Si parlo de dona,
ho faig, com a persona,
amb els mateixos drets que els homes.
La dona,
com a gran creadora de vida;
i durant molt temps,
educadora dels fills.
Encara a hores d'ara.
La seva repressió i opressió, ha generat infinites injustícies;
i les inquisicions, dins la societat patriarcal han estat i són paleses.
L'educació de la igualtat,
s'ha de fornir dins casa, des de la família.
Que és una cèl·lula de la constitució social.
Quan le dones, han triat el camí de la llibertat, per reivindicar els seus drets; han estat perseguides, reprimides i molt cops assassinades.
L'home, no volia perdre el paper preponderant i no ho podia consentir.
Tindria una competència massa forta?
Tenia por i el seu únic discurs era la violència, a través de tot el que controlava, inclús "justícia"?
La dona, posseïdora d'una intuïció superior, a la dels homes que no han sabut integrar "lo femení " a les seves vides.
No em sabria gens greu, si hagués de tornar néixer, fer-ho com a dona.
Voldria en aquest dia, no s'hagués de reivindicar res.
Seria senyal certa, que la societat ha madurat i
que la injustícia cap a la dona, ha deixat d'existir.
Mentre el sistema econòmic, capitalista, amb components filosofics, neoliberals;
el camí no serà senzill,
per a tots els éssers humans sensibles i empatics.
Caldrà continuar fent feina, amb la màxima honestedat.
Integrar "el femení " i "el masculí " perquè arribin a l'equilibri, és una tasca dura, tot i que possible.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
8 de març de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada