Els llasts involucionistes d’una societat

                    Crec que a vegades, acompanyat d'una imatge l'article queda molt més complert.

Una vertadera societat culta, no tindria en absolut actituds excloents:  racistes, xenòfobes, homòfones, sexistes o masclistes.

Fruit d’una intolerància a les cavernes anacròniques representades per persones o més ben dit personatges; sempre han procurat que hi hagi divisions i enfrontaments socials i mentre fan la seva. També a dir que quan han tingut cotes de poder i sobretot dins dels estats despòtics, com fou la dictadura franquista, bé s’han servit d’ell per a fer una persecució absurda i venjativa de qui optava per una opció diferent a la “normal”. Inclusiu persones o personatges que havien provat, exclusivament i sexualment una opció que posteriorment atacaven i vilipendiaven.

Puc i vull recordar que l’homosexualitat dins del franquisme es trobava tipificada de delicte dins la coneguda i brutal “Ley de vagos y maleantes”; que s’aplicava de manera totalment arbitrària pels dèspotes que governaven, perquè havien guanyat una guerra incivil amb l’ajut del feixisme internacional.

Tant la condició d’opressió de l’homosexualitat i els seus diversos atacs amb les maneres expressives: “Això és una mariconada”; publicitat: “Es cosa de hombres” es referia a un conyac; com l’opressió i la creació d’una casta, i classe masclista, que encara ara la pagam; conformaven que la dona havia d’estar “en casa y con la pata quebrada”. I li podem agrair a l’església Catòlica i al nacionalcatolicisme  la condició actual de la dona.

La condemna, persecució i repressió d’aptituds diferents d’amor; les quals foren limitades per interessos més que foscos, a una manera d’enfocar simplement la sexualitat. Fins arribar a etiquetar l’homosexualitat, com a vici; i en ple segle XXI hi ha llumeneres que l’han considerada com una malaltia de la qual amb un tractament ( desconeix quin) poden curar-se. Supòs perquè no he aprofundit més, que curar-se deu voler dir retornar a “l’heterosexualitat” que segons aquests il·luminats deu esser la correcta.

La difusió ideològica de segons quines interpretacions, ja sigui per part de governants, intel·lectuals, o religiosos; que són el que marquen el correcte i incorrecte; han fet molt mal a la humanitat.

No fa estona, llegia que l’inici del racisme i les seves arrels a EUA, venia en part per una interpretació d’un passatge dels evangelis. Resulta que quan els fills de Noe, el varen trobar que, diu la Bíblia, que per la quantitat de rem (?) que havia menjat, s’havia engatat; quan el trobaren els seus fills, dos es compadiren i el que no es compadí i se’n va riure  del seu pare en aquella situació, fou i era negre.

El racisme a Estats Units a costat vides, lluita i brutalitat. Però no me n’aniré massa enfora; perquè l’esclavitud era consentida a tot al món, perquè era considerat que els negres i les negres no tenien ànima. Que no eren persones i com a mobles els tractaven i poc importava si morien, o els mataven. No parlaré del conegut Apartheid, ni del Ku-klus-kan.

Actituds racistes inclusiu no sé si dir encara pitjor, n’hem viscudes en el Sègle XX, com l’holocaust nazi. I no fa tan temps el genocidi orquestrat i permès per la Comunitat Internacional a Kosovo ( la matança d’Sbrenika)  pels que volien constituir una Gran Sèrbia, on tan sols hi hagués Serbis de pura raça. Plantejament molt semblant al d’en Hitler.

Les lluites per diferents opcions religioses, la gran majoria tenen un rerefons polític, i econòmic. Exemples Tutsis contra Hutus al Congo, amb una lluita d’infinitat d’anys i no sé si hi ha generacions que encara lluiten, si realment saben com començà.  La dels protestants i catòlics a Irlanda; i en podríem treure moltes altres. Però el que volia anar, era la tàctica, que emprà, diuen Cèsar: “Divideix i venceràs”. Amb els mitjans actuals de comunicació, segons sigui controlat pel grup que sigui, et vendrà la missa, segons li interessi. Basta pegar una uitada a les portades diàries.

Acab, amb les darreres declaracions de Fernández Diaz, en les que afirmava que el matrimoni homosexual no garantiria la continuïtat de l’espècie; en varen posar els pèls de punta. És tan  absurd i incongruent  que no sé com qualificar-lo. Diria  el mateix del celibat  per capellans i monges ? No. A l’hora de bescantar una aptitud d’amor entre dues persones ( reconegut per  Gallardon); es retorna  considerar-ho  una simple pràctica sexual Hi ha elements que es quedaren ancorats  ideològicament  en el franquisme i actualment ens estan governant. Quina pèrdua de temps!

Josep Bonnín