentracions. Inclusiu el Col·lectiu va presentar més de mil vuit-centes instàncies personalitzades al Director General de Mobilitat i Transports que serviren per una cosa escatològica.
Malgrat a molts ajuntaments hi ha hagut un canvi de Govern, la creació de malestar i atemptar en contra de la convivència ciutadana per part dels que ara es troben a l’oposició es fa a diari. No saben perdre i admetre que s’ha format altres governs amb la mateixa llei electoral que tant defensaren i just ara pagarien per haver-la canviada.
Estan cercant mil excuses per atacar inclusiu personalment a persones que no pensen com ells, i  que no tenen  res a veure, mancant al respecte a la seva vellesa. Caires caciquils no se’ls poden treure de sobre. Mostren dia si dia també el llautó, el que veritablement són.
Esper i detij la continuïtat dels moviments socials transformadors, ja que és la veu reial de la societat civil no institucionalitzada.

Josep Bonnín

dissabte, 12 de setembre de 2015

Diada Nacional Catalana i les eleccions al Parlament de Catalunya 27 S



                                                       Un exemple i un bon missatge a tot el món




Impressionant la Diada Nacional i més que emocionant veure com dos milions de persones, vingudes de tot Catalunya han omplert la Via Meridiana, amb un clar missatge al món: Tenim el dret a esser qui som i volem esser independents per així prendre les millors decisions per la nostra terra, la nostra nació; tan anys tractada com una colònia espanyola.
Democràcia, pacifisme, cap tipus de conflicte amb aquests dos milions de persones al carrer clamant: Independència.
M’ha corprès veure aquesta decisió de camí que comparteix plenament i -vaig poder viure en directe l’any 2012- arribant més enfora amb el projecte polític dels Països Catalans, lliures, socialistes i independents.
He dit moltes vegades que estic espanyol per imperatiu legal i aquesta mostra de la via meridiana, que la sent molt endins, voldria que el sentiment sobiranista per sortir de l’espoli de Madrid i el tractament colonial que fins ara han tractat a més de Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears i Pitiüses; es fes efectiu dins del projecte polític que he esmentat.
A vegades parlant, sempre he cregut amb el diàleg, alguns no tant; he dit que deixant apart el sentiment ideològic independentista; que s’emprés una mica el seny i també que es fes amb la mà a la cartera. Els que tenen el sentiment anticatalanisme ( mai ens han fotut cap doblers) mai els he sentit una crítica contra el Govern de Madrid que ens ha fotut els nostres recursos i els nostres doblers i després ens retorna una misèria injusta. Aquesta absurda “solidaritat” amb altres regions espanyoles quan ells reparteixen aquests doblers com els hi va bé. Inclusiu tenint Governants del PP, ja sigui a País Valencià o a les Illes, el dèficit fiscal no ha fet més que incrementar el deute històric any rere any.
Que a tres mesos d’unes eleccions generals, el  President del Govern Rajoy vengui a veure a la Presidenta de la Colònia Francina Armengol i tingui la santa barra de prometre un estudi d’un nou règim fiscal per les Balears ( sempre es deixen defora els nostres companys Eivissencs i Formenterencs), és per fer un panxó de riure si no fos tan seriós pels resultats que tenim en manca d’infraestructures, manca d’inversió; carreteres prou dolentes, i un llarg etcètera de carències que altres llocs no tenen, perquè les hem pagades nosaltres.
Rajoy està en plena campanya electoral i cal una anàlisi política de la seva estratègia per no pegar una llenegada històrica, vist el que han estat capaços de fer els darrers quatre anys; portar molts de milions de ciutadans i ciutadanes de l’estat espanyol a la misèria, a l’atur i a molts a sobreviure al carrer. Mentre les grans fortunes han anat augmentant i tenint més beneficis.
En  l’art de mentir i manipular,  treuen excel·lència, en prendre el pèl als ciutadans.
Nosaltres, no som “solidaris” som “primos” que hem de pagar a regions que dia si dia també malgasten i tuden els nostres doblers; AVES deficitaris; aeroports sense funcionament i un llarg etcètera de burrades econòmiques o bé, els ciutadans d’allà tenen millors condicions dels que generam els recursos, perquè ells les puguin tenir. Això és el negoci de na peix frit..
Ésser espanyols ens surt caríssim i el més trist és que hi hagi alguna gent que no ho entén o no ho vulguin entendre. Les matemàtiques mai diuen mentides.
Anant a la Diada, aquesta manifestació cívica i pacífica, esper i desitj que es materialitzi el dia 27 S i que es vagi a votar lliurament.
Jo votaria clarament el Si a la independència i sé que molts amics i amigues meves catalanes; ho faran i pensaran amb mi quan ho facin.
La intervenció d’Artur Mas deixà una frase molt interessant que transcric: “Al carrer s’intuiex i a les urnes es decideix” Crec que queda prou clar el missatge.
L’esforç que s’ha fet dia 11 S per part de persones de tot Catalunya; que ha tingut un ressò internacional s’ha de culminar aquest 27 S.
La política i estratègia de l’estat espanyol serà la mateixa; a tres mesos d’eleccions no la pot canviar; seguirà estenent el seu missatge de por que ja no se’l creu ningú. Rajoy està plorinyant reforç internacional en contra del procés català i diria que no el troba.  
Haurem d’estar a l’aguait del  27 S i els moviments que segurament faran.  

Josep Bonnín

diumenge, 6 de setembre de 2015

“Tan sols volem viure en pau”






                                                   Travessant les fronteres de la por



“Tan sols volem viure en pau” Aquesta és l’afirmació dels refugiats sirians que fan el camí des de Sèrbia a Hongria. Persones que fa setmanes, alguns mesos que fan el camí. Fugen de la por, de la imminent mort ja que alguns, per les seves activitats, estan a les llistes negres o de la mort de l’Estat Islàmic, que ha fet dels que consideren infidels o traïdors als que ells consideren.
Quan vaig estudiar història, als llibres de text explicaven que les creuades des del segle XI i posterior éren per a conquerir el que s’anomenava “Terra Santa” era exclusivament per motius religiosos. Al cap dels temps, vaig arribar a la conclusió que foren per motius econòmics i que la religió fou una excusa per justificar i manipular el vertader objectiu.
Els imperis fa estona que existeixen i tenen tots les mateixes intencions.  No sé qui va escriure que la història és cíclica i sembla que cada cert temps es repeteix.
Els resultats colonials, segles XV, i posteriors fins arribar al XX i XXI; en els que hi ha hagut una transformació de l’imperialisme i opcions de gran negocis als països que poden i veritablement poden crear les infraestructures per perpetuar la seva hegemonia durant segles.
L’imperialisme, mai ha tingut cap manies en sembrar mort i destrucció si veu perillar els seus interessos, exemple que tots recordem les dues bombes atòmiques llançades per EUA, sobre Hiroshima i Nagasaki, quan veia en perill la seva victòria. EUA, va entrar, entre altres raons a la II Guerra Mundial, per conquerir les illes del pacífic en mans del Japó.
Quan escrivim sobre feixisme, que és la vessant del capitalisme quan veu perillar els seus interessos o sobre imperialisme, que és un control de llocs geoestratègics que li permeten assegurar l’espoliació dels recursos dels països on té el “comandament” havent posat al govern a persones afins, s’ha està mantenint aquest segle.  
Els milions de refugiats, de persones que cerquen asil o que cerquen una oportunitat per no morir de fam, són el resultats de la política dels països d’occident, EUA, Rússia i Xina; les grans potències militars.
El fet que hi hagi més de trenta i quatre guerres, que obeeixen a interessos geopolítics i econòmics- cada una de les potències arma i finança a les faccions afins o inclusiu les crea ( Al-Queda, ISIS) – obeeix a les mateixes consignes i estratègies.
Ara tenim en palestra la Guerra de Síria, on hi ha una lluita entre faccions imposades per aquestes potències. Quan interessa desestabilitzar una àrea (país) mitjançant una guerra interna no tenen cap mania. Poc els importa les morts que es provocaran, l’important es assolir l’objectiu. Hi ha molts països àrabs on tenen una gran riquesa en recursos i el poble és pobre, l’han fet pobre. Quatrecents milions de nins  del món s’enfronten a la pobresa. Absurd.
Com confiar en que Brussel·les, faci una passa per a finalitzar la Guerra de Síria, ja que representen el neoliberalisme capitalista i els interessos dels països que la conformen i que hi tenen prou interessos allà dins? Ben igual que manar al llop que guardi les ovelles.
Als llocs  o països on se’ns permet viure sense guerres, és perquè tenen prou consolidats els seus interessos i no tiraran pedres sobre les seves teulades.
Una part de la ciutadania europea – com sempre el poble,  salva el poble ( diria que una part d’ell, altres passen i  inclusiu ho critiquen) està donant suport a acollir als refugiats sirians. Em rebenta el tema de les “quotes” com si en lloc de persones es tractassin de bestiar.
L’estat espanyol ( proper a unes eleccions generals) ha hagut de modificar el que havia dit, que l’acceptació d’immigrants estava saturada, i ha estat arrel de l’oposició de la ciutadania.
Molts s’estan organitzant per a rebre els refugiats, en aquest cas Sirians, com s’ha fet, no tan sovint amb refugiats d’altres països.
A Sóller un grup de persones també s’estan organitzant per aquest fet, i ja han començat també les crítiques.
Crec que ens manca empatia, solidaritat i manca de memòria d’alguns que no recorden o no volen recordar les immigracions cap a les ameriques i França (1910-1915) i cap a Alemanya sobre els 1970.
Un dia, qualsevol de nosaltres podria esser un refugiat o exiliat; i voldríem rebre suport i comprensió del nostre drama.  Per humanitat, cal fer-ho amb ells.

Josep Bonnín