Fart del desgavell que hi ha amb els
casos de corrupció i altres endemeses dels nostres “estimats” polítics, m’entra
un poc de desànim, que intent superar, ja que malgrat aquestes magarrufes,
també existeixen persones i de cada vegada més, que estan treballant en contra
de les injustícies flagrants i per fer un món més just, harmoniós i humà. Clar
que no em refereix a ningú del gran capital ni als seus braços executors.
Aquesta
part positiva de la lluita per la transformació en contra de les injustícies,
és un clar exemple la
Plataforma dels afectats per la hipoteca, amb més de cent
nuclis dins tot l’estat espanyol formada des de fa quatre anys, i amb la
intervenció d’Ada Colau al Congrés de Diputats, sense cap pèl a la llengua i
denunciant clarament aquesta gran i criminal estafa i sobre la reforma de la
llei hipotecaria aprovada el passat novembre. Dic criminal, paraula que Ada,
empra per referir-se al representant de les entitats financeres Javier Rodriguez
Pellitero, ja que hi ha hagut suïcidis
de persones degut a la pressió quan anaven a esser desnonades. La vergonyosa
actuació del PP i PSOE, negant-se a legislar per aconseguir la dació de
l’habitatge per cancel·lar el deute ,no sé quin qualificatiu emprar.
La intervenció d’Ada Colau, clara, explícita
i recalcant la manera de respondre pacíficament en contra d’aquesta gran injustícia
i anomenant un per un als responsables d’aquesta estafa.
Va
demanar als parlamentaris que facin un examen de consciència, i votin a favor
de la dació pagament retroactiva
(regulada a molts altres països europeus) i una moratòria urgent dels
desnonaments, asseverant que assenyalaran públicament i amb tots els mitjans
que tinguin, als que hagin votat en contra. , plantant-se davant les cases dels
diputats i banquers. I jo estic totalment d’acord, doncs ja n’hi ha prou
d’aquesta mena de contubernis administració-bancs i grans constructores.
Explica Ada, que no és un problema social, si no una gran
estafa generalitzada, ja que no fou un estat de lliure opció ciutadana el fet
d’hipotecar-te i a més que no es va fer de manera lliure i informada, ja que
s’amagaven moltes coses en el contracte que els ciutadans signaven amb els
bancs.
Que
l’administració a través de les seves legislacions fomentà la hipoteca, com
exemple, legislar la deducció per la
compra de l’habitatge, però no pel lloguer a l’hora de la declaració de renda.
Que l’administració, a través dels seus
responsables, varen vendre que la compra de l’habitatge era la inversió més
segura, inclusiu negant alguns dels seus “experts” que hi havia bombolla immobiliària,
que finalment es va començar a reconèixer.
Ada, afirmava que aquest gran
negoci-estafa on responsables administració-bancs i grans constructores, ara
que s’ha destapat el marro, ho volen carregar sobre les espatlles dels
ciutadans i ciutadanes, i que la societat civil, ha fet el que hauria d’haver
fet l’administració. Destapar-ho i denunciar-ho.
El
representant de les entitats financeres, va pretendre justificar-ho debut a la
tan esmentada “crisi” -creada per ells i els seus interessos, i això ho dic jo-
i Ada es va haver d’aguantar, malgrat li
entaferrà que era un criminal, degut als suïcidis que hi ha hagut i se la va
haver d’embeinar.(*) L’enllaç de la intervenció d’aquesta lluitadora, que ho té
clar i val la pena veure.
La cèlebre “crisi” ha beneficiat
directament al sistema financer. Una acumulació aberrant de riquesa en mans de
menys mans. Uns polítics corruptes i còmplices, aplaudint aquest poder que ha
sagnat les classes popular. I els dos grans partits capaços de modificar la
constitució per a donar preferència al deute dels bancs. No tan sols això, si
no que bé s’han ocupat del rescat d’ells, amb fons europeus provinents dels impostos
de tots nosaltres.
Dimarts
dia 12 es votarà una Iniciativa legislativa popular, avalada per més d’un milió
quatre-centes mil signatures. PP i CIU votaran en contra i es convertiran en còmplices
dels lobbys financers; ja ho eren. PSOE, com la votació serà en contra, farà
una abstenció de cara a la galeria. Queda demostrat que poc els importa els
interessos ciutadans i que practiquen el Govern del Poble (el que realment
seria una democràcia) però sense el Poble. Queda més que clar que no ens
representen!
Si hi ha d’haver una regeneració
democràtica: Tots els polítics que han participat amb aquesta corrupció
flagrant; tots els cap pares dels lobbys financers; jutjats i a la presó i que
retornin cada cèntim malaguanyat al poble. I quan surtin, els polítics,
inhabilitats de per vida, no són de
fiar. I el temps de presó, cursos de
reciclatge dels valors ètics i morals. Vos sembla bé la regeneració
democràtica?
Monarquia i Església catòlica que retornin tots els doblers que s’han
embutxacat durant anys, i el patrimoni immobiliari, amb el beneplàcit dels diversos governs des
de la mort del dictador.
Suficient
crec i s’hauria acabat d’un cop la “crisi” la nostra, i començaria la seva.
Josep Bonnín
(*)http://www.324.cat/video/4454851/altres/Intervencio-completa-dAda-Colau-al-Congres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada