dissabte, 23 de febrer del 2013

Sistema capitalista: Càncer terminal per les classes populars.




                      La llegenda de la pancarta defineix clarament la dramàtica situació econòmica


El retrocés amb les conquestes de drets socials que hi han donat suport els diversos grans partits, amb les retallades (PP-PSOE-CIU i PNV) des de l’inici de la “democràcia – inclòs els sindicats respectius- tot obeint , darrerament, la política dels mercaders d’una Europa que havia d’esser un projecte social, i s’ha acabat convertint amb una Europa mercantil on el BCE (Banc Central Europeu) i FMI (Fons Monetari Internacional); executen la política neoliberal dels grups principals d’especuladors; està arribant a moments inassolibles per part de les classes populars.

El crit de la dona que s’ha cremat a lo bonzo, en una entitat bancària d’Almassora; “M’ho heu llevat  tot” reflecteix un sentiment molt profund.

Una sanitat que fou pública i ara mateix l’estan desmantellant; perquè hi ha clars intents darrera de privatitzar-la i portar a l’estat espanyol, el mateix sistema de sanitat d’EUA; on si tens doblers tens sanitat de  cada dia és més clara.

Vivim una autèntica “cleptocràcia” on els casos de corrupció apareixen cada dia. I el que estem vivint té un passat que no hem d’oblidar.

A l’estat espanyol, on la “Transició” fou un acte d'abaixar-se els calçons per part de l’esquerra oficial; acceptant coses inacceptables dins del seu discurs; i mantenir el que havia dit Franco “Atado y bien atado” , en previsió a un futur; on la dreta seguiria tenint els seus trams de poder, ens seria imposada una monarquia; hi hauria un “temps” de concòrdia, fora conflictes massa visibles, on el capitalisme es podria anar desenvolupant sense problemes i crear la teranyina que ara tenim.

Actualment la política neoliberal seguida i acceptada, per no dir executada pels grans cap pares dels partits esmentats ( fent memòria, la banca, va tenir els màxims històrics de beneficis durant les legislatures de Felipe Gonzalez) ; es du al peu de la lletra. Però amb un caire d’agressivitat que no havia tingut abans, simplement el dissimulaven.

Full de ruta: Sanitat privada i desmantellament de la pública; educació elitista per a mantenir el cicle; esclavatge en el lloc de treball ( reduccions de sous, ERES, EROS, retallades de pagues, i l’objectiu final, si no a un temps és l’acomiadament lliure, ara de cada vegada costa menys); creació d’una mà d’obra barata que ni tan sols trobarà feina a altres països d’Europa, ni Amèrica; arribant al sis milions d’aturats , i a un 55% d’atur juvenil, afegint que els estudiants que acabin les carreres hauran d’emigrar a altres llocs a trobar feina. Creació d’un subproletariat.

Concloent,  el sistema capitalista ho vol tot. Tot el que va permetre amb temps de bonança, s’ho vol cobrar amb efecte retroactiu; ja que en temps de bonança li interessava donar unes certes “permissivitats” per seguir creixent; amb els menys conflictes possibles amb les classes populars. Ara mateix no li importa en absolut, a més es pot permetre arruïnar països que estan en venda en mans dels seus especuladors; que és una estratègia molt millor i aporta més beneficis que quan havia de generar guerres pels mateixos fins i objectius. Ara les guerres són de “distracció” malgrat milions de vides humanes siguin intencionalment eliminades. La geo-estratègia, i els recursos primaris, estan fabricant de manera, i no sibil·lina un colonialisme del segle XXI, amb el vist i plau de la Comunitat Internacional.

Quan els Maies, profetitzaren un final del món, vull creure que era metafòricament i que el món (amb els seus sistemes econòmics tòxics) tal i com s’ha anat muntant i desenvolupant ha de desaparèixer ja que està arribant als seus límits i el més segur és que no hi hagi altra sortida.

El sistema capitalista vol  engolir-se les mateixes classes (populars-treballadores) que han creat la riquesa, i ells acumulant la plusvàlua creada, l’han fet perdurar fins ara. Abans el sistema, donava lo bàsic per a seguir produint i generar la plusvàlua  i ara ho vol tot. Les seves contradiccions internes, a mi em semblen irresolubles, s’està cavant la seva pròpia fossa.

 Ara de moment les persones desesperades se suïciden; això pot canviar d’un dia a l’altre i aquesta desesperació i violència larvada es canalitzi cap a un altra costat.

Acab recalcant les paraules de la dona que s’ha cremat a lo bonzo: “M’ho heu levat  tot” és estarrufant la decisió. Qui sent que ho ha perdut tot no té por de res, i els més preocupant, és que poden acabar pagant justos per pecadors.  

dissabte, 16 de febrer del 2013

Els suïcidis provocats pel capitalisme financer






No tinc prou paraules per escriure sobre les persones que no han pogut aguantar la pressió mental i emocional i han decidit suïcidar-se abans que viure d’una manera vexatòria i indigna, en una societat i sistema econòmic i social que és capaç de crear exclosos, furtant-los de manera subtil i sibil·lina la VIDA.

Viure, no tan sols és respirar. Viure amb dignitat comporta tenir les necessitats humanes més bàsiques cobertes: un habitatge condicionat, treball, menjar, una assistència sanitària, educació i cultura.

Per a mi els eixos bàsics del tan venut i esmentat “estat del benestar” ,  un eufemisme, ja que hi ha tres quartes parts del món que no el gaudeixen, ja que no és per tots i totes; mentre per l’altra banda, existeixen d’altres que viuen en un món de luxes, privilegis i riquesa sobre les espatlles de les classes populars, als qui deixen, i no sempre, les miques del seu gran banquet.

Res val més que una VIDA. Hem arribat a una confusió maquiavèl·lica, interessada i malintencionada, entre el que costa i el que val.

La gran majoria de valors ètics, morals no tenen preu. El que si té un preu, i darrerament s’han vistos casos a balquena, són persones que poden bescanviar aquests valors esmentats – a saber si els tenien arrelats veritablement- per estatuts econòmic, privilegis de luxe de la mateixa casta i la seva corresponent cota de poder, fins arribar inclusiu, malgrat no ho necessitin, a ficar la mà dins la caixa comuna i acabar als jutjats i altres a presó.

Em sent molt dolgut, enrabiat,  i indignat, que la situació hagi arribat fins aquí, fins als suïcidis debut a la pràctica deliberada d’un capitalisme salvatge i agressiu que ajudat per un bon grapat de polítics al seu servei i que d’ell es nodreixen, emprin una política econòmica neoliberal que MATA.

La meva primera intenció, era escriure una frase curta de condemna a la bestiesa, (entre el 2012 i 2013, a l’estat espanyol hi ha hagut 20 suïcidis) i parlar amb el setmanari que a la resta de la pàgina de la meva secció hi hagués un gran llaç negre. No ho he fet perquè aquestes paraules no quedin dins mi.

El feixisme té molts de rostres, però sempre el mateix objectiu: anular a les persones física, mental i emocionalment, convertint-les amb escòria sense dignitat i un cop assolit, inclusiu eliminar-les físicament. La història del Segle XX i XXI ens mostra prou exemples.
Ara vivim un altre inici de l’esclavatge amb caires feixistes del Segle XXI.

Una política i sistema que és capaç de portar persones a llevar-se la vida; ja no parl de les guerres orquestrades per espoliar de recursos a altres països, deixant-los amb la misèria i la fam; és un SISTEMA  ASSASSÍ i ho escric amb majúscules, i tots els que ajuden a mantenir-lo, per guarir-se el seu estatuts i que ell pugui continuar acumulant riquesa, robada a tots nosaltres que la produïm; són còmplices d’aquests assassinats ja sigui per acció o omissió.
Una esperança, la pressió popular de la plataforma d’APH, que ha aconseguit que s’acceptés a tràmit la iniciativa legislativa popular, per modificar la sagnant  llei hipotecària. És l’èxit d’una batalla, però continua la guerra; o sigui s’ha de mantenir la vigilància.

Acab i esper que el llaç negre que enviaré  encapsa-li aquest dolgut article, en testimoni de la meva condemna, i al mateix temps del meu respectuós condol, a les famílies, amics i amigues, d’aquestes persones que han estat suïcidades.

divendres, 8 de febrer del 2013

La gran estafa hipotecària i els responsables

La pancarta deixa ben clar quines són les exigències de la Iniciativa Legislativa Popular, avalada per més de un milió quatre-centes signatures, que serà votada dimarts dia 12 i possiblement en contra per part de tots els partits majoritaris. 



Fart del desgavell que hi ha amb els casos de corrupció i altres endemeses dels nostres “estimats” polítics, m’entra un poc de desànim, que intent superar, ja que malgrat aquestes magarrufes, també existeixen persones i de cada vegada més, que estan treballant en contra de les injustícies flagrants i per fer un món més just, harmoniós i humà. Clar que no em refereix a ningú del gran capital ni als seus braços executors.

Aquesta part positiva de la lluita per la transformació en contra de les injustícies, és un clar exemple la Plataforma dels afectats per la hipoteca, amb més de cent nuclis dins tot l’estat espanyol formada des de fa quatre anys, i amb la intervenció d’Ada Colau al Congrés de Diputats, sense cap pèl a la llengua i denunciant clarament aquesta gran i criminal estafa i sobre la reforma de la llei hipotecaria aprovada el passat novembre. Dic criminal, paraula que Ada, empra per referir-se al representant de les entitats financeres Javier Rodriguez Pellitero, ja que hi  ha hagut suïcidis de persones degut a la pressió quan anaven a esser desnonades. La vergonyosa actuació del PP i PSOE, negant-se a legislar per aconseguir la dació de l’habitatge per cancel·lar el deute ,no sé quin qualificatiu emprar.

La intervenció d’Ada Colau, clara, explícita i recalcant la manera de respondre pacíficament en contra d’aquesta gran injustícia i anomenant un per un als responsables d’aquesta estafa.

Va demanar als parlamentaris que facin un examen de consciència, i votin a favor de la dació  pagament retroactiva (regulada a molts altres països europeus) i una moratòria urgent dels desnonaments, asseverant que assenyalaran públicament i amb tots els mitjans que tinguin, als que hagin votat en contra. , plantant-se davant les cases dels diputats i banquers. I jo estic totalment d’acord, doncs ja n’hi ha prou d’aquesta mena de contubernis administració-bancs i grans constructores.

Explica Ada, que  no és un problema social, si no una gran estafa generalitzada, ja que no fou un estat de lliure opció ciutadana el fet d’hipotecar-te i a més que no es va fer de manera lliure i informada, ja que s’amagaven moltes coses en el contracte que els ciutadans signaven amb els bancs.

Que l’administració a través de les seves legislacions fomentà la hipoteca, com exemple, legislar  la deducció per la compra de l’habitatge, però no pel lloguer a l’hora de la declaració de renda.
Que l’administració, a través dels seus responsables, varen vendre que la compra de l’habitatge era la inversió més segura, inclusiu negant alguns dels seus “experts” que hi havia bombolla immobiliària, que finalment es va començar a reconèixer.

Ada, afirmava que aquest gran negoci-estafa on responsables administració-bancs i grans constructores, ara que s’ha destapat el marro, ho volen carregar sobre les espatlles dels ciutadans i ciutadanes, i que la societat civil, ha fet el que hauria d’haver fet l’administració. Destapar-ho i denunciar-ho.

El representant de les entitats financeres, va pretendre justificar-ho debut a la tan esmentada “crisi” -creada per ells i els seus interessos, i això ho dic jo-  i Ada es va haver d’aguantar, malgrat li entaferrà que era un criminal, degut als suïcidis que hi ha hagut i se la va haver d’embeinar.(*) L’enllaç de la intervenció d’aquesta lluitadora, que ho té clar i val la pena veure.

La cèlebre “crisi” ha beneficiat directament al sistema financer. Una acumulació aberrant de riquesa en mans de menys mans. Uns polítics corruptes i còmplices, aplaudint aquest poder que ha sagnat les classes popular. I els dos grans partits capaços de modificar la constitució per a donar preferència al deute dels bancs. No tan sols això, si no que bé s’han ocupat del rescat d’ells, amb fons europeus provinents dels impostos de tots nosaltres.
Dimarts dia 12 es votarà una Iniciativa legislativa popular, avalada per més d’un milió quatre-centes mil signatures. PP i CIU votaran en contra i es convertiran en còmplices dels lobbys financers; ja ho eren. PSOE, com la votació serà en contra, farà una abstenció de cara a la galeria. Queda demostrat que poc els importa els interessos ciutadans i que practiquen el Govern del Poble (el que realment seria una democràcia) però sense el Poble. Queda més que clar que no ens representen!

Si hi ha d’haver una regeneració democràtica: Tots els polítics que han participat amb aquesta corrupció flagrant; tots els cap pares dels lobbys financers; jutjats i a la presó i que retornin cada cèntim malaguanyat al poble. I quan surtin, els polítics, inhabilitats de per vida,  no són de fiar. I el temps de  presó, cursos de reciclatge dels valors ètics i morals. Vos sembla bé la regeneració democràtica?

Monarquia i Església catòlica  que retornin tots els doblers que s’han embutxacat durant anys, i el patrimoni immobiliari,  amb el beneplàcit dels diversos governs des de la mort del dictador.
Suficient crec i s’hauria acabat d’un cop la “crisi” la nostra, i començaria la  seva.

Josep Bonnín

(*)http://www.324.cat/video/4454851/altres/Intervencio-completa-dAda-Colau-al-Congres

dissabte, 2 de febrer del 2013

La corrupció sistemàtica i les coves de n’Ali Baba




Aquests documents publicats al periòdic "El País" presumptament de l'ex tresorer del PP  Bárcenas; i que amb una simple prova cal·ligrafica es podria demostrar la seva procedència i l'autor.


Quan llegeixes a diversos articles i notícies, que patim una corrupció sistemàtica; un es demana de quin sistema: polític, econòmic, social, de valors....?

A l’article passat deia que el tema Bárcenas, ex tresorer del PP, era la punta de l’iceberg, quan escric això, s’ha destapat la seva llista on sembla que cobraren doblers negres Rajoy, President Estat Espanyol; Cospedal, Aceves, Alvarez Cascos, Matas. Inclusiu se cita que Jimenez Losantos també cobrava.

Es podria afirmar que un sistema econòmic que crea fam, misèria, i furta uns drets bàsics que estan legislats, com és el sistema capitalista i emparat per un gran percentatge de la classe política que dins d’ell i que d’ell se’n nodreix; dóna a pensar que realment és cert que la corrupció és intrínseca al sistema.

També la categoria ètica d’uns polítics que menteixen a diari s’ha anat rebaixant a la sola de les sabates, inclusiu institucions com la monarquia es veu immersa en assumptes bastant bruts, per part d’alguns membres; llegiu Caso Noos- Urdangarin, el duque “Em Palma Do” amb una fiança de vuit milions d’euros i que per fi, se li ha llevat el nom que portava a la Rambla nostrada, que ha recuperat el seu nom. Inclusiu demanant a la Casa Reial, que Urdangarin deixi d’emprar el títol de Duque de Palma. Que sortiran més granotes, no ho dubteu ara que s’ha imputat al secretari de les infantes. Això sembla ja un culebrot de mal gust. Que ens ha sortit caríssim.

Una qüestió que he intentat analitzar i no acab d’arribar a la conclusió la més objectiva possible, és, perquè les urnes no castiguen la corrupció en els resultats dels diversos partits que es troben emmerdats.

Es precisen grups, col·lectius, associacions, CUPS, que refresquin diàriament la memòria ciutadana  i que destapin les magarrufes que s’estan fent a diari des de l’àmbit municipal, autonòmic i estatal? Jo diria que si, que la lluita per la transparència la qual, per se s’hauria de donar dins d’una democràcia; i vist el vist no es dóna i impera l’opacitat, és clau per a saber qui i com ens governa o desgoverna i totes les seves responsabilitats que per justícia ciutadana s’haurien de depurar totes, i a vegades no s’arriba al final. Em refereix a allargar procediments  judicials i acabi prescrivint el delicte, Que delicte ho era.

He pogut veure com els partits polítics en els casos de corrupció, tanquen files i afirmar que la compareixença de la Secretaria General del PP na Cospedal, no m’ha convençut gens ni mica, ni tampoc la compareixença de Rajoy (dissabte 2) sense preguntes.Què tenia por que se li demanés?  Massa sovint per esser creïble,  el discurs és el de sempre: Presumpció d’innocència, acatament a la justícia (després indulten com els hi plau i legislen unes “amnisties” per fer eflorir uns doblers negres) i un llarg d’excuses de mal pagador, intentant que els esquitxos de merda no els ferin massa, sobre tots als de més amunt.

Com i de quina manera es pot canviar el sistema que fa aigües i està mostrant les urpes d’una manera sagnant clavant-les inmisericorde a les economies més dèbils?
Ens trobem en situacions absurdes on la prioritat de les partides que es dediquen a obres absurdes i faraòniques i moltes vegades innecessàries; lleven doblers a serveis bàsics ciutadans. Hi ha doblers per AVES i no per sanitat, educació, cultura, serveis socials.

Hi ha doblers per palla per l'eugassada militar, milions d’euros per despeses sumptuàries a les ambaixades espanyoles, un detall, una coberteria d’un cost de tres-cents mil euros; mobiliari de luxe; l’ambaixada de Jordània amb un cost de prop de sis milions d’euros.

L’internacionalisme del sistema que s’ha estès com un pop: Colonialisme Segle XX i XXI i imperialisme que per seguir creixent, també emparat amb la corrupció dels governants d’aquests països, per a furtar els seus recursos. Urani a Mali, per exemple amb intervenció armada de França. Còmplices Consell de Seguretat Europeu, Nacions Unides, OTAN, serveixen a l’imperialisme europeu a la carta.

En tot el que he escrit, hi ha el component de corrupció, ja que sense ella no podria existir.

I aquesta corrupció en surt molt cara, mentre els corruptes se situen en un estatus econòmic sumptuari  que el poble porta sobre les espatlles. Hora és de descarregar pes.
Cal destapar-los a totes i a totes i posar-los al seu lloc. Hi ha feina per estona.

Josep Bonnín