Em vaig enamorar de les plomes de les aus.
De les d'escriure també i en elles he deixat el meu amor.
En cadascuna,
que ha arribat a la meva vida.
Tenen vida pròpia i cal arribar a ensemblar-se.
Sabeu, perquè resguardava les plomes d'aus -trobades per carrers I boscos-
dins dels meus quaderns; per regalar-les?
Heu tocat, acariciat mai una ploma?
La seva suavitat,
em porta missatges llunyans,
de la força que ha impulsat l'au a veure cels, a assolir el seu objectiu de vida.
Aquests cels que jo sols podré, contemplar, o imaginar o tal volta,
veure en els meus somnis.
La primera vegada, que vaig recollir una ploma, a la calçada, em portà,
la inspiració d'un poema:
"Salvem de l'asfalt, l'origen del vol"
Cada cop que n'he regalada alguna, ha anat acompanyada del poema, verbalitzat o escrit.
Sempre en deferència i gratitud cap a elles.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
15 de març de 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada