Els suïcidis provocats pel capitalisme financer

No tinc prou paraules per escriure sobre les persones que no han pogut aguantar la pressió mental i emocional i han decidit suïcidar-se abans que viure d’una manera vexatòria i indigna, en una societat i sistema econòmic i social que és capaç de crear exclosos, furtant-los de manera subtil i sibil·lina la VIDA.

Viure, no tan sols és respirar. Viure amb dignitat comporta tenir les necessitats humanes més bàsiques cobertes: un habitatge condicionat, treball, menjar, una assistència sanitària, educació i cultura.

Per a mi els eixos bàsics del tan venut i esmentat “estat del benestar” ,  un eufemisme, ja que hi ha tres quartes parts del món que no el gaudeixen, ja que no és per tots i totes; mentre per l’altra banda, existeixen d’altres que viuen en un món de luxes, privilegis i riquesa sobre les espatlles de les classes populars, als qui deixen, i no sempre, les miques del seu gran banquet.

Res val més que una VIDA. Hem arribat a una confusió maquiavèl·lica, interessada i malintencionada, entre el que costa i el que val.

La gran majoria de valors ètics, morals no tenen preu. El que si té un preu, i darrerament s’han vistos casos a balquena, són persones que poden bescanviar aquests valors esmentats – a saber si els tenien arrelats veritablement- per estatuts econòmic, privilegis de luxe de la mateixa casta i la seva corresponent cota de poder, fins arribar inclusiu, malgrat no ho necessitin, a ficar la mà dins la caixa comuna i acabar als jutjats i altres a presó.

Em sent molt dolgut, enrabiat,  i indignat, que la situació hagi arribat fins aquí, fins als suïcidis debut a la pràctica deliberada d’un capitalisme salvatge i agressiu que ajudat per un bon grapat de polítics al seu servei i que d’ell es nodreixen, emprin una política econòmica neoliberal que MATA.

La meva primera intenció, era escriure una frase curta de condemna a la bestiesa, (entre el 2012 i 2013, a l’estat espanyol hi ha hagut 20 suïcidis) i parlar amb el setmanari que a la resta de la pàgina de la meva secció hi hagués un gran llaç negre. No ho he fet perquè aquestes paraules no quedin dins mi.

El feixisme té molts de rostres, però sempre el mateix objectiu: anular a les persones física, mental i emocionalment, convertint-les amb escòria sense dignitat i un cop assolit, inclusiu eliminar-les físicament. La història del Segle XX i XXI ens mostra prou exemples.

Ara vivim un altre inici de l’esclavatge amb caires feixistes del Segle XXI.

Una política i sistema que és capaç de portar persones a llevar-se la vida; ja no parl de les guerres orquestrades per espoliar de recursos a altres països, deixant-los amb la misèria i la fam; és un SISTEMA  ASSASSÍ i ho escric amb majúscules, i tots els que ajuden a mantenir-lo, per guarir-se el seu estatuts i que ell pugui continuar acumulant riquesa, robada a tots nosaltres que la produïm; són còmplices d’aquests assassinats ja sigui per acció o omissió.

Una esperança, la pressió popular de la plataforma d’APH, que ha aconseguit que s’acceptés a tràmit la iniciativa legislativa popular, per modificar la sagnant  llei hipotecària. És l’èxit d’una batalla, però continua la guerra; o sigui s’ha de mantenir la vigilància.

Acab i esper que el llaç negre que enviaré  encapsa-li aquest dolgut article, en testimoni de la meva condemna, i al mateix temps del meu respectuós condol, a les famílies, amics i amigues, d’aquestes persones que han estat suïcidades.