Desenterenyinar,
el cel de niguls negres, que amenatçants, són tan desconsiderats,
que no deixen travessar,
els raigs del sol amatent , que ens regali un camí de llum, m'engunia.
Em posaré a la tasca,
mitjançant,
aquestes paraules fulgurants, que facin la neteja polida que pertoca.
Conec el poder que tenen,
ja què hem transitat junts, tota una vida.
Vull obrir retxilleres, per vèncer la foscor.
Hem travessat valls obscurs, plens de por i desorientació;
tot i que, també,
hem pujat a cims majestuosos i,
hem estès la mirada,
cap a l'infinit,
per trobar nous camins.
Dintre del meu sarró, vessen aquests mots, i
vos puc assegurar,
que han obrat miracles.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
10 de març de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada