Atacs a “Enllaçats pèl Català” i grinyolar de cadenes als instituts mallorquins

                                         Un clar atemptat en contra de la llibertat d'expressió

La situació que s’està vivint a diversos instituts de la nostra Mallorqueta, amb el tema dels llaços quadribarrats, els quals el personal d’IBISEC està retirant; ho veig com un intent de paralitzar la  iniciativa d’ “enllaçats pel català” i és autènticament esperpèntica. Estan pixant fora de test, i la pixarada també ha arribat els instituts de Sóller  i les nostres “autoritats” – aquesta  designació se l’han de guanyar- veuen fantasmes arreu amb el tema del català, intentant donar-li una connotació política, que tan sols ells veuen i practiquen, per crear crispació i confrontació.

Han arribat a tal punt, amb les clucales obsessives en contra del  català  (Català de Mallorca així l’anomenava Ramon Llull) , que veuen fantasmes arreu, i podria afirmar, desgraciadament, els fantasmes són ells i cada cop que es mouen s’escolta el grinyolar de cadenes.

Els centres escolars responen. El  llaç quadribarrat no és una ensenya, ni bandera, és un llaç. Als centres on són retirats són substituïts per un llaç negre: anarquisme o dol? Si sospiten que és un referent a la bandera anarquista, tal vota el llevaran , ara bé, si és la connotació de dol que té el color negre a occident, tal volta el deixin.

Esper veure la reacció de les “autoritats” en educació respecte a aquest llaç negre, vull dir, que si no el lleven, el que els hi fa una nosa de no dir és clarament el quadribarrat. Estaré a l’aguait.

Al començar aquest article, a part de la situació dels llaços quadribarrats  -l’ensenya que portà el Rei en Jaume I, era la quadribarrada, i més endavant un Rei de Mallorca, Sanç I si mal no record, va atorgar als municipis que hi incorporessin el seu escut sobre ella- n’hi ha una altra que no té tara.  

Per cert un incís, si m’ho permeteu, la bandera de Mallorca amb les quatre barres i el castellet,  l’any 1983, històricament no s’aguanta massa.

Seguint, amb l’altre tema, sembla que un grup d’alumnes de l’Institut d’educació secundària de Marratxí, s’atreviren, gosaren, en temps de lleure, a fer un vídeo on es gravà una cançó en defensa de la nostra llengua i en contra dels atacs continuats a la mateixa per part dels nostres governants; tot emprant una sala del centre, debut a què el renou del pati, ho impedia.

A les “autoritats” educatives ( no sé si van dirigides per les polítiques, tot podria ser)  se’ls hi ha encès la sirena i estan començant a obrir una investigació sobre el mateix. Hem tornat a escoltar el grinyolar de cadenes? Podria esser.

Els pares i mares  dels estudiants, han emès un comunicat – al que ja m’hi he adherit,  doncs  els hi vessa la raó- i a hores d’ara,  el Col·lectiu Albaïna també ha enviat un  correu d’adhesió al mateix. Al comunicat expliquen pares i mares, amb pèls i senyals, com, perquè i quan i on es va gravar aquest vídeo. També s’haurà d’estar a l’aguait per a veure fins on pot arribar el grinyolar de cadenes, i unes actuacions que surten de botador.

Que a hores d’ara en una comunitat  on no hi havia cap problema en quant al tema de la nostra llengua, inclusiu en distintes legislatures on Governava el PP, i ara ens haguem de veure amb aquestes “botinflades” que freguen la incultura, la ignorància i en alguns moments escriuria que la mala llet, si no fos, perquè és penós, patètic, hi ha més qualificatius, seria per fer un fart de riure, per pallassos malintencionats.  

No puc pensar, que els màxims representats en educació i els polítics nostrats, no tinguin altres feines que marejar la perdiu d’aquesta manera i “anar a cercar na Maria per sa cuina”.

Tampoc crec que les ordres d’aquests  atacs a la nostra identitat, vinguin del  comandament central de Madrid ordenades pel Canceller Rajoy, doncs  deu tenir altres ocupacions, com  eixugar les llàgrimes a n’Arenas que no governarà  a Andalusia.

No comprenc aquest auto odi que alguns polítics mallorquins tenen a  la nostra comunitat, que la voldrien totalment provinciana, inculta, sense arrels ni dignitat.

No entenc, que emprin el castellà arreu, quan xerren perfectament el mallorquí. És un dir, ja que amollen cada   barbarisme que fan mal a les oïdes.

Les urnes no els dóna el dret de cuixa i pernada, però ells s’ho creuen.

Més prest o més tard, passaran comptes davant la història i suspendran de valent!  

Escriptors catalans demanen al PEN Internacional que denunciï a l'ONU el "genocidi cultural" de la llengua catalana

Escriptors catalans demanen al PEN Internacional que denunciï a l'ONU el "genocidi cultural" de la llengua catalana

Com a poeta i escriptor en llengua catalana malgrat no estigui dins cap associació, m'adhereix totalment a aquesta petició. Totes i tots hem de clamar i denunciar dins dels àmbits que puguem aquest intent de genocidi de la nostra llengua! Endavant les atxes!

Jo et portaré la llum: 25 de març: Clam unitari a favor de la nostra llen...

 El rei en Jaume I portant l'estelada que simbolitzava el sentiment de molts dels manifestants d'aquesta jornada història i memorable 

La insensibilitat del Govern Balear s’ha tornat a fer palesa, no tan sols per conculcar els nostres drets atacant frontalment la nostra llengua – Catalana, quins dallonses discutir-ho encara- i la nostra cultura, molt més a prop a la catalana que a la mesetària madrilenya; a més que els importa un pebre que una persona com en Jaume Bonet estigui fent una vaga de fam ( no record que hagi passat un cas semblant durant tota la partitocràcia que vivim), en defensa de la nostra llengua posant en perill imminent la seva vida.

La fòbia gonellista, inculta, i antidemocràtica ha tornat a treure els seus militants i simpatitzants al carrer, hi ha atacat els cartells que l’Obra Cultural Balear havia penjat a Sóller per la convocatòria de la manifestació que amb el lema de “Si  a la nostra llengua” se celebrà  el passat dia 25 de març, una jornada històrica i unitària amb el suport d’infinitat de persones, associacions, col·lectius i partits polítics.

No contents amb l’atemptat als cartells, col·locant les seves ferratines a sobre ( una altra mostra del despotisme desllustrat), convoquen una concentració pel mateix dia en defensa d’aquesta llengua que tan sols ells parlen i escriuen ( comprendre ho dubtaria, la intel·ligència no arriba a tant) que l’anomenen el “baléà” que fonèticament sona com “belà” i això ho fan les ovelles. On es reuniren com podem veure a diverses fotografies quatre gats i un moix, en front dels més de cinquanta mil mallorquins, que a més de defensar la nostra llengua , defensarem la nostra terra i la nostra cultura.

I ara el Govern Balear no té excusa per no donar resposta a les peticions que allà es feren, ja que tot el ventall social i polític de Mallorca ( excepte dreta és clar) es va unir, perquè no segueixin conculcant un dret lingüístic assumit a la nostra comunitat i que era un consens de totes les forces polítiques ( PP inclòs) de més de trenta anys.

Puc afirmar que la representació de Sóller passà amb escreix les cent cinquanta persones i el Col·lectiu Albaïna i fou present portant la bandera de Sóller.  

A la finalització de la manifestació, es llegí el manifest per part del President de l’Obra Cultural Balear Jaume Mateu i intervingueren l’actor Simó Andreu i Maria del Mar Bonet, qui en un espai del seu parlament demanà sentit comú al Govern Balear, tot afirmant: “Si en tenen”. Fou emocionant, quan es referiren a Jaume Bonet, perquè deixés la vaga de fam, perquè en paraules de Jaume Mateu: “Et necessitam!”.

Que el sentiment anticatalà per provocar enfrontaments en una comunitat que no n’existien en absolut, i com una cortina de fum per poder fer els que els hi passi pels dallonses els partits de dretes, i just ara mateix que amb una majoria absoluta es creuen que tenen el dret de cuixa i pernada, és molt antic i duem aguantant els mateixos atacs fa prop de tres segles.

Som nosaltres els qui no volem estar dins d’aquesta “España” mesetària i cavernícola que cada vegada que pot ens ataca, ens humilia i vols robar-nos les nostres arrels més profundes: llengua i cultura, amb un afany colonitzador desmesurat.

Ara bé, si els hi van bé tots els doblers que treuen de lo que ells consideren que són “colònies perifèriques” per desenvolupar les infraestructures que precisen, ja que si fos per la seva capacitat de crear riquesa, no arribarien ni a les d’una república bananera. I mentre nosaltres hem de pagar amb escreix els seus excessos, la seva tudadissa i per ca nostra minva totes les necessitats bàsiques. Són uns putes golafres i aprofitats i a nosaltres ens volen “solidaris” quina barra!

Molt clares les menjarien  les sopes si Catalunya, Illes Balears i País Basc fossin independents, ja que entre tots cobrim molt més del 30% del Producte Interior Brut ( les seves despeses) i que ens retornen? Fam i misèria o sigui espoli fiscal crònic i continuat. I ben  alerta no aixequis la veu demanant el que és nostre i ens correspon. Ja que després t’acusen d’insolidari.

Vos sembla que amb aquestes condicions insolidàries i injustes hom vol seguir estant dins d’aquesta “españa” que a més de robar-nos ens malmena?  Al manco jo no , i de cada vegada hi ha més ciutadans i ciutadanes que pensen i senten el mateix. I no hi ha per menys!

25 de març: Clam unitari a favor de la nostra llengua i cultura

                                                                            

La insensibilitat del Govern Balear s’ha tornat a fer palesa, no tan sols per conculcar els nostres drets atacant frontalment la nostra llengua – Catalana, quins dallonses discutir-ho encara- i la nostra cultura, molt més a prop a la catalana que a la mesetària madrilenya; a més que els importa un pebre que una persona com en Jaume Bonet estigui fent una vaga de fam ( no record que hagi passat un cas semblant durant tota la partitocràcia que vivim), en defensa de la nostra llengua posant en perill imminent la seva vida.

La fòbia gonellista, inculta, i antidemocràtica ha tornat a treure els seus militants i simpatitzants al carrer, hi ha atacat els cartells que l’Obra Cultural Balear havia penjat a Sóller per la convocatòria de la manifestació que amb el lema de “Si  a la nostra llengua” se celebrà  el passat dia 25 de març, una jornada històrica i unitària amb el suport d’infinitat de persones, associacions, col·lectius i partits polítics.

No contents amb l’atemptat als cartells, col·locant les seves ferratines a sobre ( una altra mostra del despotisme desllustrat), convoquen una concentració pel mateix dia en defensa d’aquesta llengua que tan sols ells parlen i escriuen ( comprendre ho dubtaria, la intel·ligència no arriba a tant) que l’anomenen el “baléà” que fonèticament sona com “belà” i això ho fan les ovelles. On es reuniren com podem veure a diverses fotografies quatre gats i un moix, en front dels més de cinquanta mil mallorquins, que a més de defensar la nostra llengua , defensarem la nostra terra i la nostra cultura.

I ara el Govern Balear no té excusa per no donar resposta a les peticions que allà es feren, ja que tot el ventall social i polític de Mallorca ( excepte dreta és clar) es va unir, perquè no segueixin conculcant un dret lingüístic assumit a la nostra comunitat i que era un consens de totes les forces polítiques ( PP inclòs) de més de trenta anys.

Puc afirmar que la representació de Sóller passà amb escreix les cent cinquanta persones i el Col·lectiu Albaïna i fou present portant la bandera de Sóller.  

A la finalització de la manifestació, es llegí el manifest per part del President de l’Obra Cultural Balear Jaume Mateu i intervingueren l’actor Simó Andreu i Maria del Mar Bonet, qui en un espai del seu parlament demanà sentit comú al Govern Balear, tot afirmant: “Si en tenen”. Fou emocionant, quan es referiren a Jaume Bonet, perquè deixés la vaga de fam, perquè en paraules de Jaume Mateu: “Et necessitam!”.

Que el sentiment anticatalà per provocar enfrontaments en una comunitat que no n’existien en absolut, i com una cortina de fum per poder fer els que els hi passi pels dallonses els partits de dretes, i just ara mateix que amb una majoria absoluta es creuen que tenen el dret de cuixa i pernada, és molt antic i duem aguantant els mateixos atacs fa prop de tres segles.

Som nosaltres els qui no volem estar dins d’aquesta “España” mesetària i cavernícola que cada vegada que pot ens ataca, ens humilia i vols robar-nos les nostres arrels més profundes: llengua i cultura, amb un afany colonitzador desmesurat.

Ara bé, si els hi van bé tots els doblers que treuen de lo que ells consideren que són “colònies perifèriques” per desenvolupar les infraestructures que precisen, ja que si fos per la seva capacitat de crear riquesa, no arribarien ni a les d’una república bananera. I mentre nosaltres hem de pagar amb escreix els seus excessos, la seva tudadissa i per ca nostra minva totes les necessitats bàsiques. Són uns putes golafres i aprofitats i a nosaltres ens volen “solidaris” quina barra!

Molt clares les menjarien  les sopes si Catalunya, Illes Balears i País Basc fossin independents, ja que entre tots cobrim molt més del 30% del Producte Interior Brut ( les seves despeses) i que ens retornen? Fam i misèria o sigui espoli fiscal crònic i continuat. I ben  alerta no aixequis la veu demanant el que és nostre i ens correspon. Ja que després t’acusen d’insolidari.

Vos sembla que amb aquestes condicions insolidàries i injustes hom vol seguir estant dins d’aquesta “españa” que a més de robar-nos ens malmena?  Al manco jo no , i de cada vegada hi ha més ciutadans i ciutadanes que pensen i senten el mateix. I no hi ha per menys!

Gran manifestació a Barcelona contra l'extermini del català a les Illes · Tribuna.cat

Gran manifestació a Barcelona contra l'extermini del català a les Illes · Tribuna.cat

Corrupció versus honestedat

                         Apart d'aquesta corrupció, darrera hi ha la corrupció de principis i moralitat

A què no sabeu, quin és el valor ètic o tal volta moral, que sembla – i no puc contestar a aquesta pregunta el seu, perquè- que està desapareixent en el món? Fais un esforç i mireu un simple telenotícies i tindreu la resposta a la punta de la llengua. Ho escriuré: Honestedat.

Els casos de corrupció que s’han destapat a balquena, habitualment, sempre van agermanats amb doblers, luxe, estatuts... Sembla que és ben igual el que s’ha de vendre. Si hi ha un mercat,  i venedors i compradors, la barrina al marge de la llei està quasi assegurada. També existeix  una corrupció moral.

Així i tot, l’altre dia en un telenotícies venien dos casos de corrupció un tant especials,  dels quals hi ha detinguts: La directora del  diari  “News of the worl” Rebekah Broks, la mà dreta de Murdoch, i cinc persones més,  pel tema de les escoltes telefòniques i suborns a policies . I també un científic que ha escrit uns articles per una revista de natura, que alguns podrien esser falsos i un amb el suport  d’un investigador invisible. Jo que em pensava que invisible, tan sols era el joc de l’amic, idò no.

Bé, la temàtica sobre l’home invisible, ha omplert algun tipus de cinematografia, però era pràcticament ciència ficció, o no, moltes vegades pels nostres polítics a no esser que aixequem la veu, nosaltres, el poble, després de les eleccions, realment, es torna invisible, ben igual com denominaven als avions, que malgrat tenir el seu fusellatge i estructura prou visibles, eren interceptables pels radars convencionals.

Que vol dir honestedat? Segons el diccionari Català-Valencià -Balear, diu :

Honestedat  f. Qualitat d’honest. Honest: Conforme a la decència; no oposat als bons costums i més particularment a la bona conducta sexual i de decència: i de les persones decents: Persona decent: la que obra conforme als bons costums, realment o aparent. I com és lògic, deshonest, indecent, aplicable a molts governants vol dir tot el contrari. Fins arribar a la immoralitat.

M’agradaria saber que deuen pensar o sentir, malgrat el que senten, teòricament, no hi té cabuda dins l’aplicació de la justícia; els fiscals ( sobretot els anticorrupció) i els jutges que substancien causes on apareixen els tipificats delictes: Suborn, prevaricació, apropiació de cabdals públics, tràfic t’influencies, falsedat en documents mercantils; quan les persones que són jutjades, haurien d’esser uns referents socials en quant a valors i en lloc de donar llum donen fum.

I per més inri, són persones que pel seu estatuts i posició social no ho precisaven en absolut, ja que molts o alguns d’ells, gosen d’uns privilegis que no el poble planer ( que aquesta n’és una altra per dir la meva) , que els permetria viure de luxe , tindrien més que cobertes les seves necessitats de tots tipus (?),  de manera totalment legal i transparent.

Ministres, Presidents de Govern de Comunitats Autònomes ( no em refereix als de l’estat central, encara) , Consellers, Directors generals, Caps de premsa i comunicació, zeladors d’urbanisme, inclusiu dins els governs municipals, regidors que també  han fet les seves magarrufes, i no continuo, immensa és la llista de càrrecs.

També hi cap la barroeria, com trobar dos-cents quaranta mil euros enterrats dins una capsa de cola-cao en el jardí de casa, d’una persona encausada per  qüestions de corrupció. Altres que són més fins, sembla que ho eludeixen i ho envien a paradisos fiscals , ja que segons quines quantitats de doblers i la seva procedència, reialment no caben dins les seves declaracions de renda.

Vaig escriure, fa estona, que hi ha doblers negres, bruts i doblers negres i bruts. Els que ocupen càrrecs de confiança política, o empren la seva posició per robar doblers públics,  els qualificaria de bruts, brutíssims, ja que els doblers provenen dels impostos dels ciutadans , que per  pagar-los, fan  set nusos a la corda, prescindint de coses necessàries i bàsiques i van aquests “bribons”- cap referència a un vaixell- i arramblen amb uns doblers que no necessiten. Brutícia!

Vos n’adoneu que no he posat un sol nom i tots els que analitzeu una mica, heu sabut de quina mena de bergants estava xerrant. I espereu que encara no ha sortit tot, jo esper que aquest 2012 encara en veurem alguna que ens posarà els pèls de punta, si és que això ja és possible a hores d’ara.

Per avui, tanc la paradeta

Presentació del llibre “Dones Republicanes” de Margalida Capellà

                                       Moment de la presentació del llibre "Dones republicanes"                  

En el marc de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, el passat dia 7 de març, en el Casal de Cultura- Museu de Sóller; el Col·lectiu Albaïna organitzà l’acte de presentació del dos volums “Dones republicanes” de Margalida Capellà, al que assistiren prop de seixanta persones. 

Obri la presentació Josep Bonnín escriptor i membre del Col·lectiu , qui es referí a la tasca feta per Margalida Capellà des de l’any 2003 sobre la investigació i entrevistes a Dones republicanes represaliades.

Margalida Capellà explica de quina manera havia anat confegint els dos llibres  amb les diverses entrevistes a Dones republicanes, que havien perdut homes, fills, germans, pares, després de la finalització de la Guerra Civil i la repressió que exercí la dictadura franquista.

Contà les experiències a què aquestes dones havien estat sotmeses: vexacions, empresonaments, maltractament físics i emocionals, inclusiu afusellaments. Explicà el drama humà que havien viscut i inclusiu esmentar que havia tingut problemes, ja que encara la por existia. Doncs algunes foren represaliades sense cap tipus de prova dels suposats “delictes” en contra del règim.

Posteriorment , hi va haver el torn de preguntes. Acaba l’acte amb un petit refrigeri i Margalida Capellà signà exemplars dels seus llibres.

            Public assistent i Margalida Capellà i Josep Bonnín

 El quadre  al fons de Maria Mayol, dona republicana d'esquerres i creadora del Foment de Cultura de la Dona

Bombardejos institucionals contra la nostra llengua i cultura

                              Peu de foto: Aquests són els canvis que vol aquesta genteta


Haver-se d’enfrontar en un estat de dret (diuen) a una denuncia per part d’un policia nacional per emprar la teva llengua materna , és inaudit . Tot va ocórrer quan el policia registrava les borses d’uns membres d’Endavant : “A Mallorca en català”, el dia de l’entrada baix pal·li del gendre del rei d’Espuña (perdó, en que estaria pensant, segurament amb la fàbrica de xoriços i embotits?, Espanya volia dir) Iñaki Urdangarin, als jutjats.

Lògic que Marcel Pich li parlés amb la nostra llengua: oficial per a més saber! Un bon esforç per  ell, haver de canviar al castellà, quan el policia  li comunicà que era de Màlaga i que parlés “en espanñol por cuestión de respecto”  i malgrat això, retingut i denunciat.

Que falta més encara, que ens tornin a dir: ¡Hableme el idioma del imperio!  o !Hableme en cristiano¡ o tal volta: !Jo no entiendo ni hablo el polaco!?

La persecució i el sentiment anticatalà, no tan sols per la llengua que és un nexe comú històric entre les comunitats de parla catalana , és un sentiment propulsat en diversos moments històrics per les autoritats pertinents de caire despòtic i repressiu, que ha arribat fins als nostres dies amb els governants de dretes que foren elegits a les urnes, que s’ompliren la boca de mentides durant la campanya electoral, i crec que els seus votants pensaven que traurien una vareta màgica, acabarien ipso facto amb la crisi i tornaríem fermar els cans amb llangonises. Idò no¡

Frau Merkel ha manat a Rajoy ( Sant Mariano), no que faci miracles,  si no que es porti bé, faci  retallades que els seus amos ( Mercats, especuladors taurons,   Agències de qualificació de riscos; i caps de les entitats financeres ) li han ordenat, a no esser que vulgui durar en el poder, el mateix temps que un xupa-xup a la porta d’una escola.

En Rajoy  ha obeït i des de dalt  de la piràmide del poder, ha ordenat als seus acòlits que facin el mateix, sobretot en educació i cultura que això no dóna vots; i que un poble inculte i ineducat  és molt més fàcil de manipular que els que pensen i tenen capacitat d’anàlisi.

A les nostres contrades El President i Mon-Senyor Josemon Bauzá no li ha bastat això, a més de voler  retallar la llengua; estan creant  un clima de confrontació que està arribant a cotes inimaginables. Així i tot, mai en la història de Mallorca, s’han trobat els governants amb una vaga de fam de “Jubilats per Mallorca” en defensa de la nostra llengua. Admirable!

D. Josemon, un  mallorquí  que renuncia els seus orígens, desconeix la nostra història  i que considera Mallorca, un solar molt gran  per a omplir-lo  de ciment: genètica del Pius Pius , i seguir  especulant amb la terra dels nostres avantpassats. En  nom de les retallades -no tan sols anul·laren les subvencions a la premsa forana no diària en català-   si no que amb aquesta  obsessió malaltissa , i no conformat amb enviar el torpede a la línia de flotació d’uns setmanaris molts propers al  poble; han  espanyolitzat IB3 i ara es diu  PP3.

A més, amb aquesta fòbia obsessiva al català, es volen carregar  la Llei de Normalització Lingüística, llei consensuada en el seu moment per totes les forces polítiques ( PP inclòs) . Polítics de l’oposició li han dit : “Vostè Sr. Bauzá crea problemes on no n’hi ha!
Aquesta befa institucional a la nostra llengua i cultura pròpia, amb un atac continuat, portarà més que una tempesta quan les situacions es radicalitzin .Possiblement sigui això que volen.

Abans d’acabar, un record per Salvador Puig Antich, que ha fet 38 anys, del seu assassinat pel Franquisme , i els que els jutjaren i imposaren la sentència continuen dins la impunitat. Un dels que signà la sentència del consell de guerra fou José Utrera Molina (Ministro Secretario General del Movimiento) sogre  de l’actual Ministre de Justícia  Ruiz-Gallardón.

He retornat a escoltar dos testimonis musicals: “A Margalida” de Joan Isaac (dedicada  a la dona de Salvador), i “I si canto trist” de Lluís Llach. Cal memòria!

Estem rodejats de deplorables  provincians  colonitzador, que saben que la manera més efectiva  de minvar el sentiment i la dignitat del poble, és fotre la llengua pròpia a les clavegueres de la merda. S’hi estan esmerçant molt, però el  tir els sortirà  per la culat