Pel dia Mundial de la Poesia
Efímer
Entrunyellaré
un eclipsi de tendresa,
i amb les meves mans,
dissoldré la boira.
Esfilegassats niguls
deformaran les formes
i crearan utopies
que el vent, paulatinament,
desfarà fent-los fonedissos.
Efímer, és un espai
on no se’m permet viure.
Transitem
cada segon que passa,
del present al passat.
Aquesta és la única certesa
que ens regala la vida.
Josep Bonnín
Vilafranca de Bonany 21-3-2019
